Adéu a...

fa força temps, em vas deixar un comentari en un poema on em deies que curiosament, coneixies una persona que també es deia Pol i també tenia un gat que es deia Gris.
Com segurament ja saps a aquestes alçades, parlàvem de la mateixa persona, i intueixo que aquest poema també va per aquesta persona.

Però no t'escric per jutjar-te de res, tranquil·la, només sé una versió de tu, per dir-ho d'alguna manera, i amb això no en faig prou per jutjar ningú, a més que no sóc qui per fer-ho i no veig perquè ho hauria de fer.

Només que a mi em va passar una cosa semblant, vaig estar amb un noi durant força temps, però en el fons me n'agradava un altre, i encara que sabia que aquest primer noi m'estimava, estava boig per mi, i m'hauria donat la vida, i que amb l'altre noi la cosa no podia anar bé, vaig deixar a la persona amb qui estava, perquè no volia enganyar-lo ni fer-li creure el que no era.

No em puc posar de la teva banda, entent-me, però això no treu que no et pugui entendre.

Tens una manera força planera d'escriure, romàntica, somiadora, però també amb un punt de realisme, que no fa cap mal a ningú.. potser no és l'estil que més m'agrada personalment, però bé, ningú pot negar que expresses el que sents, i que se t'enten.

En fi, res més, cuida't molt, i sort a la vida!

Tiamat

"No puc estar dormint sense somiar"- Aquesta frase m'ha entrat endins, endins. Bonica, encisadora.
Aquests adéus fan tant de mal... Però bé, la vida ha de continuar, i si no s'és feliç, alguna cosa s'ha de canviar....
M'ha agradat molt el poema, noia. Segueix escrivint!
a veure si llegeixes alguna cosa meva... jejeje!!!
petons.
aNNNa.