OMNIAUM: CAPÍTOL 6: RAMON

Camine per passadissos obscurs subterranis. M'envolten crits de dolor i agonia. Per tot arreu veig instruments de tortura, qualsevol que u es puga imaginar. Membres d'esquarterats, persones cremant-se, cossos desbudellats que estan perdent la vida. Dolor, molt de dolor hi ha al meu voltat. En cada una de les cel·les d'aquella masmorra un individu està sent torturat.
Camine amb el semblant seriós i amb les mans emmanillades, però no tinc por. Al meu costat camina aterrit el meu capità, amb la seua capa vermella onejant. Un sord so d'un os en partir-se, seguit d'un crit de dolor,seguit d'un crit de dolor, hem dona un sobresalt. Aquelles masmorres del dolor era on anaven els que incomplien la llei o no superaven les expectatives dels quatre. Les parets estaven tenyides de sang, sang vessada per l'odi. Un odi inhumà havia assolit la ment dels amos. Desmembren i fan sofrir un per un tots els habitants que no els obeïsquen. La seua demencial actuació arriba fins a punts psicopàtics. Allí baix els fanals que il·luminen són caps sanguinolents. De les conques buides surt la llum. Hi han penjats com a trofeus alguns caps. Amb diversos torsos i ossos hi han construïdes cadires i taules, on els torturadors recolzen els seus peus i riuen en veure a les seues víctimes agonitzar.
Arribem a una sala més gran, una sala reservada per a assumptes d'estat on els quatre es reuneixen per a castigar o per obtenir informació. De vegades les dues coses. Dos musculats soldats condueixen al meu capità fins a un elefant de bronze, obren una porteta, situada a l'altura del que seria l'estómac de l'elefant i el claven a dins, per a seguidament calar foc a la base, calfant directament la panxa de l'estàtua. Altres dos soldats em lliguen a una fusta i em lleven la camisa, seguidament abandonen l'estança, quedant sols els quatre.
- Vaja, vaja, vaja. Quins dos ciutadans més inútils.- Diu Mutilació, un dels quatre, mentre fa salts per l'estança amb el seu vestit d'home de negocis negre.- No, això no ho podem consentir. Veritat Ramon? Tranquil, no fa falta que contestes, però saps que açò és necessari, veritat?
- Ells ja saben que és necessària aquesta motivació. Així tots saben que anem de veritat.- Diu Esbudellador, altre dels quatre, un tipus vestit amb un vestit d'home de negocis de color verd.
- Per què tanta xerrameca? Vinga va al torró!- Diu amb un anhel contingut Sàdic, vestit amb un vestit d'home roig, el membre dels quatre més agressiu i impacient.
- Tot al seu temps companys.- Diu Subtil, l'últim membre dels quatre, el més elegant, però també el més perillós. Normalment du a la mà una rosa vermella que no para d'olorar i va vestit amb un vestit d'home de negocis de color blanc.- Açò s'ha de gravar, per a mostrar a tots que passa si ens defrauden.
Jo ja havia vist alguna projecció en la qual es torturava a la gent. Solien tindre un subtítol o posava mireu que passa si se'ns desafia. Encara que jo sospitava que ho feien més per plaer i que moltes tortures no eren per motius polítics. Si no per algun motiu més profund i desagradable.
El meu capità comença a donar crits de dolor a causa de l'escalfor de l'estàtua, era com si l'estigueren coent viu. Metre que a mi, el primer cop de fuet m'arranca la pell de l'esquena. En el fons entenia el que feien i compartia els seus mètodes. Si tot hagués sigut ordre, la meua família no hauria sofert i jo no estaria en aquesta situació. I tot és per culpa d'en Marc.
Aquell dia, recorde com si fos ahir, feia uns quants mesos, em trobava a casa sopant tranquil·lament amb la meua família, quan es produí la primera explosió. Com a cap de la policia de Nova Esperança el meu pare abandonà la taula i sortí al carrer. M'ordenà que em quedara a casa, però no ho vaig fer. Entre les ombres vaig seguir al meu pare, que anava reunint a més personal de policia. En girar un cantó vaig veure a Marc, Natàlia i a una dona que no sabia qui, era corrent en direcció al pont d'eixida. Anava a anar al seu encontre quan vaig escoltar una veu que dia que eren uns traïdors i havien de capturar-los.
El segon cop de fuet em colpejà a l'esquena i salta més sang per l'estança, mentre que els crits de dolor del meu capità augmentaven en intensitat. El meu orgull m'impedia cridar de dolor, però no sabia quant de temps ho aguantaria. La meua boca està estrenyent amb força les dents i tinc la sensació que aquestes m'assaltaren.
No tingueren èxit, caps dels membres de la policia de Nova esperança aconseguí detenir a aquells traïdors. L'endemà es va fer un juí ràpid on es deia que la família del Marc havia comés un delicte de traïció i se l'enduien. D'altra banda es criticà l'actuació de la policia de Nova esperança i per a donar exemple és sentència a mort al cap de policia i a la seua família.
