A Dido, Reina i fundadora de Cartago

Quan les pàl·lides cendres
des del meu màrmori sepulcre
et cridin

I quan el fèretre resti fermat i barrat,
i el meu infaust i afligit cor
a palpentes et cerquin.

Quan la fosca i la calma
Regnin als meus malaurats ulls clots


No oblidis Enees estimat
Que el polsim del meu cor encar et pertany


Quan la daga afilada endinso al meu cos
segant-me la vida, damunt d'aquella pira de foc,
moribunda i exal·lant en el postrer alé,
el teu nom estimat Enees, esmentaré.

I la meva roja sang
que viscosa s'enblaueix i coagula per instants.
La darrera pensa i àlit vital. Per a tu, estimat.

Que Ni aquell mantell suau púrpura tiri que em recera.
Que acarona dolçament la meva pell,
Dins del marbre fred, màcul i polit,
Reemplaçarà les teves dolces mans, petons i amanyacs.


I No oblides mai benaurat i pòrfid Enees
Que la reina i fundadora de Cartago
Mai va poder conquerir el teu irredempt cor,
Ni fetilleres, númens i deesses bandejar.


I com envejo el fidel i fecund en ardits Ulisses
Que enganyar a Númens, Deesses i Sibil·les
Per tornar amb la seva tendra i càlida Penelopea.


Ha estat la vida un instant?
Un somni, un ensurt,....un badall?...

Aquells instants fugissers amb tu
Van ben bé valdre la pena


I perdó si un bri perlat del clos enamorat
Per sentir el teu nom aixeca volada
i frega la teva pell
I als teus llavis carnosos roman persistent.

Mai pensis que és una gota d'aigua perduda pel cel.
Que és una penyora de llàgrima
del meu immarcescible amor i extint oblit
pel meu indeleble Enees estimat.

I allà, tota sola, niuant a la fosca de Dite,
com un espectre dolgut vagant pel Tàrtar negrenc.
Si veus uns borbolls de llum, de sobte,
revifant i enlairant tot plegat de nou,

Has estat tu Enees, que per uns sacres instants,
El fulgor de la teva folla remembrança
delitant amorosa, han esclatat
com albes longues, desentenebridores de llargues nits



*Virgili: Escriptor Romà: "L'Eneida"
*Enees: sobrevisqué a la infortunada Troia, i origen dels romans
*Dido reina de Cartago, va practicar l'eutanàsia en perdre Enees de Troia
*Dite: És un nom poètic de Plutó. O l'Hades o l'ultramón.
*Màrmori: Esdevé de marbre
*Tir: Ciutat de l'antiga Fenícia
*númen: Deïtat dels pagans