A l'endemà

A l'endemà

La brisa freda de la muntanya m’encisa
L’aire pur matinal em revifa moltíssim
Xitat a gust a sobre d’una pedra llisa
Allí revoque el record passat íntim

La nit passada va ser molt meravellosa
M’envolta un sentiment cap a tu fortíssim
Tinc una necessitat cap a tu imperiosa
Al meu interior mental em senc contentíssim

Les teues mans acaronant-me els cabells
La teua pell fregant el meu nu cos
La suau veu em posa els pòmuls vermells
Feliç i content pels teus càlids abraços

Els teus dits em graten calidament tots ells
M’afalagues amb el bes del teu llavi carnós
Vuic que estigam junts fins a fer-nos molt vells
Els separar-me de tu es molt molt dolorós