Demanaren si algú tenia alguna objecció, finalment les paraules eixiren de la meua boca i em vaig oferir com a soldat per a restituir l'honor de la meua família, quan obtinguera el meu primer nivell, clar, que era ben aviat.
Així i tot no vaig poder evitar que penjaren al meu pare. Era un càstig a la incompetència, però no era una deixes morts en la qual al cap d'uns segons tornaves, no, en paréixer aquella execució va ser una mort definitiva. I sols ho podien aconseguir si els quatre ho autoritzaven personalment, això em vaig assabentar més tard. Però accediren a perdonar a la meua mare i als meus germans si m'allistava. I així va ser com vaig entrar a formar part del grup del capità.
El següent cop de fuet em fa saltar un parell de dents. Tinc la boca plena de sang i comence a ofegar-me amb la meua sang, mentre escolte els plors suplicants del capità.
Després de mesos d'entrenament aquell dia estàvem investigant una zona on s'havien albirat a una parella molt estranya i sí, resulta ser Marc i Natàlia. Però hem perdut i el capità, en comptes de lluitar fins al final ha preferit que fugirem i que no ens derrotaren, perquè si eres derrotat, perdies la meitat dels nivells, dels diners i algun objecte. Després d'escoltar-nos ens hi han conduït a aquí.


El quart cop de fuet em fa alliberar un crit de dolor. De la meua boca i surt bastant sang, mai havia sentit aquesta mena de dolor a Nova esperança, allí quan se't danyava notaves com un cosquilleig al cos, però poc més. En canvi aquesta sensació era nova per a mi. El capità li quedaven poques forces per a continuar cridant.
Quan em donaren els 10 cops de fuet als que estava castigat m'alliberaren i em posaren de cara a l'elefant. En eixe moment també tragueren al capità que estava tremolant de dolor.
- Mirà si pareix una sardina al forn.- Riu estrepitosament Sàdic.
- Ramon.- Em diu Subtil.- Tu el substituiràs a ell com a capità.- Olora una rosa.- Has evolucionat molt ràpidament i t'has transformat en un gran soldat. Ara veuràs un espectacle, que no sé si t'agradarà o no, però que li succeirà a la teua família i a tu mateix si no acompleixes les nostres expectatives. No és una amenaça, considereu com una motivació. Nosaltres entenem que algú pot fracassar, però abandonar? A més aquesta missió de captura dels traïdors és molt important per a nosaltres. Has d'entendreu, farem tot el que estiga a les nostres mans per a atrapar aquell xicotet conill.
- Vinga va, que començarà l'espectacle. - Mutilació, mentre Sàdic salta i dóna palmes a les mans.
Esbudellador col·loca uns ganxos per davall dels braços del capità i l'alçaren a tres metres d'alçada respecte a terra amb una cadena.
- A causa del teu abandó dels deures, de la incompetència mostrada, ja que el grup se t'ha escapat dues vegades, per la pressent se't condemna a mort. Ja no seràs un paria per a la nostra societat. Un inútil que no aporta res. Amb la teua sang vessada regarem aquesta terra i farem florir fruits productius. Perquè el teu pas per aquest món no haja sigut en va.- Diu Subtil, per a després olorar la seua rosa. Que comence l'execució.
Unes serres circulars aparegueren del terra i començaren a ascendir. Primerament començaren a tallar-li els dits dels peus i a poc a poc anà ascendint. El capità cridava. Els cinc que estem avall ens taquem de la seua sang. Esbudellador i Sàdic llepen aquella sang. Després se li talla els dits de la mà i per davall de l'axil·la, perdent així una altra extremitat. Després passa el mateix amb l'altre braç.
Com és lògic el cos, que ja no té cap suport, cap al terra esquarterat. El capità segueix viu i cridant. Després una vegada el cos està en terra. Comencen a obrir-lo en canal i a traure-li els budells i menjar-se'ls. A part de continuar fent-li ferides al cos.
Al cap d'una estona quan a penes queda una massa sanguinolenta del capità Subtil es dirigeix a mi.
- Ramon et declarem el nou capità. - Diu mentre amb la seua mà ensangonada olora altra vegada una rosa, el seu vestit blanc està tacat de sang.- Confiem plenament amb tu i les teues capacitats, no ens defraudes. Captura a aquells traïdors i pot ser que et deixem que al final els tortures tu mateix. Si tens èxit, et satisfarem de poder, però si fracasses, bé, ja has vist que li ha passat al teu capità.
Tots quatre abandonen la sala i deixen el cos convulsionant del capità. Allí estic jo. Observant. Atraparé a aquells traïdors i els ho faré pagar. Al cap d'una estona el cos del capità desapareix. La veritat és que tot aquell espectacle m'ha agradat, i molt.