Adéu R.C.!

Un relat de: jOaneTa

Aquí dic adéu al meu petit interval d'escritura
se m'han acabat els versos igual que al pintor la pintura
les paraules han decidit tancar-se dintre meu
i no permetre ni que surtin amb la veu.

No sé si tornaré a teclejar
si a aquesta web i tornaré a publicar
sé que em sento frustrada i necessito fugir d'aquí
per esbrinar perqué em tracta així el destí.

Tenia una il·lusió, guanyar un concurs de relats
tots em deien que tenia possibilitats
ara sé que no sóc ni tans sols finalista
com vaig poder pensar que encapçalaria la llista?

No sóc escritora, no sé redactar
s'ha acabat aquest camí, no hi puc caminar
té uns escalons que no estan fets a la meva mida
això no formarà part de la meva vida

Aquí dic adéu a tots aquells que m'han llegit
a aquells que m'han escrit
gràcies per dedicar-me temps del vostre dia
seguiu escrivint que ho feis millor cada dia!

Adéu siau!

Comentaris

  • Gracies[Ofensiu]
    nohilla | 26-06-2007 | Valoració: 10

    Gracies pel teu comentari :)

    no tindries que haver deixat
    els relats catalans , escrius moltbé.

    El poema, m'ha animat.

    un peto.

  • Estimada Joaneta,[Ofensiu]
    GTallaferro | 26-03-2007 | Valoració: 10

    Realment crec que si, realment desitges escriure, vull dir si ho desitges de debò, no pots abandonar. A tots ens passa, que tenim moments erms, estèrils. Les paraules s'assequen i moren dins d'un mateix. Però tal i com deia Leonardo Da Vinci: " La inspiració no desisteix. És la força del pensament continu". Amb això vull dir, que no tot depen d¡un concurs (no sé si et refereixes al convocat per relatsencatala.com....) . Tot depen de tu. Pel que fa al teu redactat, encara ets molt jove. Jo trobo que estan molt i molt bé els teus relats. Potser et falta la maduresa que només es pot aconseguir amb l'experiència, però això, ens passa a tots. Per altra banda dir-te que també va molt i molt bé llegir molt imolt.
    Crec que no t'has de rendir i has de tirar endavant. Si és això el què vols, és clar.---
    Molts de petons, encantada d'haver-te llegit i moltes gràcies per comentar-me, però....No deixis d'escriure, si us plau!!!!

    Petons i Sort!!!

  • Fins aviat[Ofensiu]
    Naiade | 11-03-2007

    No et coneixia, fins que he topat em el relat de la teva marxa. Som tants que és impossible llegir tothom.
    No ho deixis, no abandonis, aquí quasi tots som aprenents, el fet de no guanyar, no vol dir que no siguis bona, no podem guanyar tots. Però el sol fet d'escriure particularment m'allibera i quan rebo un comentari constructiu sóc immensament feliç. A relats no estàs mai sola, tots ens fem costat i nomes fixat en el que has millorat d'ençà que vas començar.
    Espero que encara que t'agafis un temps, tornis em nosaltres.

    Una abraçada i fins aviat

  • No marxis![Ofensiu]
    Reguitzellera | 11-03-2007 | Valoració: 10

    Jo he estat molt de temps sense inspiració...
    No t'enfonsis, a vegades guanyar no és el millor... Aquí hom creix com a persona, i dóna la oportunitat de conèixer gent que com tu, aboca als seus sentiments a gent que no coneix, i en l'anonimat et sents acompanyat, en l'alegria i en la tristesa, si estàs passant un mal moment, passarà.

    Espero poder llegir el teu pròxim relat, el que portarà com a títol: Torno a ser aquí.

  • Llàstima![Ofensiu]
    just one breath | 11-03-2007 | Valoració: 10

    Potser no et consideris bona escriptora, però aquí això no ho has demostrat. Crec que tens molt de talent i hauries de continuar, ja que tot i que no hagis guanyat aquell concurs o que ni tan sols hagis quedat finalista, no significa que siguis mala escriptora. Però bé, si aquesta és la teva decisió, només espero que algun dia tornis a publicar!

    ànims!!

    De la teva admiradOra, nOriTa

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de jOaneTa

jOaneTa

88 Relats

217 Comentaris

116219 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Sóc una noia mallorquina que lluita per aconseguir els seus somnis.

Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.


Hi ha cops en que els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.

Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?

Hi ha cops en que per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.

Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.



--------------------------------

Fa temps que no escric ja que les paraules no em surten, sembla que amb el temps els sentiments s'hagin quedat petrificats i agafats als versos que abans creaven...
Vull tornar a escriure i sé que per fer-ho em cal llegir i familiaritzar-me de nou amb la pàgina, penso que només als grans poemes i relats i puc trobar l'espurna que em faci agafar de nou bolígraf i paper per escriure i escriure.