Afanyat

Un relat de: T. Cargol

Potser un moment de pau
equival a una vida,
però ha de ser complet,
ha de ser vertader.
Si m'ho aplico em dic
afanyat!
i digués allò
que potser mai no has dit,
afanyat
i fes allò que mai no has fet:
riu,
regala i regalat
almenys aquest consol.
Vegis com s'assembla
el zero amb l'infinit.

Comentaris

  • brideshead | 22-11-2004 | Valoració: 9

    La brevetat del temps i com no hem de deixar passar ni un segon sense trobar-l'hi el sentit.
    Aquest és, per a mi, el sentit del teu poema.
    De nou, m'ha agradat molt.