A mercadona

La caixera voldria ser com ella,
l'ajuda a posar el menjar a les bosses,
s'entreté, i jo també, mirant-la.

Ella és mestra en l'art de ser observada,
és llarga, és blanca i no molt jove.

Carrega les garrafes de vuit litres,
l'arruga a ran de coll es fa palpable,
les cames llargues en el turmell grossejen,
la tira dels "sustens" és transparent
i quan acotxa i cerca el moneder
em delecta amb dos pits entre puntilles.

En el pic de l'escot ulleres fosques,
amagant l'interior, marcant distàncies.

Perquè va tota sola amb tant de pes?
On ha deixat els fills que deu tenir?
amb s'ajeu al llit?:
No voldriem que el licor barat
Li jugués una mala passada.

Ja ha carregat, agafa l'ascensor,
Jo mentrestant poso el meló a la bossa
I l'agua de vichi i el pa de barra,
que la caixera ara té a lesquena.

Vaig cap a l'ascensor, premo el botó
I tot seguit encara el torno a premer.
Ha anat al parquing del segon replà
i jo tinc pressa per tornar-la veure.

El seu cotxe és petit, el du amb perícia,
a fora un vent d'agost ens acarona,
tota sola se'n va cap al seu niu.