Acròstic

Allò de que es parla i allò que s'ignora, sembla ser que no és casual. En aquest sentit em vaig adreçar als serveis informatiu de TV3 per dir-los que parlaven molt de Chavez i poc de Honduras, per exemple, on Els Estas Units havien canviat el president molest per un altre. Pel que es podia saber, la violència allí era extrema aquells dies. La corresponsal no s'apropava gaire per allà. Van respondre a la meva queixa i em van venir a dir que estava carregat de punyetes. Crec que era abans de tot l'embolic de Wikileaks. Ara estan castigant amb una crueltat sense límits al sergent Manning i al que va desvetllar totes les maniobres i controls que es fan i es desfan a cada racó del mon, el tenen envoltat a Londres i si l'agafen, no tindrà la sort de Pinochet (que era dels seus com van acabar reconeixent; era el seu "fillderuta"). Avancem, doncs, amb pas ferm cap a una demcràcia tipus Israel: murs, detencions guantanameres, captura de vaixells en alta mar, atacs a l'ONU, fòsfor blanc, etc, etc, etc. Descobriu en nom d'aquest australià en els versos - és un dir - següents.

Algú diu què hem de pensar.
Segur! En una taula escriu
Secretes instruccions:
Allò que es pot dir, allò que mai
No es pot dir.
Grups de persones ens vigilem desprès
Els uns als altres.

...
Tot passa sota la llum,
però no ho percevem:
no volem creure-ho!