Cercador
A contratemps
Un relat de: diesi- Compartir:
Tot el que toco es crema en aquest món de males herbes i mentides. Necessito algú que m'ensenyi el camí de tornada a la realitat, però no véns, ni tu ni ningú, i m'assec damunt d'una pila de cendra. Però el temps se'm fon entre les mans com si fos de gel. I una cosa per darrere m'empeny cap endavant. I tot i resistir-me, al final caic sobre la sorra més àrida i ningú m'ajuda a aixecar. I el vent posa la pols del passat sobre la meva esquena i el mateix passat m'enterra a poc a poc. Encara tinc els teus llavis marcats al coll. Encara tinc la teva olor ficada als dits. Encara sóc a temps d'oblidar el record. Acosta'm la mà i ajuda'm a sortir de la meva tomba de sorra... Però així que et toco et desfàs i més cendra sobre el meu cos. Sóc massa dèbil per lluitar contra el passat. Sóc massa dèbil per tombar el rellotge de sorra i tornar enrere...
Comentaris
-
Enrere o endavant?[Ofensiu]Unaquimera | 23-01-2008
He entrat en aquest relat teu pel que diu a l'introducció: "El passat no es pot canviar".
Estic absolutament d'acord, és clar; però voldria puntualitzar que, un cop ha passat el temps i es disposa de perspectiva, crec que de vegades la mirada sobre els fets pot fer-se de manera diferent... o des d'un altre punt de vista, més allunyat, és possible veure factors que abans quedaven ocults, o deformats per la proximitat...
Més que tornar enrere, cal continuar endavant!
Ja passaré a llegir-te una mica més, que aquest text d'avui m'ha agradat força...
T'envio una abraçada virtual però autèntica,
Unaquimera
-
La debilitat de no lluitar contra el passat[Ofensiu]franz appa | 12-01-2008
És una bona troballa. Lluitar contra el passat requereix força, segons això. Pot ser. O potser la veritable força és saber escollir la fita, el moment i la mesura de les pròpies forces. El passat ens empeny cap endavant (et cito de nou). Amb el temps, aprenem a desplegar les veles en la direcció que ens marca, a temps i no a contratemps.
El teu text té força i capacitat de sorprendre. I un regust una mica tràgic que el fa molt interessant.
Una abraçada,
franz
-
Reconèixer la debilitat és[Ofensiu]instants | 12-01-2008
un primer pas per a superar-la. No s'ha d'esperar que ningú t'aixequi de les cendres, les cendres hi són ara i sempre i només depèn d'un mateix aixecar-se i caminar cap a terres més fèrtils.
Aupalí, salut
l´Autor
84 Relats
514 Comentaris
129673 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64