A la consulta.

i escriure, així poden sortir poemes tant bonics, reals i irònics com aquest.
Salutacions
J

Enginyós i clavat. Molt bo.
Una besada, estimada amiga.
Ja m'explicaràs això del teu llibre. No sé com agrair-te les teves passejades entre els meus versos.
Un miler de petons dolços.

Noia, amb quatre paraules molt ben posades, dius moltes coses!

Original, ben escrit, enginyós i també i mooooolta ironia!

Moltes gràcies per comentar-me.

Una abraçada.

Gemma

és un plaer comentar i compartir amb bona gent com tu per aquí per RC

ara vaig a visitar el relat de la Mena que m'has comentat

una abraçadeta i fins aviat
joan

Una poesia directa, clara, diàfana, espontània i humorística. Fins demà? Aquí hi ha alguna cosa que t'ha captivat, l'home dret potser, o l'avi que passa l'estona xerrant amb l'infermera? El to de les teves paraules és sempre fresc. Una abraçada.

Aleix

em recorda una mica un que vaig escriure jo que es deia " sala de desespera :
"

I van caient els minuts
i s’acumula el retard.
Comença l’avorriment:
badalls, canvis de postura,
converses vanals,
llargs silencis…

I els minuts que van caient
i comença el ball de tics:
copets rítmics amb els peus,
corda i descorda el rellotge,
mira el mòbil, que no sona…

I cauen i cauen minuts
cada vegada més lents
se’n riuen de la gravetat.
I comença la impaciència:
suspirs, mirades, ganyotes…
La paciència que s’esgota.

I els ulls, que ja han repassat,
cada racó de la sala:
els quadres, plantes i seients,
la sanefa a la rajola,
les cares dels altres, pacients,
que ja són vells coneguts…

I es barregen a l’estança:
xiuxiuejos i converses,
nens que no paren quiets,
mares desesperades…
Així és la sala d’espera,
on tota la gent desespera.

t'agraeixo molt el teu comentari al meu últim poema i celebro molt que t'agradi. La veritat és que no sé com es diu el fet de donar forma a un poema, tal i com em preguntes... jo com els faig tots centrats surten com surten !!! ;-)
en fi una abraçada i fins la propera!

joan

Tots els dies?

En la darrera frase hi he posat moolta intenció !!!

Sempre m'he preguntat perquè al aquells que consulten un metge se'ls anomena pacients. Serà perquè han de tenir molta paciència? Segurament que la paraula té un origen més erudit. Però, en tot cas, déu n'hi do la paciència que s'ha de tenir a cal metge. És clar, hi anem angoixats per alguna malaltia o alguna fosca sospita.

Has fet un escrit molt simpàtic i molt real. No ens agrada esperar. Acabo de venir del banc i gairebé m'he mossegat les ungles d'impaciència. Ho has dibuixat molt bé.

Hauria de dir "desapercebudes"

...repàs amb accent (sinó seria un àpat en francès...i els francesos mengen cervells i potes de granota i jo no sóc una bruixa francesa, hehehee).

El doctor Repàs (deixa que et visiti sovint, que té bones mans) fa que siguis una pacient no impacient i miris amb ulleres especials faltes que desllueixen els teus escrits i que sé que no et fa enfadar gens que et digui (hehehe).

Te les dic:

'que el fa'-----què
'soc'----sóc
'ell i un altre'----el burro va a davant? ----un altre i ell
'aliviats'----no és un alivio, és 'allegerits' o 'alleujats', crec.

Trobo molt bo allò de GENT IMPACIENT, /PACIENTS.

Segurament nosaltres som d'aquesta mena (Mena!!!!!).


Mena (em gastaré el nick!)

Petons de primer d'abril que les rieres riuen omplint-se i la borratja ja mostra flors estrella blau-liloses i un arbre que de debò semblava mort fa temps s'ha revifat (em fa pensar en aquell poema de Machado d'aquell olmo que va trobar en una de les seves observadores i inspiradores passejades. ).

Gràcies pels comentaris Anna! (jo també et tinc a preferits!)

Aquests descuits em recorden la penúltima vegada que vaig anar al metge... entre el paraigües, les justificacions, resultats... un caos (surt - entra, surt - entra) a si, i això de les mirades sempre és així. Cada vegada que entro a l'hospital o al cap, la gent que està assentada esperant, tinc la sensació que em miren amb cara de: “tu ser foraster i entrar a casa meva!!” jajaja quines coses!!

Una abraçada ben gran Annalls

Eloi