27 d'abril

Després de “Patró i Patrona” i “Acròstics d’abril”, he pensat que em faltava degustar aquest poema per a completar la trilogia... o potser hi ha algun més dedicat a Sant Jordi, la Verge de Montserrat, o altres símbols catalans?

La brevíssima oració que has confegit commou per la seva senzillesa, que no simplisme: de racismes hi ha, efectivament, de moltes menes, i cadascun d’ells origina diferents tipus de patiment o marginació...
Tant de bo el teu prec sigui escoltat, i la nostra terra es vegi lliure d’aquestes taques foques sobre el paisatge humà!

Parlant de paisatges, t’ofereixo els darrers haikús: Filigrana
i t’envio una abraçada clara,
Unaquimera

M'hi afegeixo, als que l'han llegida en silenci i als que han optat per a escriure un comentari.

No et coneixia però aquesta pregària acosta qualsevol persona amb dos dits de front.

Gràcies, d.

Jo te'l comento.

A tots, "Catalans"als qui ho som i fem quelcom.

També aquells que s'incorporen a la nostra terra, amollant-se a les nostres cultures i tradicionals.

A tots nosaltres i a ells, que la moreneta se senti ben recolzada.

Trepitgem amb orgull la terra que ens ha vist néixer, i aquells que hi deixaran emprèn-te nova vinguts d'altres cultures llunyanes.

Encara no t'havia descobert i m'ha fet il·lusió fer-ho amb aquest petit poema on demanes a la moreneta, verge de la que porto el nom, que desterri tota classe de incomprensió.
Una abraçada