Cercador
Afanyat
Un relat de: T. CargolPotser un moment de pau
equival a una vida,
però ha de ser complet,
ha de ser vertader.
Si m'ho aplico em dic
afanyat!
i digués allò
que potser mai no has dit,
afanyat
i fes allò que mai no has fet:
riu,
regala i regalat
almenys aquest consol.
Vegis com s'assembla
el zero amb l'infinit.
Comentaris
-
Viu![Ofensiu]brideshead | 22-11-2004 | Valoració: 9
La brevetat del temps i com no hem de deixar passar ni un segon sense trobar-l'hi el sentit.
Aquest és, per a mi, el sentit del teu poema.
De nou, m'ha agradat molt.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Viena
- Totes les hores s'apropen inexorables
- Mai no seré dels nostres
- Carta als reis
- Sense esperança
- L'engany
- Perfectes i petaners
- Horaciona des del Park Güell - 2 –
- “Vacilar”
- Tocar el gos i no el dos
- En el temps en que estic viu
- Infant i adult
- Comboi 415
- Mor la fantasia del capitalisme popular
- Apoquini