(2 de 3) macatols a Menorca

Dilluns 1: Aquesta setmana estic de vacances!! De la feina, clar. Al final, hem quedo a Bellver amb els tres nens petits: l'Eunate, l'Andoni i la Núria. Quedar-me em suposa perdre uns 100 que hauria cobrat per no haver fet les vacances, però el pare estava apurat i em sembla que faré més servei quedant-me que marxant a treballar. La Gemma seguirà treballant així que seguiran arribant noticies de la feina. Avui, anem a recollir fulles de figuera i les enganxem a uns dibuixos d'arbres sense fulles que havíem deixat llestos ahir. La Gemma, amb el Dani i el Carlos, segueixen amb la línia elèctrica de l'aeroport. A la tarda, com que no hi ha activitat programada, ve l'Elena a contar-nos les últimes novetats socials del món. Després, quan estem arranjades, marxem amb la Núria cap a Sant Lluís, per recollir la Magda i anar al teatre a Llumaçanes, on ella ha d'actuar. Ens avorrim una mica durant l'espera però riem de valent durant l'obra. Es titula "Sa comèdia de s'olla" i també i surt el Lluís, que varem veure de marcià a l'obra de les lletugues. Al final, el problema de l'olla es resol i el públic aplaudeix molt. Ho han fet tots força bé. Ja és tard, sobre les onze i ens anem de dret al llit.

Dimarts 2: Avui anem amb els nens de visita a l'hort. Ens mirem la collita i els faig veure que on no hi ha aigua no hi creix res (els pares han parlat de pous i aigua de dóna vida). Collim una cosa de cada i després pugem a les cases a fer el dibuix del que hem vist. La Gemma segueix igual que ahir, amb la línia elèctrica. A la tarda, sense visites, ens quedem fent el vessut i jugant a cartes amb els amics. A mitja tarda, els bascos fan replec de tropa i se'n van a la platja. Avui nosaltres passem i quedem pul·lulant per Bellver. Arriben una mica tard, però fem la pregària just arriben, sense dutxes ni temps per fer res. Sopem tots junts i després de fer una estona al bar-cantina, ens retirem a dormir.

Dimecres 3: Aquest matí arriba un amic de la família Tarruell. Es fa dir "lamikado", com una vella locomotora. És un personatge una mica estrany, però es fa estimar pels nens. Fem l'activitat del blat amb els menuts, ja que els pares han parlat d'un sembrador. Recullo les espigues que no va treure la màquina i després fem un dibuix amb el sembrador i de com es reparteix el gra quan sembra. A la Gemma avui li toca avorrir-se i es passa el matí davant el PC, sens e res a fer. A la tarda fem el taller del pa, ja que al matí parlàvem de blat. Ha vingut la Marta amb la Gemma petita i també han col·laborat. Els pans han quedat bé, alguns més durs que altres, però no n'hem cremat cap i tothom a quedat satisfet amb el resultat. Per art de màgia, avui ens hem multiplicat. A l'hora de fer la pregària som una setantena, i casi tothom queda a sopar (tothom comparteix el que porta i mai falta menjar). Després d'acomiadar els visitants amb més pressa, obrim la cantina. Avui tampoc hi ha gaire feina, i juguem al Ramiro. Apareixen l'Alberto i el Peru, dos dels joves d'Euskadi i els ensenyem a jugar. Quan se'ns tanquen els ulls i casi no sabem de quin color són les cartes, tanquem la paradeta i ens fiquem de cap al llit.

Dijous 4: Amb els nens, avui ens saltem la programació prevista, perquè no estan de gaire bon humor. Assagem una estona un ball que ja saben una mica i fem els dibuixos dels moviments per poder-ho mostrar als pares. Al diari, que les cuineres han cuit, surt un escrit que xerra de Bellver i de la trobada. El periodista va venir ahir i sembla que ha entès bastant bé el missatge tot i haver-se equivocat amb el nom de la finca (estem a Bellver Vell i el diari posa Bellver Nou; espero que la confusió no porti maldecaps a ningú). La Gemma, a la feina, ha sortit de l'oficina a les 12, amb el Dani, el Carlos i el Moi. Quina panda!! No sé on hauran anat, però esperem que no hagin fet cap disbarat. A la tarda, anem nosaltres dues amb casi tots els nens i tres mares a la platja d'Es Grau, on només havíem estat de nit (quan encara hi havia l'Aida). Hi fem una bona estona, jugant a l'aigua i berenant. Pleguem prou prest per poder ser a Bellver i estar llestos a les 20h. Han pujat els avis, a fer una visita i a la pregària i apareixen en Pepe, en Roque en Miquel Joan i en Biel mentre ja sopàvem. Avui celebrem LA NIT DE LA POMADA!! (per qui no ho sàpiga, la pomada és una beguda alcohòlica que es prepara amb ginebra -gin Xoriguer- i llimonada). Fem bastant festa perquè ens n'hem begut en total 5 litres. Fem garrotins i cantem anem a dormir una mica tard, però encara dintre de l'horari previst.

Divendres 5: Avui el "conco" (tiet) predicador és el Biel i la xerrada sembla que va prou bé. Amb els petits arribem a la conclusió de que triar no és gens fàcil, ja que tenien una bossa plena de fulles de dues plantes diferents però bastant semblants i les hem separades en dos gotets. A la Gemma avui li ha tocat fer d'instrumentista, perquè al pare del Dani l'han hagut d'ingressar i a ell li han donat festa. A estat treballant, amb el Carlos, a la línia elèctrica. Després de dinar, juguem a cartes una estona i anem a Cala en Porter. Ala!! tots junts a la platja.. ja ens han avisat que si coneixíem algú, potser passaríem vergonya... però per sort no s'ha donat el cas. El pare apareix al cap d'una estona i anem amb uns quants a visitar la cova d'en Xoroi de gorra -a la platja hem deixat una velomar que s'enfonsava amb una bona colla de bascos i catalans- Coses complicades de la seva feina de vigilant de costes, domini públic i beneficis. Deixem els bascos i la Gemma a la platja i marxem nosaltres dos cap a Ciutadella. Anem a recollir el Víctor, que al final ha pogut venir només a fer dos dies. Arribem una mica tard, però acabava de sortir del barco. Però de tornada igual, una hora per arribar a Bellver: a l'agost hi ha masses cotxes a la carretera. Avui, per ser divendres, hi ha bastant gent a la pregaria i al sopar. Traiem dues taules a fora, que complementen els vuit metres de taula que hi ha sempre, i a sopar!! Es que el nedar fa tanta gana...en acabar, faltaria més: "batucada" al més pur estil africà. Cinc djembés i una darbuka per turnar-se i riure. Vam riure una bona estona i el Víctor va contar un parell de contes. Al final, la son va poder més i ens vam anar a dormir satisfets.

Dissabte 6: Avui ens hem aixecat "tard" (a les 9) ja que és dissabte. Hem berenat tots junts (per primer dia, també hi havia na Gemma). Els grans han baixat a Maó, per enllestir algunes compres, de menjar típic i records. Els joves i els petits hem anat cap a la capella amb el Víctor i després d'unes presentacions, hem començat un ball sobre la sembra. Els més joves hem estat debatent amb el Víctor sobre l'existència o no de Déu, i hem parlat sobre diferents temes. Hem fet un petit descans i hem acabat el ball, completant la segona part. Abans de dinar hem fet oració i tot seguit hem dinat. Fem el vessut a la tarda i mentre estem estirades al llit, li ensenyo una cançó a la Gemma i li fa tanta il·lusió que la vol escriure aquí: "Açò eren 6 (sis), que tenien 7 (set). Van comprar un bòtil 8 (buit), que era 9 (nou) i encara el 10 (deu)".... A les 16:30 o així vaig nedar una estona fins que ens van cridar que era hora de partir cap a Ciutadella. Al nostre cotxe venia la Clara, el Bosko i la Maria. Vam fer un volt per Ciutadella, ja que teníem el cotxe molt ben aparcat (amb la Gemma dins, dos dels bascos - l'Alberto i el Xabier- van aixecar el cotxe "pel cul" i el van col·locar ben arrambat a l'acera). L'actuació va ser un èxit. Els bascos no ho van entendre molt però s'ho van passar bé (el Pau va parlar del Tai-chi i del tripartit). Al final, el Víctor també actuar. De tornada, amb la Núria petita també al cotxe, ens vam trobar un accident a Ferreries. El Gontzal i l'Arantxa, que són metges els dos, es van parar. Al final no va ser res greu, però l'ambulància va trigar molt. Vam sopar tots, ja tranquils, a fora; amb la família de l'Oliver com a convidats. En acabar, els que havíem assajat al matí fem el nostre "ball". El resultat sorprèn bastant, fins i tot al mateix Víctor, que expressa la seva emoció fent-nos veure que l'hem viscut molt. Jo me'n vaig a dormir prest, però la Gemma va decidir baixar a les festes de Llumaçanes, a la revetlla. Agafa el cotxe amb l'Alberto, la Míriam i la Maria Lara. Transcric literalment el seu relat: "(...com diu la Glòria...) havíem parlat d'anar a les festes de Llumaçanes -era la idea inicial, ja que no estem faltant a cap-, però entre baixar de Ciutadella, comiat més ball, etc. Se'ns va fer força tard, i al principi sembla que no hi ha massa via lliure per anar-hi. Jo -la Gemma- em vaig quedar a baix una estona amb els bascos i els catalans, i com que la Míriam i la Maria Lara tenien moltes ganes de baixar-hi, vam decidir "fer front" als pares i anar de festa. Sobre les 12 sortíem amb el Pandita tots 4 en direcció Llumaçanes. Pel camí trobem molta gent que ja torna de la festa. Hi ha força cotxes i poc lloc, però trobem una entrada d'una casa, a 20 metres de la plaça i pensant que a aquestes hores no hi havia de sortir ningú (massa fe), marxem ben contents. Està tocant el mateix grup de sempre (aquell que diuen que el cantant és "pizzero"). Fem un tomb per veure l'ambient i decidim anar a ballar al concert. Ens afegim a les congues i suem amb els balls. Canviem una mica d'ambient i anem "al bar" on hi ha un altre estil de música. Estem per allà fins les 3:15h, i quan anem de retirada direcció al Panda, descobrim amb gran sorpresa que el cotxe no hi és. Abans d'acabar-nos d'espantar mirem si estem al lloc corresponent i si ens hem fixat malament, però no, no: el cotxe no hi és. Anem a visitar un poli que hem vist a la plaça i preguntant-li pel cotxe ens diu que la grua s'ha emportat un Panda, i que a hores d'ara està a Maó. Corrents anem a agafar el Jaleo-bus, que ens diu que surt d'aquí poc. De camí a Maó, la Míriam i la Maria Lara pregunten al conductor què hem de fer. Ens dirigim a la policia i ens demanen les dades del cot
xe. El poli és molt catxondo i fa conyes (Charlie/Kilo  CK  matrícula:IB-3842-CK) . La Míriam i jo anem al banc a treure diners per pagar la multa en efectiu (62€ del servei de grua + 30€ de la multa que s'ha de pagar més tard). Al tornar ja hi ha un altre poli que ha vingut amb el cotxe per portar-nos a Santiago (el nom de l'antic quarter militar on ara tenen els cotxes que s'emporta la grua), després de demanar si algú ens podia fer de taxi i ha vingut expressament. Paguem els 62€ i els 4 pugem corrents als cotxe lila, vermell i groc de la poli. El tio va flipat pels carrers i amb la música a tope. Ens deixa a Santiago, on un altre poli ens demana la matrícula i ens indica on està el cotxe. Un cop el trobem i recuperem, després de riure una bona estona entrem i sortim d'allà acomiadant-nos dels polis, per anar de camí a Bellver finalment. Pel camí anem recordant el que ens ha passat i tornem fent "rises" i sorpresos de tot i sobretot, sempre amb l'optimisme per davant de tot. Arribem a Bellver, per fi a les 4 de la matinada, després de que una furgoneta ens persegueixi durant tot el camí. Decidim dormir tots junts a la Sala Gran per no despertar la resta. Jo m'afegeixo a un matalàs buit, i després de xerrar una estona, ens adormim després d'una nit d'aventures!"

Diumenge 7: Ens hem llevat bastant prest, perquè hem d'acompanyar gent al barco i abans ens hem de fer les fotos de grup. Avui se'n van la Beni i els fills "juergistes" (la Maria Lara i l'Alberto), l'Ane i el Lamikado, aquell senyor tan raro, amic del tren i de la radio. Pel que ens conten, han tingut alguns problemes, perquè aquest senyor no té documentació. Després de missa, la majoria pugen cap a Bellver per començar la neteja, mentre la família del Pau i jo amb l'Alberto i l'Ander anem a veure els cavalls a Llumaçanes. Vam tenir un susto amb un cavall (en Xec casi hi queda davall), però no va ser res. En acabar la volta per Llumaçanes vam encaminar el camí de tornada. Per dinar ens esperava una senyora paella, i la vam gaudir tant o més que les postres. Sobre les 16:00h vam anar cap a la platja. La Gemma i jo anem amb l'Alberto, l'Ander, l'Asier, el Peru i la Míriam. Vam anar a un lloc que li diuen es Caló Fondo, entre Binibeca i Binisafua, i on hi ha roques altes per tirar-se. La Gemma i l'Asier es van atrevir a tirar-se des d'uns 8 metres. S'ho van passar bé, però la Gemma va preferir no repetir, per si de cas. Després de la dutxa, vam sopar en família, en pla comiat. Hi havia també la família del Lluís al complet. Vam lliurar dels records i, justet justet, la Gemma i jo vam partir cap a l'aeroport a cercar tres amics seus que vénen a fer uns dies. Són la Sílvia, l'Arnau i el Jordi i pel que sembla estan una mica xalats. Ens anem a dormir tard, perquè han vingut amb retràs, però ja aclarirem la son demà...