3 macatols a Menorca - Quarta setmana

Un relat de: Menorca

Dilluns 25: Després d'una nit mogudeta amb els mosquits, ens llevem i anem a treballar. Arribem a l'hora en punt i una mica pels pèls. Anem a acabar el pati de l'IBAVI, després de comprar una mica de berenar (hem sortit en dejú de casa), i aprofitem una estona per comprar un permanent, que ha de servir per acabar les llunes de la Gemma. Acabem sobre les 12 i deixem als nens dels edificis d'allà seguir jugant a pilota (ens han batejat com a "piolines", perquè ja portem l'uniforme sencer i la samarreta és groga). A l'oficina deixem els punts aclarits i el dibuix acabat. En arribar a Bellver, passem pel safareig i dinem, un cop seques i vestides. Fent el macatol per sobre el llit, fem una mica de migdiada, però sense dormir. El pla d'avui passa per la mar. Un dels amics de festes de Barcelona ens ha convidat a fer un tomb amb una barqueta. A la Gemma li dona temps a deixar una lluna aclarida, perquè la Meri (una amiga de Barcelona també) ha arribat molt prest. En barqueta anirem nosaltres tres, la Meri (que per açò ha vingut) i els dos amics d'Alaior que he conegut a Barcelona aquest hivern: el Jaume i el Martí, propietari de la barca. A les 5 (sense acabar les llunes) partíem cap a Macaret, on ens hem de reunir amb ells. Quan ens vam haver trobat, els vam seguir en cotxe fins al port d'Addaia, on està la barca amarrada. Vam baixar per un senderet (de propietat privada) deixant els cotxes (i el flotador de l'Aida!!) al pàrking. Després de saltar dins la barca i instal·lar-nos per terra, el Martí va engegar-la i vam partir cap a la platja de Montgofre (on diuen que només s'hi arriba per mar). Un cop l'ancora tirada, ens vam llençar a l'aigua (nosaltres 3 ens vam haver de canviar fent peripècies sobre la barca: quan vam sortir de casa, els banyadors encara eren molls del safareig del migdia) i vam nedar fins a la vorera, on vam estar xerrant i nedant. De retorn a la barca, i vam intentar trobar una emisora que ens agradés a tots, mentre el Martí entrava i sortia de l'aigua. Quan tornàvem a port, el Jaume va fer de patró de l'embarcació. Ho va fer prou bé i se'l veia molt il·lusionat. Vam arribar al moll sans i estalvis. Després de xerrar una estona al pàrking, vam fer retirada. Ells dos van sortir molt prest i no els vam poder seguir. No hauria estat problema si els carrers d'Addaia no fossin com un laberint. Qüestió: que ens vam perdre diverses vegades, fins a descartar l'últim camí que ens quedava. Mentre avançàvem amb cautela, vam trobar-nos amb el cotxe dels nois.... darrera. Vés a saber per on dimonis ens havíem ficat; sort vam tenir que es van preocupar de venir-nos a buscar. Vam arribar a Bellver sense més incidents. La Meri va agafar la moto de camí a casa seva i nosaltres vam sopar. Quan vam haver contat les nostres aventures als presents, ens vam anar a dormir.
Dimarts 26: Al matí anem a una parcel·la de la urbanització de Son Vitamina i recollim la informació per després dibuixar-la. Hi ha bastants matolls, males herbes i abatzers. De tant en tant, algú crida: s'ha menjat una aranya que penjava... Tornem prest a l'oficina però abans baixem fins a Cales Coves, a fer una visita a la platja. Hem de baixar amb el Panda per un caminot de clots i bonys i després, clar, hem de tornar a pujar (aquest cop, intentant esquivar els sotracs, casi impossible d'aconseguir). És el primer dia que marxem de l'oficina a l'hora que toca, a les dues en punt. Teòricament no seria una gran proesa, però per nosaltres és el primer dia que marxem les primeres. Passem a buscar la meva germana per casa (avui li hem fet de taxistes) i quan arribem a Bellver ens refresquem i anem a dinar. Fem una petita "siesta" i a les 5 ens posem a fer feinetes per casa (la Gemma acaba amb les llunes de l'habitació, i organitzem la Cantina, i acabem de vestir els matalassos amb fundes de la seva talla per deixar les habitacions enllestides del tot); de tant en tant toca col·laborar "amb la pàtria", com diu la meva mare. Cap a les set de la tarda, agafem el Pandita i la Núria i ens anem cap a la platgeta. Arribem a la platja de Binisafua ("bini" és un prefix que ve de l'àrab i vol dir "fill de", però ja em direu qui pot tenir un pare que es digui "Safua" jeje) Després d'instal·lar-nos, ens endinsem a l'aigua, però rapidament fem retirada: està molt bruta! Fem la bereta i decidim tornar a Bellver i fer un safareig, ja que no ens hem pogut treure el mal gust de la calor... Fem el burro (digues-li el burro, digues-li l'ase, digues-li el macatol) una bona estona jugant amb la pilota. Després sopem i quan hem acabat de descarregar les fotos de l'Aida, ens anem a dormir.
Dimecres 27: Matí estresant (i no per excés de feina, sinó per manca): no tenim res a fer. Cap parcel·la per nosaltres, cap urbanització que haguem de dibuixar... s'encén una petita flama d'esperança quan estan apunt d'encarregar-nos una parcel·la a Macaret, però s'apaga de seguida, quan veiem que ja està feta. Em fi, que ens quedem tot el matí a Gabinet arreglant Sa Mesquida (com no... sempre queden coses a fer allà!!) i ens posem histèriques, perquè no ens surt res!! AL final, amb una mica d'ajuda i part de paciència aconseguim que encaixi tot, pam més, pam menys. I a més pleguem d'hora... ja teniem ganes de sortir, avui. Després d'una petita migdiada, de l'estil de la d'ahir, movem tots els matalassos als seus llocs definitius. Demà arribem 20 amics d'Euskadi i 5 de Catalunya i s'han de poder instal·lar. Sobre les 5 anem a s'Arenal d'enm Castell. Fem, un banyet amb el flotador i la pilota, i després de tocs i passes, sortim de l'aigua per fer la berenta. Juguem a cartes (al Ramiro) i sobre les 7, cansades ja de sorra, tornem a Bellver. Avui, tot i ser dimecres, el Turó té classe. Aquests dies hi haurà molta gent i l'Anke, l'educadora, s'ha estimat més avançat la classe. Avui sembla que ha fet progressos. L'Anke se l'estima molt, l'entén molt bé, sap com se sent i com tractar-lo en cada moment. Per fer-li perdre el pànic a l'aigua, abans s'ha fregat ella amb un drap, perquè l'animal veiés que no passava res. Li anava parlat com si fossin amics de tota la vida i sembla que estigui una mica loca; alhora, però sembla que el cavall l'entén i aprèn. Ens hem passat d'aigua dolça i després hem anat a sopar. Els grans molien blat (demà a part dels bascos vénen una tropa de nens a fer un taller de pa) i el sector jove independent hem decidit començar a sopar pel nostre compte. L'Aida ens ha explicat (amb una inspiració repentina, fruit d'un "flash" sobtat) que li deien "niña melón". La Gemma ha donat per suposat que era feia anys, quan era petita, però ha resultat que li deien als campaments de l'any passat, quan ja tenien tots 18 anys (allò que en diuen majoria d'edat, sabeu?). Hem rigut una bona estona entre històries i macatolades vàries, i en acabar ens hem retirat a dormir, deixant la taula pels grans que estaven a punt de començar l'àpat.
Dijous 28: Avui arriben els bascos de bon matí i decideixo baixar a rebre'ls amb el pare. Això implica sortir de casa a les 6 del matí, perquè arriben amb el barco. Elles segueixen dormir i quedem entesos per trobar-nos a l'oficina. LA benvinguda va molt bé: els més petits estan una mica dormits però els grans no han canviat gens i mira que fa dos anys que no els veia. Han vingut deus famílies que ja coneixia i dues més; a part dels catalans. Amb nosaltres, 5 cotxes en caravana cap a Bellver. Com que hem pujat prest, encara hem trobat la Gemma i l'Aida allà i he tornat a baixar amb elles. Així i tot hem arribat abans de les 8. Ens ha tocat acompanyar el Dani i el Carlos a fer un perfil d'una línia elèctrica, a la zona on han de construir un tros nou de polígon industrial. És una feina bastant esgarrifosa, perquè has d'anar seguint els cables i no hi ha pas: menges plantes, pinxos i aranyes. A més, avui fa molta calor i tota la roba s'enganxa al cos amb la humitat. Arribem a casa rebentades i amb la sensació de que la feina no ens ha rendit gens. Dinem, fem el vessut una estona i partim cap a la platja de Cavalleria (platja de color vermell). No podem marxar sense enfangar-nos de vermell amb l'argila que es troba prop de la platja. Mentre l'Aida i jo ens omplim de fang, la Gemma ens fa un "book" de fotos, tot i que també la fem provar el fang: l'Aida li ha posat la seva mà pringada de vermell a la panxa -evidentment ha quedat marcada-. Un cop rentades a l'aigua salada, fem la bereneta i marxem cap a caseta, on toca dutxa, sopar i dormir.
Divendres 29: La feina segueix igual que ahir (línia elèctrica, aranyes, punxes... tot i que avui està nuvolat i el temps és més suportable). Acabem la nostra part de la línia sobre les 11:30h, i com que de moment no tenim més feina, pleguem. De camí a Gabinet parem a fer uns recados: ensaïmades i sobrassada per l'Aida, que marxa aquesta nit. Mentre intentem aparcar en un lloc un pèl estret, un "senyor" (per no haver-lo d'insultar), tallant el tràfic per no rascar les seves llantes a l'altre vorera, ens aplaudeix i ens fa ganyotes un cop tenim el cotxe ben posadet. Arribem a Gabinet sense més incidents i dibuixem els que hem fet avui. L'Aida cobra, ja que és l'últim dia de feina. També té la sort de que ens deixin plegar d'hora; ja feia una estona que pul·lulàvem per l'oficina sense res a fer. Dinem a dat, com sempre, ja que els bascos no hi són (deuen fer turisme). Avui toca tarda de reunions: Amb el Pau primer, per decidir com fem les activitats del matí durant aquesta setmana, ja que qui havia de venir per fer l'animació als nens al final no pot venir. Jo, si l'empresa em dóna vacances, m'estaré amb els tres petits i dels joves es faran dos grups més. Segona reunió: Gabinet, amb el pare, la Gemma i l'Aida. Arribem als acords pertinents de la part del sou que han de descomptar per l'estada i la manutenció. Tercera i última (per fi), amb la família-organització, per acabar de decidir els menús de tota la setmana. M'he quedat tant cansada que al final, quan elles dues diuen de visitar Fornells, decideixo quedar-me
. A Bellver no passa res de nou, però per Fornells l'Aida i la Gemma tenen molt d'èxit. S'apropen a veure la torre de vigilància de la boca del port. I li demanen a un jove que els hi faci una foto. Resulta ser el guia de la torre i les convida a pujar a dalt; parlen una estona de coses "personals" i no les deixa pagar la visita. No enreden pas gaire, perquè l'Aida ha d'acabar d'enllestir la maleta i sopar. Després d'acomiadar-se de tothom, partim de camí a l'aeroport. Ha demanat conduir ella el seu últim trajecte amb el pandita i la Gemma li concedeix a gust. Quan embarca, ens acomiadem fent el macatol (per variar una mica) i prometem estar, més o menys en contacte mitjançant el correu electrònic i el mòbil. Tornem a Bellver i encara torbem tothom a taula i ens toca sopar. Obrim una estona la Cantina, però encara estem d'estrena i tenim poca clientela. Mentre ens avorrim, ens posem a fer castells de cartes. El més alt, de la Gemma (clar), acaba fent vuit pisos. Quan són les onze o així, tanquem la paradeta i ens anem cap a la casa. Fem una estona de xafarderes en les converses dels grans i, per manca d'interès, seguim la nostra ruta cap al llit.
Dissabte 30: -primer dia sense l'Aida- Ens llevem sobre les 9 i mitja. Al matí baixem a Sa Mesquida i, per primera vegada, no a treballar. Com que he de pagar el lloguer del pis de Barcelona i la meva companya té la caseta d'estiuejar allà, li fem una visita. Fem un bany a la platja, així de passada. Pleguem d'hora, perquè tenim una festa sorpresa. Arribem a Bellver i ens dutxem en un temps record, perquè anem una mica endarrera sobre l'horari previst. Marxem amb el pares i sense la Núria (és tot el cap de setmana amb la família del xicot, havien de sortir a navegar) cap a S'Arenal de'n Castell, a casa dels pares de la Marta - la dona del Miquel i mare de la Gemma petita -. El dimecres va ser el seu aniversari i ahir fa fer festa; es tracta de presentar-nos al xalet a dinar pel nostre morro. Ens trobem tots abans amb el Miquel que suposadament a baixat a comprar el diari. Està tot previst i ben organitzat: en Miquel Joan ha anat a buscar el germà de la Marta al port de Ciutadella, ja que ha vingut expressament de Mallorca per la festa; en Roque i en Pepe han anat a buscar el menjar a la pastisseria i la resta hem col·laborat amb algun regalet i el beure. En arribar al xalet, felicitacions i sorpreses... la mare de la Marta no es creu que hagi vingut el fill de Mallorca i no sap si riure o plorar; al final ho fa tot a l'hora. Buidem els cotxes i envaïm la casa i els voltants. Abans de començar l'àpat, nosaltres dues amb el Pepe i el Roque ens fem un bany a la piscina i fem un partidet de futbol aquàtic. Quan ja estem rebentats, ens n'anem a dinar i ens distraiem amb les anades i vingudes de la petita Gemma, que es sorprèn de tenir tanta gent coneguda pel xalet dels avis. Sobre les 6, alguns tornem a nedar, després d'uns intents de migdiada. El partit acaba en guerra de pilotes i pleguem veles. Son les set llargues quan arribem a Bellver i encara ens hem de canviar de roba per anar a les festes d'Es Migjorn Gran. Deixem el cotxe a Maó i agafem el Jaleo-bus (el poble que està en festes és petit i està lluny, per tant el més pràctic és el bus) amb les amigues de Sant Lluís. El jaleo i la samba duren poc i a les 22:30 pràcticament no hi ha festa. La revetlla no és de franc i tampoc sabem qui toca. Acabem de sopar i fem una volta buscant l'ambient. Trobem la meva cosina i alguns amics, però tothom està més o menys igual. Decidim plegar veles i agafem el jaleo bus de la 1. Des de Maó, agafem de nou el cotxe i ens n'anem a dormir a Bellver. Per cert, la Gemma avui ha vingut al jaleo amb xancles (en comptes de botes o sabates de fer esport) i cal dir que han quedat blanques i arrebossades però que, només amb dues o tres trepitjades, ha sobreviscut prou bé.
Diumenge 31: Ens aixequem sobre les 11, ja que el cansament de les festes d'ahir encara ens dura. Avui ha arribat una família més procedent d'Euskadi; ara ja hi són tots. Nedem una estona al safareig per treure'ns la calor i la resta de porqueria dels peus (eh, Gemma?) i "descansem" la resta del matí. Dinem a dalt, pollastre rostit. Quan la Núria tornava del vaixell (no han sortit en tot el cap de setmana, per la tramuntana), nosaltres baixàvem cap a l'oficina per mirar el correu i enllestir un parell de coses. De tornada a la finca (sobre les set o així) ens dediquem a preparar les activitats que hem de fer amb els petits durant la setmana que ve. Intentarem fer activitats relacionades amb el que facin els grans, però al seu nivell.

