A recer de tanta mosca

A la carnera penjarem, estimada,
a recer de tanta mosca,
com en un niu esmolat pel discórrer dels dies.

Dormirem, abraçats tots dos,
al caliu de memòries i desitjos,
i de tu i de mi,
menjaran per fer viatge
tots els vents que vulguen bufar.

De tant en tant
una carícia de mossos ens estremirà,
res no has de témer
vindrà com una sentor neta i humida,
serà
com la veu de bressar que mai no s'oblida,
com la terra que ens crida.

Dins d'aquella gàbia viva i immune,
direm adéu a tanta cosa estantissa,
i penjant a l'aire d'una grossa i eterna figuera,
frondosa de pàmpols i figues madures,
donarem ombra i picor, talment com ella,
per sempre
a l'estiu que vinga.