1808

Un relat de: Ravegal

El Pauet, com els quasi mil habitants de Molins de Rei, va veure com hi acampaven 8000 soldats francesos. Era el 4 de juny de 1808. Aquella nit pocs molinencs la van dormir tota.
En apuntar el dia, la tropa es mobilitzà sota un cel lleganyós. El Pauet, assegut al portal, seguia amb la mirada com la formació multicolor s’allunyava pel colossal pont de quinze arcades de pedra rogenca. Els veïns s’ho miraven entre la por i la tafaneria. El general Schwarz, amb 3800 homes anava cap a Manresa, la resta se’ls enduia el general Chabran cap a Tarragona. Després que l’últim soldat va haver deixat la vila, el Pauet va sentir tocar les campanes. Quan van deixar de sonar va sentir les de Pallejà i més tard la brisa duia el so llunyà de les de Sant Andreu.
Ja molt lluny d’on el Pauet pasturava les cabres, dins del carruatge, Schwarz conversava distès amb els seus coronels. Els pobles que travessaven estaven tranquils i el so de les campanes era interpretat com una salutació. Però era l’avís al sometent: arma a coll i muntanya amunt.
Els francesos no van passar de El Bruch, al coll de Can Massana van ser emboscats. Descàrregues de fuselleria i el redoblar d’un tambor van fer que Schwarz ordenés la retirada i el retorn a Barcelona. Van ser hostilitzats a cada poble. Ara ja entenien el so de les campanes. El dia 7, el Pauet va veure una polseguera a l’altra banda de riu que s’acostava. A prop de Molins de Rei, el francesos ja es cregueren segurs, però el pont estava ocupat per voluntaris que el defensaren valerosament. Aquesta vegada la superioritat de les forces franceses es va imposar.
L’orgull ferit dels gavatxos es va desfogar sobre la vila, robant, saquejant, incendiant i matant a tot aquell que oposava resistència. Al Palau dels Requesens, abans d’incendiar-lo, van esbotzar les portes del celler. S’endugueren barrils, botalls i barralons i van rebentar els bocois, perquè no se’ls podien endur. El Pauet estava al mig del pas, una culata li va esberlar el cap.

Comentaris

  • Guerra[Ofensiu]
    Montseblanc | 19-08-2021

    La guerra, la violència... Sempre el mateix, sigui el segle que sigui. I no aprenem, continuem... M'agrada el teu relat perquè ho explica gairebé com un conte. Quan parles de que sonen les campanes, m'ho imagino i fins i tot em sembla maco el moment. Però és la guerra i la frase final del relat ens ho recorda i ens deixa amb el gust del drama a la retina.

  • NO ES TALLAR I ENGANXAR[Ofensiu]
    Ravegal | 19-05-2021

    Gràcies pel teu comentari. No, no he fet tallar i enganxar i el tal "Pauet" és inventat. Buscant informació he aprés moltes coses de la guerra del francés. Entre altres "la batalla de Molins de Rei" on els espanyols van rebre enganyats per l'estratègia dels francesos. Hi ha moltes pagines web que en parlen. Us convido a donar-hi un cop d'ull.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El relat entra a concurs. Sort i gràcies per participar.


    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: