Cercador
A Miquel Martí i Pol
Un relat de: Emelkin- Compartir:
La sang dels vidres
és com la pols als sentits,
la pols que, a la fi,
ho acaba essent tot,
la runa, l'oblit,
cadàvers al cel.
La remor del món
ens va esquerdant els ulls
i ens deixa només
un camí d'hiverns
que ens va enfonsant,
cada cop més,
sota la seva pols blanca.
Tens vidres a la sang
i dones sentit a la pols
que poc a poc esdevens.
Vas ser llest arrencant-te
els versos del cor
- Amb el teu bisturí de tinta.-
per fer-te immortal.
Arribarà el dia
on la pols
farà del respirar
un privilegi
i apreciarem la vida
com ho vas fer tu.
Aquell dia,
les teves paraules
ens obriran escletxes,
per tot el cos,
i sagnarem l'arena
dels nostres silencis.
La polseguera serà tal
que ho acabarà essent tot,
runa, oblit,
cadàvers al cel.
I la teva poesia
romandrà cada cop més viva.
Comentaris
-
La teva inspiració...[Ofensiu]Marc Freixas | 24-02-2011 | Valoració: 10
i també és la meva.
Tenim la sort de proclamar la seva obra damunt la vida... damunt el sentir de cadascuna de les emocions que ens fan més humils alhora d'esdevenir persones.
Una gran font d'inspiració
que poetitza els nostres dies
a través de la paraula i el vers i tot.
He fet un nou poema per recordar-lo -si més no perquè m'ha tornat a venir de gust fer-ho i perquè ell em guia les paraules i n'és per a mi el millor dels mestres... si vols Gerard, el pots llegir de moment al forum de rc, i espero que ben aviat ja estigui publicat-
Una abraçada ben literària.
Aquest poema te'l valoro amb un10 perquè s'ho mereix, encara que no tinc per costum de fer-ho massa.
l´Autor
250 Relats
398 Comentaris
186194 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73