3 macatols a Menorca - Arribada i adaptació

ARRIBADA I ADAPTACIÓ (DEL 30 DE JUNY AL 3 DE JULIOL)

Dijous 30: A les 6:55h surt l'avió de Barcelona cap a Menorca. Havent corregut per tots els passadissos de l'aeroport del Prat, l'Aida i la Gemma aconsegueixen no perdre l'avió. Arriben a Maó passades les 7. Jo estic de campament així que les reben els meus pares (en Joan i na Bel). I com que ells han d'anar a treballar, les deixen a la finca on ens estarem tot l'estiu: es diu Bellver Vell i està al terme municipal d'Alaior. La meva germana Núria és per allà però té un dia insociable, i elles xafardegen per la finca tot el que volen. Jo arribo de Mallorca a mig matí, mig marejada (el trajecte en barco no ha anat gaire bé), mig malalta i molt cansada; per tant, no fem res en tot el matí. A la tarda, col·laborem en la neteja del safareig, per tal de poder-hi nedar els pròxims dies. Ens anem a dormir ni molt tard, ni molt d'hora; per variar hem tingut visites fins passades les 22:30h.

Divendres 1: És un matí de papers. Anem a la seguretat social a fer els papers de la Gemma, a firmar contractes, recollir els uniformes (de fet només a emprovar-los), visita a l'empresa i presentació oficial dels companys de feina: Dani, Moisés, Carlos, Yolanda i Carol. Un cop fet tot això ens lliuren el que serà el nostre tresor durant els 2 mesos: les claus del Panda!!! El cotxe està aparcat en una pujada i la Gemma i l'Aida no el poden arrencar. Vaig a buscar mon pare... però abans que arribi ja l'han aconseguit engegar (comencem bé...). Com que la Gemma va demanar una guitarra per tocar, al migdia els pares la duen, i com que són com dues nenes petites amb un regal nou es passen la tarda tocant-la. Però jo de cada com em trobo pitjor i suplica a ma mare que em porti al metge, mentrestant, la Gemma i l'Aida baixen soles fins a Cala en Porter, i es salten el creuament al tornar. El diagnòstic: angines!!! Pobreta de mi... comencem l'estiu amb un bon peu...

Dissabte 2: Agafem l'estació total i l'estacionem per primer cop!!! Fem una mica de pràctiques (però no ens enterem de gaire cosa...tot ho hem de dir...) i després guaitem la classe d'en Turó (es potro de sa finca), l'estan ensenyant amb l'objectiu que surti als "jaleos" de festa major. Un cop acabada la classe baixem a Cala en Porter; aquesta vegada el trio complet, i amb la meva germana Núria "d'acompanyant". Ens dediquem a fer guerra de cavalls, i (diuen elles que òbviament) guanyen la Gemma i l'Aida. Com es normal quan es va a la platja, ens posem crema... però la molt intel·ligent de l'Aida se'n fica a trossos i es converteix en una gamba a topos. A la tarda baixem a Maó. Fem visita cultural, i més tard anem a les festes de Sant Pere al port de Maó. Al vespre anem amb el panda a la platja d'es Grau....(platgeta... de nit... romàntic... dibuix de 2 cors...jeje).

Diumenge 3: Avui ens hem llevat d'hora. Això vol dir les 9 tocades, només. Fem idees per anar a la platja de Son Bou, però descobrim que tenim un problema: el cotxe no s'engega!! Al final, l'hem empès per sobre les pedres (foto, amb el fre de mà posat i fent veure que fem alguna cosa) i aprofitem la baixada fins el camí... fent la ruta més llarga (petit fall tècnic) arribem per fi a la platgeta. Considerem que ens la ben mereixem, després de la suada que hem fet per arribar-hi. Com que fem de guiris totals (expressió, que vaig descobrir que ve del turc, que s'empra per aquí quan et refereixes a algú que ve de fora, un turista), plantem el nostre para-sol. Trobem, vora el mar, una granoteta feta de sorra. Després de la foto, toca fer una mica de competència -que diuen que sempre es sana- i com a nenes petites, juguem a la sorra per fer una tortuga. Seguim fent l'imbècil com a criatures, construint muntanyes de Montserrat i túnels que s'enfonsen a la primera ona que arriba. Quan ens en cansem, juguem a les cartes a l'ombra i pleguem sobre la 13h perquè ens esperen a dinar. Ara, amb la calor, és el millor moment per no fer res i no costa gaire. Així que ens rendim als grandiosos poders de la mandra fins a les sis, que repassem la teòrica de l'estacionament (és que demà comencem la feina, s'ha acabat la bona vida i el dormir fins tard). Com que tenim molta vida social, anem fins a Maó per veure una obra de teatre a l'Orfeó Maonés. Es diu "Jaque a la juventud" i tracta dels problemes que tenen pares i fills per entendre's. En acabar i sense enredar gens ni mica, tothom a dormir. Per cert, he canviat les angines per un refredat. És que amb nens no es pot anar enlloc.