3 macatols a Menorca - Primera setmana

Un relat de: Menorca

Primera setmana (del 4 al 10 de juliol)

Dilluns 4: A les 6:45h sonen els despertadors. I és allò que dius: "Doncs que soni!!!" Jo em giro i em torno a dormir, fins que l'Aida la Gemma em vénen a despertar. Vale, anirem a treballar... Així i tot, arribem més prest -més d'hora- que altres. Agafem els trastos (trípode, estació total, llibreta manual i electrònica, flexòmetre, cables, bolis... a més del berenar -esmorzar- i una gran quantitat d'aigua) i estem llestes per començar. Amb el cotxe arribem fins a Sa Mesquida, una cala amb una urbanització de les tranquil·les i on hem de marcar una franja de terrenys de 8 metres d'ample per 1.2 quilometres de llarg. Ens han dit que hi volen fer un passeig i que necessiten un mapa de detall d'aquella franja. El que fem primer es marcar les bases on treballarem. Si ho fem així podem compensar el possible error abans de dibuixar els punts. Per cert, la Gemma casi es deixa un dit clavant un clau en una roca; deu ser falta de pràctica. Abans de pujar a Bellver a dinar, deixem alguns trastos a l'oficina i mirem el correu. A la tarda, després de passar els punts a net -som molt feineres i molt ordenades- i com que ens avorrim fem un disseny per pintar el Panda de l'empresa. Teòricament demà l'hem de presentar a la jefa; ja sabem que tenim poques possibilitats, no li agraden les coses molt vistoses i açò en té tots els nombres per ser-ho. Després de l'avorriment vénen les idees.... Les nenes, grans aficionades a l'excursió volen aprofitar que no fa gaire sol per pujar la muntanya més alta de Menorca a peu. Sort que només té 357 metres, perquè sinó... Al final, cansada de discutir, hi anem. Pel que m'han dit, fins i tot el Tibidabo és més alt, però aquí n'estem ben prou orgullosos, del nostre cim. Quan tornem cansades, posem el diari al dia i a dormir.
Dimarts 5: Hem tornat a arribar a la feina abans de les 8!! Si és que estem fetes unes craks!! Avui hem treballat en unes condicions extremes a la vora del mar (feia molt de vent i la mar estava moguda). Mentre l'Aida plantava l'estació, entre el vent i la inclinació del terreny li han fet tombar l'aparell i s'ha fet mal a un ull. Com jo som molt com som i avui hem fet feina prop de la carretera, he fet pressió perquè es posessin l'armilla reflexant, per si de cas. Hem acabat més tard de les dues, però així i tot hem arribat "massa" prest i hem hagut de fer el dinar. Hem fet una "little siesta" i hem passat la feina del matí a net. A la tarda, tocava platja i hem anat a Binidalí. Ens han acompanyat la meva germana i el seu xicot, el Lluís. Hem jugat i fet el burro dins l'aigua amb una pilota però al final ens hem cansat d'anar-la a buscar cada cop que se l'emportava la corrent. Estem escrivint això [o sigui, l'original en paper] a les roques del costat de la caleta i mirant la posta de sol (ho troben romàntic i m'ha fan escriure... llàstima que els dibuixets dels cors no es pugin posar). Al arribar a casa, ens dutxarem i soparem. Ens fem la seriosa proposta d'anar a dormir més d'hora que ahir.
Dimecres 6: Avui la mar estava més calmada i la feina ha retut bastant (hem marcat casi 200 punts), tot i que la falta de vent ha fet augmentar la sensació de calor. Jo m'he passat unes tres hores amb l'estació, mirant com anaven fent punts i de tant en tant espiant el socorrista, que es passejava amb la moto aquàtica per allà. Una de les veïnes de la zona m'ha convidat a una tallada de síndria, però per respecte a elles dues, que em venien a buscar, li he dit que no gràcies. Avui volíem fer migdiada però no hem tingut gaire temps, perquè hem hagut de portar el cotxe a rentar. Només hem descansat mitja horeta i jo m'he acoplat a l'habitació d'elles dues. Abans de baixar a fer na neteja del cotxe hem fet de "mecàniques": hem arreglat la cosa del darrere, com en diu l'Aida (o sigui, la safata maleter). Mentre netejaven el cotxe, hem anat a l'oficina (el gabinet) amb intenció de fer una mica de feina, aprofitant que érem a Maó. Quan he obert la porta, he tingut un lapsus amb el codi per desactivar l'alarma i, evidentment no s'ha desactivat! Me cagat en tots els sants. He trucat al pare de seguida per dir-li i mentre trucaven a l'oficina. Eren els de seguritat m'han demanat el nom i en DNI i m'han dit que no tenia autorització per ser allà. Els he donat el nombre de mòbil del pare però estava comunicant i al final han telefonat a la Yolanda, la secretària. Ella els ha dit que si, que tenia "permís" per ser allà i final del problema. He parlat amb el pare després i la Yolanda l'ha trucat a ell i a mi mentre estàvem parlant. Els mòbils han estat sonant una bona estona, però al final s'ha enllestit tot. Com es pot suposar, l'Aida i la Gemma primer s'han preocupat una mica, però després s'han posat a riure i a fer broma. Hem enviat una cadena de e-mails als companys de la uni contant-los les nostres "locures" (des de la meva adreça i també l'he enviat a elles dues perquè el tenguin guardat). Anem a buscar el Panda i ens anem a fer un volt per Alaior. Hem passejat pels carrers mirant el Mercat de Nit. L'Aida ha comprat avarques petites (1 iman per la nevera i dos clauers). Quan hem arribat a casa, de tornada d'Alaior ens hem fotos amb el cotxe acabat de fer net. Si es que tenim cada idea!!
