3002

Un relat de: Ravegal
3002
Han trobat una taula lliure a la terrassa de sempre, s’asseuen i hi lliguen les mascotes al peu.
—Seu i quiet... així... i a callar.
L’altre, s’ha assegut només veure que lligaven la corretja.
—Molt ben educada —diu el D78FZ—. Que maca, tan rossa. I quins ulls... La tens esterilitzada?
—És el primer que vaig fer quan la vaig anar a buscar —respon el B60DR—.
—El meu també està capat. Els mascles són tant tontos..., sempre marcant territori i amb ganes de gresca.
—Demanem el de sempre, oi? —pregunta el B60DR. Tecleja a l’angle de la taula i en un no res s’obre la portella del centre i apareix la comanda—. Trenta-dos segons. Cada dia pitjor. —Després pregunta—. Què en penses, de la intel•ligència artificial? Li posaràs el xip?
—Em fa mitja por tot això. Sortiran nous models, cada vegada més intel•ligents, i un dia ens prendran el lloc. Per mi, no cal tanta intel•ligència. Un cop ensenyats a creure, ja n’hi ha prou.
La conversa va d’una cosa a l’altra.
—Estàs bé, tu? —Pregunta el B60DR.
—Em falla una articulació, i les altres, psè!
—Jo estic bé, però sempre em grinyola una cosa o altra. Sóc del 2098 jo, I tu?
—Uf, tu no ets vell, ets antic! Jo sóc del 3000, del mil•lenni. Dos anys, no em pensava que te’n portés tants. Aviat t’arraconaran.
Una estrebada sacseja la taula i el pot de tresenuno rodola i cau.
—Ho veus? —diu picant-li el cap— Ara no tindràs galeta. —i girant-se cap al D78FZ li diu— ha vist que passava aquell de l’altra vorera...
Torna a teclejar la botonera i la consumició queda pagada.
—He d’anar a la ferreteria. Vas cap allà? —diu el B60DR.
—Sí. Vaig a la botiga d’electrònica. Em ve de passada.
L’aparador és ple d’articulacions, rodes, maneguets de goma, petits engranatges... El B60DR encaixa la corretja al fermador electromagnètic de l’entrada.
—Que vagi bé, D78FZ. Ja ens connectarem.
—Sí, quan vulguis, ja saps la meva freqüència. Fins una altra.
Quan els robots s’acomiaden, el mascle tiba la corretja cap a la rossa.
—Adéu Clhoé —diu fluixet.
—Adéu Adam —respon la rossa.

Comentaris

  • Molt bo[Ofensiu]
    Montseblanc | 27-04-2021

    Els teus relats són molt bons. Aquest el trobo magnífic. Un intercanvi de papers. Qui no ha pensat de vegades què passaria si qui manés fos alguna de les espècies que ara sotmetem? Segur que ens ho farien pagar o, com a mínim, s'invertirien els papers. I així passa al teu relat. Molt ben trenada tota la conversació, molt "normal", els petits detalls de la tecnologia, els anys que han passat, però la situació és una molt habitual i "veure" el quadre que ens dibuixes és inquietant... També m'agrada el toc d'ironia i fins i tot autocrítica, posar al descobert la crueltat i/o l'absurditat d'algunes coses que els hi fem als animals.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: