Xavi, Marga i Cia (Parents i altres delictes televisats VI - VII)

Un relat de: Gabriel Boloix Torres

Xavi, Marga i Cia
(de la série Parents i altres delictes televisats VI - VII)
I

(Casa de la Margarita Abad. Piquen a la porta. La periodista i el càmara reclamen la presència de Marga.)
Veu periodista: Senyoreta Abad, senyoreta Abad obri la porta li volem fer unes preguntes...
Veu Marga: Deixeu-me en pau!
Veu periodista: Només volem saber com es diu el seu company.
Veu Marga: Foteu el camp! Fora! Deixeu-me en pau!
(Dormitori de la Marga. Dos llitets. En Xavier està dormint. Apareix la Marga i es posa a dormir. Apaga el llums. Sona el despertador. Encén els llums. Apaga el despertador. S'aixeca. Es treu el pijama.Es vesteix.Vol despertar en Xavier)
Marga: Aixeca't, és tard! Fa estona que t'hauries d'haver llevat!
Sempre estàs dormint, dormint sense fer res!
Xavier: Ves-te'n! Deixa'm!
Marga: (decideix desbrigar-lo amb un gest forçat) Ets un gandul!
Xavier: No em trobo bé.
Marga: Avui no penses anar a buscar feina? o què! Com cada dia et fa mal despertar.
(En Xavier s'aixeca.Es dirigeix a l'escriptori on la Marga hi té el moneder. Obra el moneder i agafa un bon grapat de bitllets)
Marga: (Que se n'ha adonat) Però què fas? ? Què estàs fent? Vols deixar-ho?
Xavier:(irònic) Un bon despertar, sí senyor!
Marga:(cansada) Fins quan haurà de durar aquesta comèdia? M'ho vols dir?
Xavier: Quina comèdia?
Marga: Ja sé que estàs sense feina i que a vegades necessites diners...
Xavier: Tu no els necessitaries?
Marga: Al principi com a prova de bona voluntat et donava diners.
Ho recordes, oi? Un dia et vaig dir que si estaves molt desesperat, en podries agafar uns quants del meu moneder. Però tu t'ho has pres com un hàbit diari. Et donc la mà i m'estires la màniga!
Xavier: No n'hi ha per tant!
Marga: Estic farta que no busquis feina, que em prenguis el pèl i fins i tot el teu excès de confiança em fot fàstic!
Xavier: Vinga, no et posis així...
Marga: Et demano que me'ls tornis! Estàs boig!
Xavier: (irònic) Té el seu encant!
Marga: (comença a fer-li la maleta) Estàs completament boig!
(Obra l'armari i comença a llençar peces de roba pels aires)
Xavier: Elogi a la bogeria!
Marga: Qualsevol dia ens descobriran...Descobriran que jo no sóc tan brillant com diuen i tothom descobrirà que ets un impostor!
Xavier: Qualsevol dia ens morirem. Jo, em moriré de fam per manca de feina i tu et moriràs de vergonya quan algún dels paparazzis que hi ha a sota l'escala fotografiïn l'espectacle que estem donant.(En Xavier s'adona que amb paraules no aconseguirà res i veient com la seva roba vola pels aires, intenta aturar la Marga fins que tanca l'armari)
Marga: Què pretens?
Xavier: Té. (I li torna tots els diners)
Marga: (confosa) Esperava que algún dia ho fessis.
Xavier: (canvia totalment de registre i l'abraça) Oh, Marga, perdona'm! No et volia fer mal! Perdona'm si m'he aprofitat de tu! Perdona'm si t'he pres diners! No sé que faré si em fas fora i no puc viure més amb tu. Perquè tot i les tonteries que molts cops faig, jo sempre...t'estimo.
Marga: (contenta) Sabia que tard o d'hora t'arrepentiries de tot el que has estat fent.(En Xavier deixa d'abraçar-la i marxa) Espera. Espera un moment! On vas?
(Torna amb un recipient de glaçons i un suc de fruita.Deixa el suc i els glaçons sobre l'escriptori.S'abraça dolçament amb Marga)
Xavier: Tens fred?
Marga: (agafa un glaçó i li posa a dins el pijama) Té fred el gel?
Xavier:(sorprès) Ets tan boja com jo.
Marga: (S'abraça amb ell) M'agrada...
(S'estiren damunt d'un dels dos llits.)


