3 macatols a Menorca - Segona setmana

Segona setmana (del 11 al 17 de juliol)

Dilluns 11: Per començar bé la setmana, hem arribat (molt) prest a la feina. Durant un dels trajectes per dins la urbanització hem viatjat amb tots els papers a sobre el cotxe, en comptes de a dins!! La Gemma té el cap a vendre i els ha deixat damunt. Sort que no n'hem perdut cap. Al migdia, en tornar de sa Mesquida (on hem fet 313 punts, avui record), el pare ens ha ensenyat a passar els punts que fem al programa de dibuix. A la tarda, com que la gasolina surt cara, ens hem quedat a donar un cop de mà, pintant parets i portes. Després de la dutxa i la bereneta hem fet una mica de feina dibuixant la feina del matí. I ja està, sopar i dormir prest, que encara queda molta setmana.
Dimarts 12: DIA MACATOL! (De fet serà el primer dia de tota una setmana macatol jeje) a la feina hem fet record de punts: 350!! (seria un nombre preciós sinó fos perquè es suposa que és el que hauríem de fer cada dia) Però de moment la mitjana és molt bona. A la tarda anem a Binibeca amb la intenció de banyar-nos, passant per Sant Climent a comprar la bereneta (Bizcochos, cacaolat i xocolata). Arribem a la platja i ens instal·lem a l'ombra. Comencem fer la bereneta (o a desfer-la, en el meu cas...) Mentre menjàvem, fent tonteries (per variar) l'Aida ha dit una tonteria i jo me posat a riure i el meu nas s'ha convertit en un sortidor de cacaolat. Hem trobat el meu tiet Nando a la platja, i com que ens ha dit que hi havia alguna medusa, al final no hem nedat. Hem parat un moment al xalet dels avis a saludar la família de Ciutadella (que passa l'estiu allà; els avis ja no tenen ganes d'anar-hi) i hem tornat cap a casa.
Dimecres 13: Avui haig d'anar al dentista. Per tant, tornem abans de Sa Mesquida (sembrant pruners per la carretera) , per tenir temps de volcar els 287 punts i no fer tard al dentista. Segons l'Aida avui és el dia Macatol-Gemma (riem tot el dia sense motius i sense poder parar!!). Hem tingut un problema tècnic amb el Panda: la maneta del vidre no funciona i no podem deixar pas el vidre baix!! Al final, l'Aida fa un "apanyo" i queda "divino". Per cert, la tieta de l'Aida li ha enviat un e-mail només per demanar-li si ja ha après a nedar. Entre les tres hi hem contestat que no domina gaire la tècnica però que va fent progressos. En haver dinat anem amb tota la família a Ciutadella i anem a veure dos rucs nascuts a Bellver i que ara viuen per allà. Es diuen "Nesquik" i "Mascao" (marques de xocolata) i han crescut molt des de l'últim cop que els varem veure. L'Aida i la Gemma han descobert que els dies clars (com avui) des de Ciutadella es veu Mallorca i n'han volgut deixar constància aquí. Al vespre, com que no tenim res millor a fer i aquest curs hem estudiat programació, sen's acudeix de començar a programar un tres en ratlla. De moment surten fotos diferents depenent de si fas un click o dos i s'hi pot jugar com si fos sobre una pedra, sense canviar les fitxes de lloc. Tampoc sap si algú ha guanyat o no; li falta perfeccionament. Per cert, l'hem batejat com a "3 macatols en ratlla" que raro, no??
Dijous 14: Molta hot (hot afrikein). Avui fa a lot of hot, molta, molta, però que moolta!! Per tant: feina poca, riure molt!! (En veritat només hem fet tres horetes de feina: hem arribat tard a la Cala, sobre les 10 i cap a la 1 ja érem a la platja per refrescar-nos i oblidar-nos de la calor). Tot i així hem fet 250 punts, que no està gens malament. Després d'aconseguir aparcar a la carretera (feina difícil), hem arribat a la platja (fa casi dues setmanes que treballem per aquí i encara no hi havíem nedat). Escollim un raconet de platja, en el que no hi ha ningú. Mentre la Gemma i jo ens banyem, l'Aida, enfilada en una roca, descobreix una medusa. Les dues insistim en que la Gemma la tregui. Primer ho intenta amb una bossa de plàstic (... cal a dir que muntem un bon espectacle, entre jo dalt la roca, cridant als giris STOP! MEDUSA!, etc... la gent es va acostant per veure que passa) quan tenim la medusa localitzada, seguint les meves indicacions, un home ens deixa un salabre per treure-la i la Gemma la pesca al primer intent i sense picar-se!! Hem creat tal expectació que fins i tot el socorrista de la Creu Roja s'ha apropat per saber que passa i va mirant-se l'aigua, sense cap intenció de col·laborar en la causa ("si no es por no ir; si hay que ir se va, pero ir por ir...") Al arribar a l'oficina, he volcat els punts que el Moisés ha fet amb el meu pare a l'aeroport (tot i que ell ha marxat abans d'acabar-ho) i després els nostres. Avui podem estar contentes: hem fet "siesta" de hora i mitja, almenys algunes jeje. L'Aida ha estat trucant i quan ha tornat m'ha trobat a mi d'ocupa del seu llit. No ha tingut més remei que arrufar-se a baix del llit, com una eruga. A més, mentre trucava, he trobat el seu pijama a sota el coixí i a la Gemma se li ha acudit d'amagar-lo: a sota el cobrellit i ben planet perquè no es noti.... Quan ens hem llevat, ha notat un bulto sospitós i ha descobert el "tresor amagat": el seu propi pijama!! Avui també hem pintat (l'economia està molt malament i no anem gaire lluny aquests dies). També hem avançat feina de dibuix i hem compensat els triangles de les bases d'estacions. Al acabar, dutxes: amb riure i catxondeo perquè ens dutxàvem les tres a baix i la Gemma ha tornat a amagar el pijama de l'Aida abans de baixar. I l'Aida, seguint el joc, ha amagat una samarreta de la Gemma i li ha canviat de lloc el pijama mentre ella era a dins al dutxa. Es que amb nens petits no es pot anar enlloc.
