695482345

Un relat de: silvia_peratallada

Com si el meu voltant
no volgués escoltar
el so del vent de mar,
com si flotés
entre pensaments
que ningú coneix
però es fan seus.

EL terra que trepitjo
medicina per saber
que encara no sóc boja
però demà qui sap..
qui sap si moro
per sentir allò que
encara no he sentit mai.

Qui sap si escric,
uns quants versos
i els barrejo, sense sentit
després soc capaç
de fer un poema
encara que sigui de nit
i demanar-te que vinguis al meu llit.

Comentaris

  • Trucaré al 695482345... et posaràs tu?[Ofensiu]
    abraham | 26-01-2006 | Valoració: 10

    Molt, molt maco aquest poema... ben escrit i lligat. M'agrada...

    No és tan paranoia com sembla, sino pensaments...

    Una abraçadíssima bixu!

  • Soliloqui | 22-01-2006

    HI ha una cançó que diu..." i si jo estic boig, el món ho està més" ;)

    És un bon text. Tot i que paranoic és bo jeje

  • Desde Kenia...[Ofensiu]
    cassigall blau | 22-01-2006 | Valoració: 10

    ...un petunaaaas!!!!

    H...

  • Per molts anys![Ofensiu]
    iong txon | 22-01-2006

    Una mica desanimada? Com deia aquella peli: "El Cel pot esperar". Sempre hi serem a temps a morir. Sentiments difusos, versos barrejats, sensacions diverses que produeix el teu poema. Que "el so del vent de mar" et segueixi portant la inspiració.
    Quim

  • Hi ha cops...[Ofensiu]
    AVERROIS | 20-01-2006

    ...que quan estàs oprimit per un "que sé jo" possar-te davant d'un paper en blanc i deixar que la teva imaginació et porti, es especialment agradable. Desprès llegeixes el teu escrit i pots trobar el motiu de la teva opressió. Una abraçada.

  • aquests números...[Ofensiu]
    Capdelin | 20-01-2006

    del títol m'han sacsejat la curiositat de la seva originalitat, em preocupa l'enigma del seu ordre i la seva desordenada i anárquica quantitat... i ballen i ballen i sonen mòbils i neixen versos i s'apropen al meu llit amb rostre de poema...
    tens tanta varietat de formes, de temes, d'enfocaments i paranoies daurades que et converteixen en camaleònica poetessa de diamants negres.
    ptons i abraçades!!!

  • "encara que sigui de nit...[Ofensiu]
    kispar fidu | 20-01-2006

    ...i demanar-te que vinguis al meu llit." demanar-te que m'estimis, avui, aquesta nit, demà i sempre... que estiguis al meu costat, que no em deixis volar sola, perquè les meves ales sense tu no tenen plomes...

    [ una pregunteta... i el títol?? uooo! el seu mòbil? jejeje, o potser falta d'inspiració d'un títol? ;) ]

    apa, que vagi bé!!!
    i per cert... FELICITATS! (per... demà?) uo!

    Gemm@

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

582220 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com