II
(Ens trobem de nou al dormitori del pis de la Marga.Els dos llits estan separats. Hi ha mala maror. Sona el despertador. Encén els llums. L'apaga. S'aixeca. Encén la ràdio. Es vesteix.
Apaga la ràdio. Bastant enfadada s'acosta al Xavier i el sacseja)
Marga: Aixeca't, és tard! Fa estona que t'hauries d'haver llevat!
Sempre estàs dormint, dormint sense fer res.
Xavier: Ves-t'en! Deixa'm!
Marga: Ets un gandul! I avui ha arribat l'hora que marxis.
Xavier: No em trobo bé.
Marga: La idea que has de marxar et provoca un mal despertar,oi?
(En Xavier s'aixeca. Es dirigeix a l'escriptori. Obre el moneder i agafa un bon grapat de bitllets)
Marga: Però què fas? Què estàs fent? Per què ho tornes a fer? Vols deixar-ho?
Xavier: Un bon despertar, sí senyor!
Marga: Ja n'hi ha prou d'aquesta comèdia! N'estic més que farta!
Vinga torna'm els diners....Em pots explicar per què sempre m'enganyes? Ha arribat el dia que marxis!
Xavier: Un moment! Parlem del nostre futur...
Marga: No hi ha futur entre tu i jo!
Xavier: Vinga, no et posis així!
Marga: Estàs boig! No sé perquè t'estimo...
Xavier: (que se li acosta) Perquè té el seu encant!
Marga:(fa un gest brusc per intentar allunyar-se d'ell) No sé perquè t'aguanto...no t'aguanta ningú! Ni ta mare!
Xavier: No hi posis ma mare en això!
Marga: No sé perquè la defenses tant! No comprenc perquè li tens un amor i un respecte tan gran...ni que fos una deesa o un mite de l'espectacle!
Xavier: Si m'has aguantat durant tres mesos és per alguna cosa,oi?
Marga: (dubtosa) No ho sé...cada cop que et miro no puc deixar de reconèixer que estàs super bo i m'agradaria fer-te l'amor constantment, però quan penso en tot el mal que m'has fet, t'odio!
Xavier: Sí m'has aguantat és perquè m'estimes.
Marga: Calla! No vull sentir-ho més!
(Es dirigeix cap a l'armari.L'obre.Comença a llençar roba pels aires. Comença a fer la maleta d'ell)
Xavier: Si us plau, dona'm una oportunitat més! Un segon més, un dia més...
Marga: Estàs completament boig!
Xavier: (veient com la seva roba vola pels aires) Elogi a la bogeria per segon cop!
Marga: Qualsevol dia descobriran que ets un impostor i un mentider!
Xavier: Qualsevol dia descobriran que no ets tan brillant com diuen, qualsevol dia et moriràs de vergonya quan les revistes publiquin la nostre relació.
(En Xavier aconsegueix tancar l'armari. La Marga deixa de fer la maleta i es dirigeix al telèfon)
Marga: Molt bé...si no vols marxar m'obligaràs a trucar a la policia.(Comença a marcar els números de telèfon)
Xavier: (impedeix que Marga segueixi trucant) No ho faràs perquè no tens cap prova contra mi.
Marga:(desesperada) Jo ja no t'estimo i no puc viure més amb tu!
Què haig de fer perquè marxis?
Xavier: Tot el que estàs dient és mentida. Jo t'estimo i tu també!
Marga: (es treu el collaret que porta i el llença al terra) Veus aquest collaret que em vas regalar com a prova del teu amor, que segons tu era de la teva mare; doncs ja no significa res!
Xavier: Necessito que em demostris que no m'estimes...
Marga: Ja t'ho he demostrat prou...
Xavier:(Alçant el to de veu) Si us plau, demostra'm que m'estimes! Demostra'm-ho! (Marga li fot un parell de bufatades, en Xavier es dona per vençut.Tanca la maleta i es prepara per marxar)
Marga: Espera! Espera un moment...I les claus? I els diners?
(En Xavier es treu les claus i els diners de la butxaca)
Marga: Espera! Aniré a veure si et deixes alguna cosa...(I en el moment que la Marga es gira d'esquena, en Xavier torna agafar els diners i marxa)
Marga:(que es gira i se n'adona) Desgraciat!(comença a llençar-li objectes) Malparit! Subnormal! Impostor!




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Gabriel Boloix Torres

Gabriel Boloix Torres

84 Relats

8 Comentaris

77744 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Agraïr a Relats en català que en seu dia publiqués tots aquests textos que vaig escriure ja fa molt de temps.

Agrair-te a tu lector-a que els estiguis llegint.
****
Vaig entrar per casualitat en aquest portal i vaig decidir la primera vegada, com si fos un joc penjar-hi algún text, ho vaig fer sota l'àlies de SRBOTO08.
****
En Gabriel ha publicat una dotzena de relats i poemes en llibres col·lectius, ha format part d'entitats literàries, ha guanyat algún que altre premi i també ha publicat alguna obra a nivell individual. També ha publicat sèries de poemes al portal literari www.Joescric.com

Vet aquí algunes de les meves pàgines:
http://naufragiobrer.blogspot.com
http://escritsdelfum.blogspot.com
http://illadelfum.blogspot.com
www.facebook.com/lilladgboloix

Salut i lletres!!!