Accident... natural?

Enyoro els ulls
del poeta que veu
com tots els versos
descarrilen
entre les seves mans.

Eres tu qui col·locava
aquell roc a la via
i feies desbocar
tots els secrets
que guarden
els nostres
silencis
buits.

Ara,
ens posem l'oblit
a les dents,
i ens diem
que ha estat un accident
natural.

El vent ens portarà
nous camins,
que arrelaran
sobre els antics,
cansats de malmetre
direccions.

I la nostra glòria
de voltes
superposades,
ens portarà a vells-nous destins
perpetus.

Buits
silencis,
els nostres,
que guarden
tots els secrets
i feien desbocar
aquell roc de la via
que tu col·locaves...

Un nou mot
descarrila
sobre la teva pell:
Tu ets el centre d'aquesta espiral.