Cercador
A la cala
Un relat de: Jan des ValAmor, tu amb mi, a la cala, abraçats, un dins l'altra, un en l'altra. Sols entremig de molts, et veig només a tu, em veus només a mi, sense mirar-nos; et sento, em sents, sense escoltar-nos; et trobo, sense tocar-te; el teu aroma, sense olorar-te; et desgusto sense menjar-te, sense tastar-te; tots els sentits desperts, receptius, excitants, visc en tu, lluny de tot i de tothom, a plenitud, entre tots. Calor, plaer, relax... Hores i més hores. I un temps tan curt, tan esmunyedís! Comença a refrescar. Et tapes una mica, aviat et vestiràs. Ja no hi ha ningú a la vora. - Anem? Se n'anirà el tot. Les gavines s'aproximaran al seu lloc de reunió, com cada capvespre, a fer la seva dansa al sol, a celebrar la seva posta; el vent les acompanyarà en simbiosi. Tornarem al bosc d'intolerància, ple de deixalles, contaminat, brut, fosc, domesticat... Al món que en diuen real, escapçat, material, d'adults. On haurà quedat la nostra nuesa, la nostra transparència, el nostre amor en comunió, el nostre ser només junts entre tants? L'escalfor esdevindrà fred, un cop més. L'absolut, mancança. De nou trobarem a faltar el so de les ones, el tacte de la sorra i l'olor del mar. I no sabrem, no, no sabrem tornar a la cala. Un altre hivern.
Comentaris
-
Brevetat[Ofensiu]venuseva | 20-11-2005 | Valoració: 10
La felicitat pot arribar a tocar-se, però no podem retenir-la. Aquests moments de plenitud s'escolen, i tens raó. Per més que, sovint, intentem tornar a buscar-los ja no els trobem, no en sabem. I només queda el record, les sensacions, l'aroma i el tacte de la sorra d'aquella platja. Quin relat més meravellós...!
l´Autor
Últims relats de l'autor
- El sol resplendeix
- Somio
- La Berta somiadora
- Diàleg dramatitzat al voltant d’unes eleccions: 25N2012
- Sí a les retallades!
- El meu primer amor d'estiu
- Quan el mòbil resta immòbil
- Cauen, calmes
- A l'abril, una flor
- El teu esguard
- Poder tornar enrere
- Tan sols els ulls
- Ahir
- Chopin, cansat, acariciava el piano
- Ets racista?