3/11/2006

La lluna es banya,
amb el silenci de la llunyania.
La seva llum esculpeix
aquesta plaça
sense corones.
Ken Zazpi pronuncia acords
sobre la nostra pell
esmolada.
No gosem tocar-nos
i d'un sospir
deixem anar la pols i
omplim l'espai
de records
morts.

Ens banyem la mirada,
amb el silenci de la llunyania.
La seva llum tenyeix
aquesta plaça
del teu verd.
Ilargia sona com una dalla,
esmolada,
sobre la nostra pell.
El temps ens talla
i d'un sospir
perdem tota la sang
i ens refugiem
a l'acord constant
de la lluna.

La lluna es banya,
amb el silenci de la llunyania.