Dijous 7: Comencem a veure tot el que tenim de feina feta. Hem passat els punts a l'ordinador i ja està al programa de dibuix. Avui ha tocat marcar la línia de costa i jo marcava els punts. Com que hi havia onatge i em feia poques ganes remullar-me els calcetins, m'he tret les sabates i he aprofitat per remullar-me els peus. Avui és un dia que passarà a la història per les bombes que han posat al metro de Londres (ahir es va saber que s'hi han de fer els Jocs Olímpics el 2012). Ha donat la casualitat que l'Aida havia parat unes quantes vegades a aquella estació fa just dues setmanes, perquè tenien l'apartament on s'estaven just al costat. Al migdia hem comprat albercocs i hem "plantat" albercoquers durant el camí de tornada a l'oficina, tot tirant els pinyols per la finestra del cotxe. Després de dinar, avui per fi hem fet una migdiada acceptable. Sobre les cinc, com que el temps no acompanya gaire, hem fet una ruta de "fars": hem visitat Favàritx i Cavalleria. Al primer, segudes en una roca, hem fet una bereneta de "typical menorquin products". I a Cavalleria hem anat a una cova-túnel que acaba amb un foradet damunt el penya-segat. Estava molt fosc i anàvem avançant gràcies als flashos de la càmera de l'Aida. Així i tot ens ho hem passat una mica malament. Sortint d'es Mercadal, amb l'Aida al volant, ens hem saltat el trencall a la sortida de la rotonda i hem fet la volta sencera. A més, i per sorpresa nostra, un cotxe ens ha seguit durant tota la volta i ens feien senyes!! Aquestes coses només passen per aquí. Per cert, anem a posar gasolina perquè estem en reserva. Sobre la ruta planejada no hem fet gaires canvis i hem arribat sanes, estàlvies i a temps per sopar.
Divendres 8: Després de treballar fem una cosa diferent: ens anem directes a Cala en Turqueta (corrent per comprar fruita abans de que tanquessin el supermercat). Passem per l'oficina a volcar les dades i al final partim prop de les tres del migdia. Anem en direcció Ciutadella i la conducció es fa monòtona i pesada. L'Aida i jo aprofitem per fer una becada, mentre la Gemma segueix al volant una mica empipada. Aparquem seguint les indicacions d'una dona (on ens sembla que ens ha dit, ja que té una pronuncia un pèl estranya). Caminem fins a la cala. Són prop de les quatre, però decidim banyar-nos abans de dinar -tot i que el temps no acompanya massa-. Canviem la sorra de la platja per les roques de la vorera, encara que ens piquem bastant amb la pinassa per arribar-hi. Dinem en companyia de formiguetes afamades. Menú del dia: salsitxes, pa, patates i galetes amb xocolata de postres. Com que és inútil intentar plantar el para-sol, ens instal·lem a l'ombra (on les formigues ens persegueixen) i juguem a les cartes. Avui els ensenyo un joc nou i dóna la casualitat que aprenen tan ràpid que em guanyen a mi. Tornem cap a Bellver i ens dutxem amb pressa. Avui hi ha convidats i toca col·laborar amb el sopar. Pelem i tallem patates, entre riure i tonteries. Quan arriben les visites ens seiem a taula, beneïm i, a sopar!! Amb els convidats hi ha el Miquel i la Marta i la seva filla petita, que també es diu Gemma. Ens ha fet riure a tots una bona estona i ens ha tingut entretinguts durant tota la vetllada. Després del sopar, el meu pare i el Miquel han tret les guitarres i s'han posat a tocar. També hem tret una ampolla de cava, per celebrar l'aniversari de casats del Miquel i la Marta i també que esperen una altra criatura pel desembre. L'Aida i la Gemma també han tocat una estona. La gent va marxant, perquè ja es tard; quan està tot recollit ens anem a dormir.
Dissabte 9: Ens llevem molt prest (les 9) i ens anem cap a Ferreries, a Cala Galdana, on hi ha tres amigues de l'Aida. Passem el matí a la platja, i dinem a un xiringuito d'allà la vora. Cap a les 5, la Gemma i jo anem cap a Maó, per assistir a la professió de vots simples d'una novícia. Per variar, el bisbe de Menorca em va tocar la cara (som grans amics i clar...).L'Aida es queda amb les amigues a la platja, després a la piscina del càmping i a dormir; bàsicament perquè ens feia mandra anar-la a recollir a les onze de la nit. Nosaltres anem a sopar, a mirar el correu i el contestador de casa, i a recollir la meva germana de casa el Lluís.
Diumenge 10: Aquesta ha esta la primera nit que no dormíem totes juntes, perquè l'Aida s'ha quedat a Cala Galdana. Jo m'he ne anat a dormir al seu llit, per no deixar la Gemma sola hi he deixat la meva germana. Però tampoc passa res. Amb el pare, al migdia, l'hem anada a buscar i l'hem deixada, amb les tres amigues a Maó, on elles havien d'agafar el vaixell de tornada a Barcelona a la tarda. La Gemma i jo hem fet una mica de feina (tampoc gaire) amb el dibuix de
Sa Mesquida i hem dinat amb els meus avis. A la tarda hem baixat a deixar la meva germana i a recollir l'Aida. Quan hem tornat hem trobat una muntanya de bicis i de gent pel pati de Bellver. Són un grup d'escoltes de Mataró i estaran per aquí tres dies. La gràcia de la cosa ha estat quan un dels tants (un monitor) m'ha demanat si estudiava topografia (havíem carregat el cotxe o sigui que ha vist el trípode). Ell estudia topografia, també. I és ben veritat: l'Aida havia comentat just l'ha vist que li sonava la cara... serà que s'hi fixa molt? Suposo que ja parlarem més però semblava sorprès de que treballéssim del que estem estudiant fent només primer. Ara estem a l'habitació sense fer res de profit. Per cert, la Gemma m'ha pintat amb un dibuix dels seus una samarreta taronja i segur que triomfa.

