A la teva disposició.

Un relat de: Mercè Bellfort

A LA TEVA DISPOSICIÓ



S´havia adormit tot llegint un llibre molt interessant. L´escalforeta d´aquell solet que ens regala l´estiuet de Sant Martí pogué més que les intrigues que es portaven els personatges de la novel·la.
Va seguir en aquella posició plàcida fins que algú li cridà:
-Josep, al telèfon…Et demana la Montse -li digué sa germana amb un to inquietant-. Vine ara mateix.
-Què coi voleu ? Amb el bé que estava jo ara! Què vols Montse en aquesta hora dolça de la migdiada?-remugà en Josep.
-Deixa´t de migdiades i vine a casa immediatament.
Penjà ràpidament l´aparell i en Josep, mig endormiscat encara ,es fregà els ulls. Avisà sa germana que anava a ca la Montse, però que no sabia per a què…Semblava que hi havia una certa urgència.
Agafà les claus del seu cotxe i amb deu minuts onejà per les corbes del Garraf fins que va arribar al seu lloc de destí. Frenà bruscament i sortí del cotxe a tot gas.
Ding, dong!- sonà el timbre.
Desseguida s´adonà que la porta era mig oberta i no dubtà ni un segon a pujar a grans gambades les escales que estaven enfront seu.
Amb dos segons ja era a l´habitació de la Montse i se la trobà mig inconscient. Havia rebut un cop considerable al cap i un tall al llavi desprenia força sang que en Josep aturà en un tres i no res.
-Què ha estat això? Però com tens l´habitació?
Ella va donar un cop d´ull al seu voltant i veié un gran desordre. Llibres tirats per terra, calaixos oberts amb la roba escampada, el joier buit.
Ja m´ho podia imaginar- digué la Montse -,tocant-se el cap. Ha triat un robatori. Quan he parlat amb ta germana per telèfon acabava de sentir un soroll estrany i per curar-me en salut he pensat amb tu, però veig que tant tu com jo hem fet tard. Aquell imbècil s´ha escapat!
-De quin imbècil parles? Que l´has vist, que el coneixes?
-Naturalment, és el sonat del meu veí que està mig paranoic. Aquesta vegada he caigut de quatre grapes, tot i que la seva mare ja m´havia avisat un munt de vegades.
-I què penses fer ara? Suposo que el denunciaràs a la policia- assegurà en Josep.
-Què va! Li donaria un disgust a sa mare. De la pallissa que li daria el deixaria mig estabornit.
-Mira que bé! I tu com creus que estàs noia ?
-Més o menys com podria estar ell, però el seu cas és molt diferent. Ell està malalt. No li puc fer cap mal. La meva feina és ajudar-lo.
-Oh! Que bé, ja ha parlat la psicòloga. Montse això no pot ser, trobo que no és gens professional.
-I tu què en saps d´aquests temes? T´he trucat per explicar-te un fet que ja me´l veia venir i compartir-lo amb tu, però ja veig que no serà possible.
-Pot ser possible-digué més calmat en Josep. Endavant ,explica´t.
La Montse li explicà tota la problemàtica que arrossegava el veí, el qual era pacient seu. A la consulta el desafià quan li proposà dur a terme alguna acció que li fes il.lusió.
-I ves per on li ha fet il·lusió donar-te un gran ensurt i robar-te les joies.
-Això és el que menys importància té, Josep. El que veig és que la teràpia proposada no ha estat la correcta. Em sento desil·lusionada i decebuda.
-Mira, tot al contrari que ell. Es deu sentir com un heroi. Si vols el meu consell ves a casa seva i parla amb ell. Posa´t al teu lloc i desembolica la troca. Tens capacitat per fer-ho.
-Aquesta opció ja em sembla més raonable. Aquest és el meu Josep. Gràcies!
Ell aixecà els ulls i bufà deixant anar l´aire lentament. La consolà fent-li un petó i una abraçada. L´acompanyà fins la casa del veí espavilat, el qual obrí la porta amb un somriure hipòcrit i deixà que ella creués la porta.
-Hem de parlar- va sentir en Josep.
A partir d´aquell moment caminà tranquil·lament fins al cotxe que havia quedat mal aparcat. Engegà el motor i feu marxa enrere per enfilar el camí de tornada.
Mentre conduia pensava amb la seva companya. Tot i l´enrenou d´avui tenia fermes esperances amb ella.
-Que caram!- es deia- amb sis mesos que porta exercint de psicòloga alguna errada havia de cometre.
Estava segur que trobaria una bona solució. Si més no els personatges de la novel·la que estava llegint prou les passaven més magres.
Per cert, com acabaria aquell capítol que li quedà a miges? Accelerà un xic més per esbrinar-ho. La curiositat se´l menjava.
Més tard ja trucaria a la Montse.




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer