A propòsit de l´insomni

Un relat de: Mercè Bellfort

A PROPÒSIT DE L´INSOMNI



-Em dius que has passat la nit en blanc? Curiosa expressió… la nit s´hauria de passar en negre.
-No necessariàment, són hores de son, però no tothom les aprofita de la mateixa manera. Per a mi és com si s´encenessin els llums quan ja fa estona que la gent els té apagats.
-I què fas en aquest temps mort, en el qual no crec que tinguis massa activitat física després de la moguda que et portes diàriament a la feina… Perquè suposo que deus estar rendida quan vas al llit…oi?
-Per sort, no em passa massa sovint, però quan es presenta l´insomni ja l´assumeixo i, fins i tot, no m´inquieta. Et diria que accepto la seva companyia el millor que puc.
- Ostres! Doncs, jo que precisament sóc com una soca em costa una mica de creure-m´ho. M´emprenyaria molt saber que no he pogut aclucar l´ull en tota la nit i que, per postres, m´he de llevar a les set del matí per anar a la feina com una"zombi". Per cert em podries concretar un xic més la teva experiència nocturna… De fet has estat tu qui ha encetat el tema.
- No és que necessiti parlar-ne massa, però t´asseguro que el que no veig clar durant el dia ho veig amb el cap ben despert durant la nit. El silenci m´ajuda, tota la família dorm, els veïns (crec que també, qui sap!), en fi em trobo en un entorn molt apropiat. El cas és que , aparentment sembla que dormi perquè ni em prou feines em bellugo, però les neurones estan actives.
-Què vols dir amb això, que estàs preocupada? Crec que l´insomni no és un símptome massa favorable per a la salut… En canvi, jo sempre et veig al cas de tot el que fas a la feina. No se te´n escapa ni una, controles amb molta mà esquerra el personal que estem sota les teves ordres. Sincerament no veig per on vols anar? Necessites ajuda?
-Per això m´adreço a tu amb tranquil·litat per fer-te una mena de resum de totes les meves cabòries nocturnes. Darrerament noto que porto massa pes damunt les meves espatlles i em costa suportar-lo.Com penso en els balnearis! Cada nit que es presenta l´ocasió m´introdueixo en un d´ells i em veig sota un bon raig d´aigua calentona que em proporcionarien el descans que tan necesssito.
-Mira, Esther. Si vols saber la meva impressió al respecte és que vols i dols… Com la majoria de les persones. Ens debatem entre la responsabilitat i l´ociositat. Cal trobar, com sigui, aquest equilibri tan necessari per a la nostra salut mental.
-És per aquest motiu que voldria comptar amb el teu ajut. Veuràs… un descans d´un parell de setmanes em faria un efecte reparador. Sé que la teva eficiència com a gran professional que ets m´aportaria una gran tranquil·litat. Com ho veus per substituir-me?
-Tu que ets la meva cap, m´ho preguntes? Amb els anys que fa que treballem juntes, formant un equip de primera...Ara em surts amb aquesta? Quantes vegades t´ has posat a la nostra pell i ens has resolt qualsevol mena de problema (personal, familiar…) Si et plau, ves uns dies a Santa Coloma de Farnés o a Budapest i oblida- te´n de tot.
-Ah! Imma, l´excusa de l´insomni m´ha depassat. En realitat, t´he de dir que no és tan agradable com te l´he pintat. Quin garbuix mental porto… L´odio amb totes les meves forces. Qui no enveja dormir com un nadó somniant amb els angelets?
-Torna amb més "marxa" i deixa els angelets feliços volant pels núvols. Toca de peus a terra i endinsa´t en la teva pròpia aventura, companya! Ja en parlarem a la tornada.




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer