El meu paisatge (III): un poble obrer

Un relat de: Gabriel Boloix Torres

UN POBLE OBRER
Generació rera generació els més grans s'han inventat fórmules per explicar als més menuts la seva història. Una d'aquestes fórmules és el conte. Així doncs, sota l'ombra d'unes pedres que foren treballades donant lloc a una espectacular forma modernista, una veu eixuta i experimentada va narrar la següent història:
Al segle passat la massa obrera de les grans ciutats provocaven aldarulls i vagues que preocupaven de debò als empresaris i dirigents de l'època. Aquestes vagues eren provocades per les inquietuds dels treballadors, que davant els canvis que efectaven a la societat, temien pel seu futur.
Fou un període realment revolucionari que va ajudar a donar un gran pas a la indústria, la ciéncia i a la tecnologia.
Tal clima de crispació també preocupava al veterà empresari Eusebi Güell, que de jove s'havia marejat per mig Europa veient mètodes industrials del moment i coneixent d'aprop les realitats industrials d'Anglaterra. El seu pare, un indiano, es deia Joan Güell i havia nascut a Torredembarra. L'indiano en qüestió després de tornar de les Amèriques i més concretament de Cuba, va decidí instal·lar una fàbrica panes i velluts a Sants amb el nom de Vapor Vell.
N'Eusebi s'associà amb en Ferran Alsina, un conegut fabricant i economista d'aquell temps, el qual fou víctima d'un atemptat amb la intenció de portar-lo a l'altre barri, però afortunadament en resultà il·lès. Aquest fet fou la gota que vessà el bas i el Sr.Eusebi Güell no s'ho pensà dos cops i va decidir traslladar la fàbrica fora del nucli urbà.
Escolliren uns terrenys que eren del terme municipal d'un poble amb nom de màrtir voladora, Santa Coloma, i amb afegit noble-medieval, de Cervelló. En aquells terrenys, prop del municipi de Sant Boi de Llobregat, el Sr.Eusebi Güell va fundar la seva nova fàbrica seguint el model de conjunt industrial i de colònia obrera. Aquesta nova colònia tèxtil s'anomenà com ell.
Fou la realització d'una nova concepció de poble: un poble obrer.
Aquest poble no li mancava de res: botigues, economat, cooperativa, escoles, serveis, teatre, un ateneu cultural…
Bé sí…li mancava una església com Déu mana!



El Sr.Güell preocupat per tal mancament, va encarregar a un arquitecte català, que en aquell temps anava de bòlit, construïnt edificis que trencaven motllos i provocaven realment l'impacte en la societat de principis de segle, com dèiem li va encarregar la construcció d'una església per la seva colònia obrera. Ens estem referint al conegudíssim Antoni Gaudí, el qual va acceptar l'encàrrec i estigué un llarg temps dissenyant el projecte de l'església fins que vuit anys després de l'inici de segle es va col·locar la primera pedra, amb la intenció de construir un temple monumental i espectacular.
Però la primera sotregada a aquest poble obrer no va tardar en arribar i com si el diable tingués ganes de fer de les seves, la tragèdia va arribar al poble amb l'accident d'un marrec a una caldera bullint. La vida del marrec estava en perill i el poble estava neguitós i no sabia que fer. El poble va mostrar la seva solidaritat amb el marrec i una colla d'obrers es varen deixar arrencar la pell per salvar la vida del nen. El nen es va salvar. I la colònia ho va celebrar amb gran alegria. Ho varen celebrar amb una processó donant gràcies de tal miracle. Al capdavant de la mateixa hi havia els fills de l'amo, en Claudi i en Santiago. Una desfilada per donar gràcies de tal miracle a Nostre Senyor.
Tal gesta va arribar a les oïdes del Rei i del Pontífex, el Papa de Roma!
Durant uns anys va regnar la tranquil·litat en aquest poble obrer i l'únic fet lamentable fou la mort del fundador, el Sr.Eusebi, fet que poc temps després eria un dels motius desencadenants de la fi de les obres del nou temple gaudinià, deixant només construïda un part, la inferior que hom anomenà: la Cripta.
Poc temps va durar aquella tranquil·litat que va estroncar-se amb l'adveniment de la IIªRepública. El poble tenia un nivell cultural elevadet i força gent va afiliar-se a partits polítics i sindicats. Majoritàriament d'esquerres.
Començava una nova etapa de crispació i agitació política; i tot i que es va pensar, en la fundació de la colònia, que el nucli d'obrers estava allunyat de les males influències de la ciutat, amb els anys això no fou possible, vull dir, els obrers acabaren influenciant-se per les ideologies que ells creien més adients pels seus interesos.
El país en general vivia en un període de crispació no només política sinó tam´be social i econòmica. Aquest poble obrer i la seva empresa entraren en un període de crisi que va culminar amb la col·lectivització de la fàbrica. La col·lectivització de l'empresa va coincidir amb l'inici d'una gran tormenta.