Divendres 15: Hem fet 400 punts!! Vam superar el nostre record i el del gabinet sencer... (perquè després diguin que no produïm...
Ai! Quina gent!!!) Hem passat una tarda de "relacions públiques" Primer baixem al cau per veure les fotos del campament de Rangers i Guies... i elles van aprofitar per riure's de mi (claro, típica foto xorra de campament). I després, teatre a la fresca i sopar durant el mini-descans (Menú galetes d'Inca, fuet i suc). L'obra es deia TOT VERD i anava d'una familia d'extraterrestres que aterraven en un camp de lletuges. L'Aida diu que era la il·lusió que havia estat esperant tota la setmana. La veritat és que en vam quedar molt contentes i vam riure sense parar tota l'estona, sobretot quan vam descobrir que els extraterrestres feien l'amor amb les orelles. En acabar, ens van regalar tres lletuges, que eren fresques del dia, i ens van convidar a un got de pomada (gin Xoriguer i suc de llimona). I vam partir (deixant la verdura al cotxe) cap a una petita platjeta (li diuen es Caló Blanc), per fer alguna coseta romàntica.... (a petició de l'Aida). Vam trobar molta mala mar i no vam arribar ni tant sols a la platja; vam quedar a les roques.
Dissabte 16: Avui és bon dia "per fer dissabte" i , al contrari que la setmana passada, l'aprofitem. Passem la garnera per les nostres respectives habitacions, pel menjador i per la Sala Gran (molt gran, si l'has de netejar...) traient les teranyines de sota taules i cadires. De tant en tant ens acostem a la finestra i guaitem a la classe del Turó. Avui no és el seu millor dia (fa vent i això el despista; a més no ens sent tant) i rep alguna que altra bronca. Treballem una mica amb el dibuix de la feina i baixem a dinar. Avui hi ha en Miquel Joan i en Pepe (el tercer germà, ne Roque, s'ha quedat a veure una etapa del Tour). Fem la vessa i xarfadejem pels Pc's de casa. Capa les 7, fem idees i decidim baixar cap as Mercadal, que són festes. És curiós però celebren les festes de Sant Martí (que en veritat són a l'octubre). L'Aida i la Gemma s'han arreglat una mica i les he fetes canviar de roba (posen com a excusa que no els he explicat a que anàvem) perquè estiguin "més còmodes". Arribem as Mercadal i aparquem on ens diuen enmig d'una tanca. Anem cap a la plaça a veure els cavalls; el jaleo acaba de començar. Durant el jaleo no hi ha gaires incidents, només algun cavall que patina tot i l'arena que hi ha a la plaça amb susto de franc. Ens passegem el carrer que uneix els dos escenaris on es fan concerts i parem varis cops, saludant a un o altre. Són coses que passen quan hi ha molta gent en un mateix lloc: sempre trobes algú conegut. Fem una mica de bereneta amb la resta de galetes d'Inca i el fuet d'ahir (ai, aquestes dues.... semblen catalanes!). Comprem uns bocates per sopar i ens els menjem a la plaça de l'església, on hi ha una mica de tranquil·litat, sota la mirada d'un bon home (això de bo ho suposem, però es cert que ens mirava). Baixem cap a la plaça i ens adrecem a un bar, on comprem dues pomades, cares per cert. I no eren una gran delícia, comparades amb les que vam comprar més tard, granitzades: mmmm!!! El local està tot enfangat entre sorra i pomada iun dels cambrers fot un "manguerasso" a la Gemma. Seguim voltant pel carrer (ara amunt, ara avall) i trobem el Martí i el Jaume, amics meus de festes quan som a Barcelona. Anem a la batucada, un cop ens hem acomiadat dels amics. Que guai, quin ritme! (suem per desfer-nos de l'alcohol i perquè el ritme enganxa molt). Cap a la una i mitja, agafem el cotxe i tornem cap a Bellver sense dormir-nos. Un cop a casa, a dormir!
Diumenge 17: Avui mandregem una estona i ens aixequem a les 9:45 (tampoc és tard), principalment per anar a Gabinet a treballar una estona i intentar arreglar tot allò que no quadra. El pare ve una mica més tard a donar una mà d'ajuda, que ens fa prou falta. Pugem tots junts amb el pandita a Bellver i intentem fer un safareig. Desistim al veure el color verdet que té l'aigua. Com que tenim calor, ens conformem amb una dutxa. Dinem a baix; avui també han pujat els avis, com la setmana passada. En tota la tarda no hem fet gairebé res de profit. Sobre les 18h, l'Aida (que estava avorrida des de després de dinar; avui hem començat mooolt prest) ha proposat baixar a passejar pel port. I la Gemma i jo, poc convençudes, però hi anem. Trobem un vaixell "tope guapo neng" i, c
om que hem fet un gelat i se'ns ha pujat al cap, anem dient tonteries en anglès, figurant ser les noves comandants de la nau. Tornem cap a casa tranquil·lament, ja més serenes, i sopem a fora, l'únic lloc on fa una mica de fresca. Com que encara tenim feina per enllestir, pugem a acabar-la. I se'ns fa tard.... massa. Per cert, des de divendres migdia l'Aida no té tovallola, la Gemma uns bikinis de menys i a mi m'han deixat sense tovallola i sense uns bikinis. Estaven estesos a fora i sembla ser que algú els ha robat.