A l'espera

"Los gordos, fuera del país", a algú se l'hi havia ocorregut de plasmar, amb un molt poc nivell literari, els seus pensaments, cobrint de pintura d'esprai vermella, en aquella vella paret de totxanes que s'anaven desfent a causa de l'acció corrosiva de les gotetes de pluja. Pipi d'àngels, vaig pensar, i no vaig poder evitar de somriure lleument. Vaig apartar el paraigües del meu damunt i vaig deixar que les gotes em caiguessin a sobre mentre mirava el seu punt d'origen, el cel, els núvols, eren tant bonics... Hem vaig quedar absort amb aquella visió digna de ser plasmada en pintura, o en fotografia, que la tecnologia actual, també es mereixia que la consideréssim apta per formar part de l'art, des del meu punt de vista, donava suport a aquest argument que havia sentit fa poc i no recordava on, i no era per que conegués ningú que s'hi dediqués, o sí, tant era, m'agradava mirar fotografies als aparadors, encara que la majoria acostumaven a ser de bodes, hi havia tanta diversitat de paisatges, d'estils, de postures, que semblava que fossin de coses diferents i no només de l'inici de matrimonis, quina ximpleria, el matrimoni, espero no haver de casar-me mai, no ho suportaria, hi ha tantes parelles que es trenquen a causa del matrimoni, vaig somriure, tot i que el tema no era pas graciós. Romania sol en aquell carrer, sota la pluja que ja no m'arribava per que m'havia tornat a posar el paraigües, aquella pintura que donava a conèixer pensaments intolerants no marxava amb l'aigua, d'altra banda, la paret anava caient i se l'emportava i al terra s'hi anava fent una muntanyeta de restes de paret, cada vegada més alta, i com era fang es desfeia i omplia tota la vorera. Vaig mirar al terra, portava totes les esportives xopes i els peus es començaven a gelar, em cansava d'esperar, m'avorria, i el meu voltant ja no podia entretenir-me durant més estona, que llarga es fa la espera... Sí, aquella havia de ser la distracció ideal, i vaig començar a cantar mentalment una cançó, no sabia com es deia, però estava molt de moda, tothom la cantava i la ficaven per la radio i havien aconseguit que s'enganxés a la meva memòria. De sobte, un cotxe va passar i hem va fer tornar al món, m'havia esquitxat d'aigua tota la roba, però com que no hi podia fer res vaig continuar perdut intentar cantant correctament la famosa cançó. Res no hem surt, l'escoltaré amb més atenció la pròxima vegada, vaig dir abatut, millor que ho deixem córrer, quin estiu que ens espera, fa dos dies per la televisió parlaven de sequera i ara només fa que ploure, això els hi passa per demanar tant, "No querías caldo, pues toma dos tazas", quina gracia no, i jo que hem demano algú que m'estimi, i res de res, això va per favoritismes, hi haurà algun refrany per a això?