A cada instant vora teu

D'entrada m'ha semblat una història obsessiva: guardar una olor dins d'una caixeta, quelcom tant difícil de tancar perquè és tant fugisser, però alhora és una història dolça i que reflecteix tant bé els records de la separació fins i tot de les olors que sembla que ja no afecten a la persona que se'ns ha anat, ja no el molestem més, és només el nostre patiment el que hi resta allà, el nostra patiment voluntari i res, fins i tot això, acaba marxant quan la olor també ens abandona i la separació final és duríssima. Molt bé, m'ha agradat, Endavant mallorquina!

...sentits i imatges... és preciós. Sovint una cançó, una olor, un sabor ens transporta prop dels seus protagonistes o en un instant determinat i ens fa somriure o estremir...
M'ha agradat!!
Una abraçada

de nou...gràcies.
lluitare, sens dubte.
i escriure.

Una abraçada molt forta i ben sincera,

M'ha agradat molt com en el teu relat has relacionat la olor amb l'amor, la necessitat d'algú, que es guada com un tresor.
Tenim tants sentits, com l'lofacte el tacte... que moltes vegades els donem per sentat, però que ens poden transmetre tan...

una abraçada!!!

GRÀCIES.
Pels anims, per les forces i pel comentari.
Des d'aqui llegeixo i escric, escric i llegeixo i aixi poc a poc potser les paraules siguin la meva ajuda en aquests dies de negror.

Una abraçada,

Acabo de descobrir-te com autora... i he de dir-te que aquest text resulta intrigant, potser perquè parla d'uns referents molt personals i d'unes sensacions íntimes, molt concretes.

Tornaré a pasar pel teu espai per llegir altres relats dels que has publicat i així anar descobrint el teu estil.

Fins llavors, t'envio una abraçada nova, per celebrar la descoberta,
Unaquimera