23 d'abril brechtià

Ja us ho he dit, que sóc un estranger;
assegut a un banc de l'estació.

Amunt i avall us veig posant garlandes
a un tren esplendid que no va enlloc.

I tanmateix us dic, com Bertold Bretch,
que guaito amb impaciència el vostre esforç?

Crideu-me si us plau que us hi acompanyi,
dieu-me: la vida és el camí.

Estòlid romanc al meu escó
contemplant com l'avar cada segon.

No hi ha taulell marcant l'itinerari,
i no m'agraden els trens sense destí.