Absència

Avui t'he dedicat una estoneta i t'he estat llegint!

I saps? M'ha agradat molt fer-ho! Et seguiré d'aprop!

Per cert, m'ho vaig passar molt bé amb tu l'altra nit,eh!

Benvinguda al món....ejem!

Un petonàs guapíssima!!!!!!

records en la teva vida i que cada un d'ells et vagi aportant noves i apassionants experiències.

Mooooltes felicitats pel teu aniversari!!

Aquesta absència és un clam d'enyorança que batega en un racó perdut del cor, allí on hi viuen els records que un dia estaven plens de llum i són tan difícils d'oblidar.
Un poema amarat de nostàlgia!

Moltes felicitats i una abraçada!

gairebé ploro.... tinc molt recent una història semblant a aquesta... merda de tius!!!!!

L'absència que no deixa veure aquells ulls que provoquen tantes sensacions...

Doncs a mi m'agrada el títol! jejeje
Un bonic poema on s'hi veu reflectit el "dolor" de la separació, de l'amor, del no veure la persona que tant t'estimes.
Com bé diu una canço de Iguana Tango (no fa gaire que elshe descobert...): " tu ausencia me devora entero el corazón y yo no tengo remedio más que amarte ". ( fa plorar... sobretot si escoltes la cançó! jejeje)

Bé, de fet jo t'escrivia per respondre't a la teva P.D del comentari (tot i que he aprofitat per comentar-te ja que no m'garada deixar un missatge sense parlar sobre el text on es deixa...! manies...). Doncs em sap greu, però és que diria que la Lídia no té correu! Almenys jo no el tinc pas, i crec recordar que em va dir que no en tenia o que mai se'l mirava (que ve a ser elmateix...). Ara a la uni si que ens n'han fet un... mmm, espera que miro a veure si trobo quin és, doncs si, el de la upc si que el tinc, millor te'l passo per yahoo, ok? que al no ser el meu passo de "mals rotllos". Ara hi vaig!

Apa! que vagi bé! Gemm@

Gorwilya!! tel torno a comentar vida!!:P esq marada mol... u.U xD! ains el fet d recordar l passat nos bo nonono... po wnu... d vegades som incapasos d oblidar (si, massa b q u se! xD) ainsss... po wnu, es precios tia! mencanta!! :D:D wnu al llegirlo ma recordat na frase q ma van dir fa n tems... "Vale más sembrar una cosecha nueva que llorar por la que se perdió." dons axo... xD
nga preciosa mols muaks!!!! ia nus vuremos... xD
NoKia

Gorwilya! Un títol suggerent come els que no hi ha. Absència, mmm, un mot amb suau fragància, ...

Un poema amb una dolçor, mmm, com els teus ulls, ... sí els recordo! De mirada tendre, ... juvenil, ... ai, ai, ai, que me'n vaig per les branques. Un poema amb dolçor, m'agrada. Ai, l'amor, el desig, ... els records. Saps que aquests ja no te'ls treurà ningú, sempre els tindràs per fruir-los i més si et deixes emportar per la cadència dels teus versos.

Ah, ara recordo que em vau dir en un comentari:

P.D. Potser un dia penjo una poesia que em va inspirar el teu nick... però diquem que no m'agrada massa com hem va quedar... :P

M'agradaria veure aquesta poesia, mmm, i si vols us ajudo a polir-la si no n'esteu massa satisfeta, mmm, què us sembla. Em podeu trobar als mails ohcapità@gmail.com, o bé a ohcapitameucapita@hotmail.com


Un bes suau i dolç

OhCapità

... a vegades són bonics per reviure aquells moments que ens van fer feliços, però també desperten nostàlgia i tristesa... Plasmes molt bé els sentiments en aquests versos. Realment commovedor. Feia temps que no llegia res teu i me'n penedeixo perquè segueixo pensant que escrius genial ;)
Petons!!

Bdjer

Noia! on esta la novetat? eh eh eh!! vull veure'n més, que estic nervi ja per llegir-ne el proxim, entro aqui sempre que puc, i fa un tempet que no veig res nou, doncs mira.. malament!!! :P
Moltissims muacks wapa!*

Claretat
brevetat
mar planera
interessant!.
Endavant!.
Melcior.

M'ha agradat molt com has plasmat la buidor que suposa el que la persona que estimem ja no hi sigui i sobre tot aquest silenci que sentin tant aprop en aquest moment per molt que estiguem envoltats per molta gent.Un peto.

I! repeteixo sense cansarme...

On és el CARPE DIEM?

Hem de viure el present, mai pensar en el passat en els erros que hem comes ni en tot aixo..!

Aviam, jo crec que no t'has de capficar en aixo, mira, si el teu destí es trobarte i estar amb aquella persona a la qual tan estimes, tranquila! sera d'aqui 20 minuts, sera d'aqui 2 anys, o d'aqui 30 anys...

Pero sigui com sigui hi estaras!

M'ha agradat molt, i agrairte el teu comentari^^!

Molts petons, ets seguire llegint!!*

Quina sorpresa! pensava que era un poema meu que també és diu Absència i m'he trobat aquí dins... juas! bé, molt bé no sé que dir, que jo no venia disposada a comentar, però vaja... m'ha agradat bastant, tot i que al principi es repeteix massa la paraula Mirada, però tot i així, es tendre i entenedor.

Thalassa

P.S.: segueix escrivint!

precios!! uala Gorwilya es increible!! m'ha encantat de veritat... 10 xq no ia 11, 12, o infinit!! bff!! es nostalgic, trist... simplement magic... no se be com descriureu.. xD
inga preciositat un petonaaas ml graaan muaaa (K)
NoKia

No és que no vulgués, però porto un estiu d'aquells més intensos. Normalment em reservo aquestes dates per escriure tot el que no tinc temps d'escriure durant l'any. Ja sé que sóna estrany, però és que si no ho faig així, sempre em faltaria temps!

Anem pel que importa: Absència. Un poema que gira entorn d'un comiat, amb tot el que això implica i amb tot el que poèticament s'ha dit ja al respecte. El punt de vista, emperò, és un xic diferent. I ho dic perquè deixes clara la "teva" responsabilitat" en aquest adéu. No carregues -no pots carregar, ni ho faries tampoc, pel to que es desprén del poema- les culpes a ningú.

La paraula "Record" en les seves diferents vessants apareix fins a tres vegades, dues en un mateix vers, i es desprèn del conjunt del poema, en general, i de petites expressions com "reviure", "de nou"...

El final té un doble gir curiós. Per una banda, apareix d'alguna manera la resignació ("El passat potser no tornarà"), però alhora (i dic alhora perquè gairebé és simultani) hi ha quelcom d'esperança (desitges encara quelcom, d'aquell algú. En concret, un bes).

Poema de nostàlgia i de desitjos, és tot un paradigme del sofriment per un amor trencat.

No sé què més es pot dir apart que m'ha agradat, potser sobretot pels girs que dónes a l'última estrofa.

Vaig a llegir-me alguna coseta més, ara que tinc un xic de temps!

Gràcies pels teus comentaris (i tingues en compte el començament de la primera entrega del relat, que si és un somni... alguna coseta falla)

Una abraçada!

Vicenç