Escenes veïnals (III)

Un relat de: Gabriel Boloix Torres

Cartes, postals i pensaments
CARTA (o mail)
Estimada Marta:
No em resulta fàcil escriure aquestes quatre ratlles.Pensaràs que sóc un covard i que més valdria haver-t'ho dit a la cara.No vull dir-t'ho a la cara perquè sé que acabarem com dos galls dindis llençant-nos un allau de crits i provocant malentesos.
Saps una cosa?.Finalment he vist la llum. M'he adonat que ja no ets aquella resplendor del principi.He tret la pols a la meva vida. L'he rentada amb un bon detergent de llimona.
Voldria que et prenguessis aquesta carta seriosament. No és cap broma. És tot el que penso de nosaltres.El dubte de fer-la o no, m'ha portat més d'una nit sense poder caure en el son.
M'he sotmès a un profund analisi interior i he arribat a la següent conclusió:
La nostra història ha patit la síndrome de l'avorriment. Saps a que m'estic referint? No ho saps?
Et refrescaré la memòria. M'estic referint a les tardes dels dissabtes que sempre anàvem a passejar o al cinema.Crec que hem tocat sostre.Hem arribat a la fi.No sé quin ordre seguir per continuar explicant més perquès.Simplement no ho faré.
No penso perdre més el temps pensant en la nostra relació que poc a poc se n'ha anat a norris.
Saps que faré a partir d'ara?
Marxaré als afores de la ciutat ben lluny amb un iot de lloguer.Aniré allà on em dugui el corrent de les aigües del mar.I quan trobi una illa deixaré caure l'àncora i m'hi estaré una temporadeta.I quan tornis tindré un aventatge:no t'hauré de donar cap explicació del que he fet i he deixat de fer.
Si us plau no vull rebre cap senyal al contestador.Deixa'm tranquil!.No em tornis l'anell.Era baratet.
Espero que et prenguis la nostra ruptura com un bé mutu.
Ens queden els records de tots aquests anys i saber que hi han alguns moments que han sigut un autèntic plaer. Un petó de comiat. L'últim. Adéu.
PENSAMENTS
PER DÊCIMES.
No hi ha dret! Per dècimes, per deu dècimes m'hauré de fotre.
Sempre pensava que entrar a la Uni no era tan difícil, que la sele eren uns exàmens més i que no tindria cap problema per entrar a traducció-interpretació.
No hi ha dret! Per deu maleïdes dècimes! Per un problema sense contestar de mates! Per un accent en l'exàmen de llengua! I per no haver concretat prou en l'exàmen de filo, ara m'hauré de conformar en fer filologia anglesa.
No hi ha dret que el desgraciat d'en Santi hagi entrat a traducció i que el gos d'en Pere entri també a filologia.
Per què la vida és tan injusta?
No m'agrada que tot funcioni així.No m'agrada que m'hagin de revisar els exàmens.
No m'agrada haver de suplicar deu miserables dècimes.
Per què uns maleïts exàmens poden decidir el meu futur?
Per què els maleïts examinadors han de filar tan prim?
No hi ha dret! Ara m'hauré d'esperar si per deu dècimes revisades entro a traducció o no.
I si no, amb deu dècimes menys, m'hauré de resignar a fer filologia anglesa.

POSTALS
POSTAL 1
CALMA TENSA.
Jerusalem, 28-III-97
Us escric des d'una de les ciutats més antigues del món.La veritat és que no n'estic quedant gaire content d'aquest viatge.He vist de ben aprop els temples sagrats de jueus,cristians i musulmans i he trepitjat el via crucis de Jesús.Però jo,els dos últims dies que he dormit en aquesta ciutat, he viscut el meu calvari particular patint per si eren certs els rumors que hi ha d'haver un atemptat.Hi ha una aparent calma, potser perquè els palestins respecten els dies sants dels jueus i cristians.No patiu per mi!.Torno demà.
Em despedeixo des de la ciutat santa.Fins aviat!.
POSTAL 2
L'ÚLTIM TALGO PER PARÍS.
París,28-III-97.
Ei,penya!
Us escric des de la ciutat de la Torre Eiffel.Sé que patíeu per mi perquè pensàveu que no aconseguiria un bitllet per agafar l'últim talgo amb destí a París.Però finalment ho he aconseguit i ara estic gaudint d'un mini-creuer pel Sena.
És una ciutat fantàstica, meravellosa, i amb mil i un indrets per visitar.La veritat és que no estic pas sol, estic amb aquella noia que l'any passat va venir a fer l'intercanvi a Barcelona, la Michelle.Em moro de ganes de visitar el Louvre i veure el quadre de la Gioconda.Ja t'ho explicaré.Apa,Arevouire!.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Gabriel Boloix Torres

Gabriel Boloix Torres

84 Relats

8 Comentaris

52371 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Agraïr a Relats en català que en seu dia publiqués tots aquests textos que vaig escriure ja fa molt de temps.

Agrair-te a tu lector-a que els estiguis llegint.
****
Vaig entrar per casualitat en aquest portal i vaig decidir la primera vegada, com si fos un joc penjar-hi algún text, ho vaig fer sota l'àlies de SRBOTO08.
****
En Gabriel ha publicat una dotzena de relats i poemes en llibres col·lectius, ha format part d'entitats literàries, ha guanyat algún que altre premi i també ha publicat alguna obra a nivell individual. També ha publicat sèries de poemes al portal literari www.Joescric.com

Vet aquí algunes de les meves pàgines:
http://naufragiobrer.blogspot.com
http://escritsdelfum.blogspot.com
http://illadelfum.blogspot.com
www.facebook.com/lilladgboloix

Salut i lletres!!!