A LA FOGUERA !

Espero que aquella nit màgica és complissin totes les teves expectatives: menjar, beure, ballar a la llum de la foguera i a la llum de la lluna que, tot i que estava en fase creixent, era brillant i esplendorosa, fetillera, diria jo. Espero que cremessis al foc de branquillons els teus malsons, els teus fantasmes i tot allò que no serveix per a res, ni tan sols com experiència de vida.
Un cop renovats pel foc purificador, ja podem seguir el nostre camí amb il·lusió i entusiasme perquè el passat que rebutgem ja no ens podrà fer mal.
Parlant d'una altra, molt bon poema, Núria Niubó, ets una gran poetessa, encara que, de vegades, no ho vulguis reconèixer.

La nit és màgica. Diuen que primer va ser la nit. Més tard aparegueren els enigmes i darrere seu, els poetes. Tu, per exemple, Núria.
Foguera d’encenalls. Què són sinó els mals records? Si els despullem d’artificis i de la seva aparença esfereïdora, cremen fàcilment i desapareixen pel fum que engoleix la nit amiga.
Dansem i cantem, mengem i bevem, que el nostre desig d’alegria i llibertat no té fre.
Fins que ens cegui la llum del dia. Un final digne d’un poema autèntic com el teu.

I jo hi afegiria

La nit és blanca,
la nit és negra:
ni pols ni ombra,
només estels.

Una abraçada

Raül

Genial Núria, m’ha encantat aquest record ancestral. Encara que faci segles que hagin intentat canviar els rituals de la terra, els nostres originaris sobreposant altres festes, amb el solstici d’estiu no aconsegueixen esborrar el que sentim. I tornem als orígens.
Una abraçada plena de bons desitjos

Meravellós. Ho has dit tot, res puc afegir.

Tot el que esmentes al final tot ho podrem i si m'apures potser quelcom més i tot! Aquesta nit, tot pot ser foc!