4 nenetes

Un relat de: Bahía22

Hi havia una vegada 4 nenetes de Barcelona, que vivien en families diferents. Elles no ho sabien, però cadascuna d'elles tenia "tres animes bessones" en la resta de la ciutat. Que com sé que són "animes bessones"? Doncs perquè les 4 tenien els cabells molt arrissadets! Continuo…doncs aquestes 4 nenes eren…cadascuna era molt diferent de l'altre, evidentment! N'hi havia una que…era molt timideta, així moreneta, ulls verds, misteriosa, aquesta era la més gran de totes. Li podriem dir…M. La segona més gran, quina nena més pesada, i amb aquelles ulleres de Harry Potter, i aquella pigueta de…(Mr. Mongeta,?) quina gracia! Que no sabeu de qui us parlo? Us parlo de la R.
La següent era una nena que sortia en alguns anuncis despulladeta, si home, aquella tan neta, que abans de menjar sempre es rentava les mans (i se les renta!), la I. I l'última de les animes bessones, era una nena que va nèixer cantant. En serio, que no us ho creieu? Cantava…doncs em penso que cantava "mare…sóc aquí amb tu…!" Més tard també ballava i tenia moltes piguetes…, aquesta és la A! Doncs ja està feta la presentació, si voleu, ara us puc explicar la història ( però abans de llegir-la, vull que...balleu una rumbeta!)

Doncs aquestes nenes eren molt i molt felices anant a jugar al parc, amb la iaia, amb les barbies ( i el Ken), sortint a passejar amb els papis i els germanets, fent festetes entre algunes d'elles que ja es coneixien... Però no eren conscients de que encara els quedava molta gent per conèixer que les ajudaria, probablement, a continuar sent tant felices! Sí, sí. I a partir d' aleshores no sé ben be com va anar l'història, però si que sé que van començar a anar les 4 juntes, llavors…
Sabeu quin va ser el moment de màxima felicitat de la R ( sí, la nena de les ulleres)? Just l'instant en que es van trobar les 4 en un bar, xerrant, simplement, de les seves coses. Ella no ho entenia, però se'n va adonar que entre elles hi havia un lligam diferent, potser eren "animes bessones"? La mare de la R sempre li havia explicat que de vegades, hi ha un moment, només un en tota la teva vida, que ho pots percebre, ho sents, ho notes…que que vaig notar? Realment no ho sé, era una sensació extranya. Va ser un moment de molts bons sentiments alhora. Felicitat, il·lusió, necessitat, amor, confiança,…i llavors m'en vaig adonar que havia trobat el resta de la meva familia! Us estimo,

R


Comentaris

  • sou 4[Ofensiu]
    Perestroika | 21-12-2005

    tresorets gegants!!!!

  • EEEEEEE!!!!!!![Ofensiu]
    mirare | 15-12-2005 | Valoració: 10

    Nena!!!!!! quina il·lusió m'ha fet trobar-te aqui!!!!!!!!

    T'has adelantat amb el relat...feia una estona pensava de fer-ne un del mateix tema...caxissss!!
    Com he rigut a la presentació de les nenes!
    Ets fantàstica!

    Fa tant que no fem "converses de bar" no pot ser!! a vere si aquest Nadal (encara que em vas dir ke no) ho tornem a posar en marxa! Però a un que posin rumbeta de fons eee!!

    Un petonas i segueix amb el teu humor!

    I