Comentaris

  • uooo macatol![Ofensiu]
    Pandita | 29-07-2005 | Valoració: 10

    Macatol!!!!!! sóc l'aida!!
    veig que només has penjat la primera setmana,... i ja acabem la quarta i jo ja marxo... que sapigueu que us trobare molt a faltar, però que principalment trobaré a faltar totes les macatolades que fem! Realment no hi ha un dia que no ens passi res!
    I a tots els que ho llegiu, doncs no perdeu el fil... i tranquils, deixo que us rigueu de mi, la Glòria i la Gemma ja s'hi han rigut bastant... o sigui que ja no em vé d'aquí..jejeje!
    I per cert, m'ha agradat molt el relat!
    Que us vagi mol b l'agost!! i penseu molt en mi! i si us avorriu, doncs em truqueu i ja us diré alguna macatolada!!!
    Que seguiu burinant!!! dwwwwwww
    Aida

l´Autor

Foto de perfil de Menorca

Menorca

29 Relats

61 Comentaris

34533 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
He nascut a Menorca i hi havia viscut sempre, fins que vaig haver de sortir de la meva illa (gairebé tot el meu món) per estudiar a la universitat.
Algunes coses que podeu saber de mi... M'agrada la natura i el camp, els animals... m'agrada la lectura -tot i la manca de temps que suposa la feina-... m'agrada el bon temps i les platges de Menorca... m'agrada la bona música, el teatre... m'agrada el bàsquet (i el Menorca Bàsquet)... m'agrada compartir el meu temps amb els infants... també m'agrada passar estones amb els amics -d'aquells dels bons que es compten amb una mà i que tenc sort de tenir-. I el poc temps lliure que em queda o quan realment ho necessito, escric.

És tot. Espero que us agradi el que trobeu al meu raconet de lletres.