20 anys

Ja l'escric. Ja escric el vint. Ja escric el 2, i després el 0. Ja he començat la tercera dècada de la meua vida. I què dir? Què dir de totes eixes novel·les, de tots eixos films amb dones que eren xiquetes, amb xiquetes que eren dones? Què dir de l'especial Lolita. De l'especial Lila. Què dir de Marguerite creuant el Mekong. Ara escric el 2. Ja he descobert el meu cos. He descobert el seu. I alguns més. M'he sentit ridícula. Absurda. M'he sentit preciosa. Buida. Egoista. Lliure. I no tan lliure. M'he llençat sense mirar. He mirat... sense llençar-me. He visitat París. He escrit l'1. L'1 i el 5. L'1 i el 6. I després el 7, i el 8, i el 9. I només puc dir: quantes coses. I només puc sentir-me plena. Plena de dies. I puc dir que ja sé complir vint anys. Perquè no tornaria enrere. Perquè estime el que sóc.