Comentaris

  • Iepa![Ofensiu]
    kispar fidu | 01-09-2005

    Uoo! Menorca relatat des d'aquí queda molt xulo!!! M'ha vingut de gust dedicar una estona a llegir-lo (14 minutets per ser exactes... segons el rellotget d'aquí dalt). I he recordat els "vells" temps (diga-li vells temps, diga-li fa un mes! jajaja).
    Quin munt de macatolades que hem fet!!!
    Fins i tot sembla el guió d'una d'aquelles películes d'estiu on una colla d'amigues o amics passen les mil i una!

    M'ha agradat llegir-lo! M'ho he passat bé enrecordant-me d'aqeusts dies!

    Apali! Ens veiem!
    nanit!

    Gemm@

l´Autor

Foto de perfil de Menorca

Menorca

29 Relats

61 Comentaris

34527 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
He nascut a Menorca i hi havia viscut sempre, fins que vaig haver de sortir de la meva illa (gairebé tot el meu món) per estudiar a la universitat.
Algunes coses que podeu saber de mi... M'agrada la natura i el camp, els animals... m'agrada la lectura -tot i la manca de temps que suposa la feina-... m'agrada el bon temps i les platges de Menorca... m'agrada la bona música, el teatre... m'agrada el bàsquet (i el Menorca Bàsquet)... m'agrada compartir el meu temps amb els infants... també m'agrada passar estones amb els amics -d'aquells dels bons que es compten amb una mà i que tenc sort de tenir-. I el poc temps lliure que em queda o quan realment ho necessito, escric.

És tot. Espero que us agradi el que trobeu al meu raconet de lletres.