Cercador
21/10/2006
Un relat de: EmelkinLa gespa és una pàgina en blanc
i nosaltres dues llunes
que deixen anar la tinta
de les seves llàgrimes.
Em dius que m'estimes
i tremolen les estrelles.
Les paraules d'amor
estripen la nit.
Tenim els fragments a les mans
i les mans acariciant la lluna.
La gespa és una pàgina
de versos ardents,
de saliva de records
d'ulls absents.
No puc deixar d'abraçar-te,
ja no hi ha gespa,
ja no hi ha nit.
La lluna tremola entre els meus dits
de verbs incandescents.
Te'n vas i la soledat
fa punt de creu amb la meva boca
i les mans deixen caure
tots els fragments
sobre la gespa:
Una pàgina de metàfores
obsoletes.
l´Autor
250 Relats
398 Comentaris
185757 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73