Una tormenta que va portar pèrdues no només materials sinó també humanes. Una tormenta que en boca de tots era la pitjor de les guerres. I en finalitzà aquesta tormenta vingueren nous dies de calma. Quedaren obertes les ferides entre els d'un color i els d'un altre. Ferides que costarien molt i molt de temps en ser cicatritzades. Però sota aquella calma s'amagava la desolació, la misèria i la cara d'un nou dictador.
La colònia obrera va tornar a estar en mans d'en Santiago Güell. Això vol dir que l'empresa es va reprivatitzar. Però el seu mandat va durar poc temps; ja que ben aviat va canviar d'amos. De la nissaga dels Güell es va passar a la nissaga dels Bertrand i Serra.
Aquella veu eixuta i experimentada, aquell rostre ple d'arrugues va aturar-se un moment. Amb un somriure als llavis va recordar amb paraules melangioses com mataven el temps en aquell període d'opressió i avorriment mitjançant el club de fútbol, els caramellaires i les corals, les processons de corpus i els homenatges a la vellesa.
La veu eixuta i experimentada reprèn la història i ens explica com l'empresa va poder tornar aconseguir una certa prosperitat.
Llavors la crisi econòmica del moment i una nova i amenaçadora onada de malestrugança va portar l'empresa a un ultimàtum: "renovar-se o morir". Malauradament optaren per la segona opció i molts dels menbres d'aquell poble obrer hagueren de buscar-se la vida fora de la colònia. Amb la mort del dictador es recobraren les velles llibertats perdudes, però el poble amb l'empresa tancada va caure en les urpes de la decadència. Les forces del bé donaren motius i energia perquè ressorgissin entitats com les associacions de veïns, els partits polítics i les primeres elecions democràtiques. Amb la mateixa il·lusió es va celebrar el 75è aniversari de la Cripta Gaudí. I el recuperat cor del poble va conseguir èxits sonats al concurs de caramelles de Sant Julià de Vilatorta i també una memorable actuació al Palau de la música. Com també s'organitzà una comissió de festes i una de reis per organitzar autèntiques i memorables nits de reis.
La veu eixuta i experimentada reconeix que hi hagut gent als últims anys , com per exemple el grup de joves creant una colla de Drac i diables, que ha intentat dinamitzar l'avorrida i rutinària festa major de cada any.
Recorda que fa pocs anys es va celebrar el centenari de la fundació del poble. Comenta que acostuma a jugar cartes amb altres col·legues de la mateixa edat. També recorda que es van fer uns actes ben bonics per commemorar el centenari del naixement del poeta local, en Joaquim Folguera.


També es queixa i se n'alegra dels avenços del poble, diu:
- Sempre estem igual en aquest poble! Amb les màquines excavadores obrir i tancar, obrir i tancar, obrir i tancar carrers! Primer l'aigua barcelonina, després soterrar els cables de telèfon, fa poc canviar les "faroles" dels carrers i ara de nou tenim obrers per soterrar els cables de la llum…
Aquesta veu eixuta i experimentada, aquest rostre arrugat i el seu caminar parsimoniós es lamenta que s'hagin tancat botigues en els últims anys. Està content que segueixi al peu del canó la bodega de sempre i també que després del seu tancament hagi ressucitat una popular botiga amb el nom de "La tenda".
També es lamenta que aquell poble obrer, aquella colònia plena de vitalitat s'hagi convertiten un pou mort sense sortida, i que els seus fills i nets per això hagin hagut de marxar per viure, treballar i estudiar fora del poble.
Una de les persones, bocabadada, atenta i admirada que ha escoltat tot el discurs de la veu, que l'ha escoltat com si fos un conte, exclama de sobte:
-Sense sortida? No us podeu queixar! Se n'han fet bastants de llibres, articles i revistes on es parla d'aquí. I a més a més heu sortit a la televisió! I sempre hi teniu japonesos i turistes!
La veu experimentada somriu per no discutir. De sobte estossega i confessa que sovint a d'anar al metge. Sovint ha d'anar a fer receptes i quan hi és, aprofita per fer la xerradeta amb alguna que altre persona de la seva edat. Les persones que l'escolten agraeixen que els hi hagi explicat tota la història i algún de menut agraeix que ho hagi fet com un conte perquè així ha pogut respondre el qüestionari escolar de la visita al poble.
La veu experimentada i eixuta calla i marxa.
Fòra de l'ombra d'aquestes pedres amb forma modernista s'acaba aquest escrit, amb allò de conte contat, conte acabat? No ho crec pas!













Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Gabriel Boloix Torres

Gabriel Boloix Torres

84 Relats

8 Comentaris

50378 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Agraïr a Relats en català que en seu dia publiqués tots aquests textos que vaig escriure ja fa molt de temps.

Agrair-te a tu lector-a que els estiguis llegint.
****
Vaig entrar per casualitat en aquest portal i vaig decidir la primera vegada, com si fos un joc penjar-hi algún text, ho vaig fer sota l'àlies de SRBOTO08.
****
En Gabriel ha publicat una dotzena de relats i poemes en llibres col·lectius, ha format part d'entitats literàries, ha guanyat algún que altre premi i també ha publicat alguna obra a nivell individual. També ha publicat sèries de poemes al portal literari www.Joescric.com

Vet aquí algunes de les meves pàgines:
http://naufragiobrer.blogspot.com
http://escritsdelfum.blogspot.com
http://illadelfum.blogspot.com
www.facebook.com/lilladgboloix

Salut i lletres!!!