HISTÒRIES DE TRANSARDÀNIA (V): "Morirem tots per la Revolució!"

Un relat de: Gabriel Boloix Torres

MORIREM TOTS PER LA REVOLUCIÓ

Escena 1
(Fosc. S'encen un focus. Il.lumina en Pierre. Es troba al mig de la seu clandestina de l'Organització per l'Alliberament de Transardània.)
Pierre: (solemne, convençut) Ara, ho tinc clar. Vessaré, igual que va la va vessar Aurora Roja, la meva mare, fins l'última gota de la meva sang per Transardània. Fa molts anys que suportem aquests monstres que ens esclavitzen i no ens deixen manisfestar tal com som: Som un poble lliure! Volem la llibertat! I hem de lluitar tots junts per aquesta llibertat i aquesta llibertat passa per la Revolució!
(S'il.lumina un altre focus.Apareix en Jan escèptic, distant, incrèdul de les paraules del seu germà)
Jan: És amb la sang d'individus com un tal Sergei Trukov que vols iniciar la revolució?
Pierre: Que hi fas aquí?
Jan: A tu que et sembla?
Pierre: Només començo el pròleg d'aquesta reunió.
Jan: I la pretenies fer sense mi? (en Pierre no contesta) Què estàs fent? Un país no canvia d'un dia per altre. Si hem de canviar aquest país no l'hem de canviar precipitadament.
Pierre:(amenaçador) T'oposes a una revolució?
Jan: Jo no he dit això!

Pierre: És l'únic camí!
Jan: Ah, sí? I aquest camí es el que et va portar l'altre dia a introduir-te al Palau i posar en perill la teva vida? Volies saber on estar el pare. Ho sé. Però d'aquesta manera no anirem enlloc.
(Es fonen els dos focus en un de sol. Els dos germans s'aproximen i s'encaren un amb l'altre)
Pierre: (molest) Què? Què no anirem enlloc?
Jan:Exacte!
Pierre: I tu què saps! Desgraciat!
(Apareix Dolores enfadada)
Dolores: Basta! Prou! (i els separa una mica)Si us discutiu si que no anirem enlloc. Jo crec en la revolució i crec, com bé ha insinuat en Jan, que cal planificar-la i per fer-ho cal escollir una persona que ens guiï cap a la llibertat.És per això que estem aquí.Aquesta gent (s'obren els focus i es veu un banc a la dreta amb partidaris d'en Pierre i un altre a l'esquerra amb partidaris d'en Jan) escollirà qui vol com a líder de l'O.A.T.
(En Pierre s'ajunta amb els seus i en Jan amb els seus)
Dolores:(Al mig dels dos grups) He vingut d'Ultranova per ajudar-vos.L'O.A.T. és una organització democràtica i com a tal escollirà el seu representant lliurement i sense coaccions.M'agradaria que oblidessiu les divergències entre vosaltres i fessim tots junts un front comú.En el fons lluitem pel mateix, oi? Però ja veig que serà impossible.
(Silenci. Ningú contesta)

Dolores: Davant la manca de líders carismàtics de l'organització com en Lluís, el Mercader, jo faré de mestra de cerimonies, per anomenar-ho d'alguna manera. Per tant, com que sé que dins els dos grups, encara hi ha persones dubtoses,deixaré que en Pierre i en Jan tornin a dir la seva per què us tornin a convèncer.Endavant.
(En Pierre fa un senyal perquè el seu germà comenci.S'aixeca.Es col.loca entre els dos grups.)
Jan: Estimats germans de Transardània: Tant revolucionaris com rebels pacífics tenim un objectiu: batre aquest règim que ens oprimeix. Però, jo, només us faré una pregunta: No us adoneu que no podem lluitar amb les mateixes armes que ells?
Revolucionari 1: I com carai hem de lluitar? eh!
(Apareix en Martí i en Jan s'encoratja més)
Jan: Amb la No-violència! Amb la raó! Amb la fe! Amb l'esperança! Amb les idees! Podem buscar ajuda internacional perque bloquegin les relacions amb l'Imperi. Podem robar totes les armes dels magatzems militars i cremar-les! Podem realitzar moltes accions sense utilitzar necessariament la violència!
Dolores: Bién, bién...hasta aquí el parlament d'una banda.
(En Jan s'asseu. En Pierre s'aixeca i s'adreça a la gent)

Pierre: Està molt bé el que dius germanet! Però, on vols anar amb aquestes idees utòpiques? Si no hem de lluitar amb la violència amb que hem de lluitar? Està clar que això nostre no és res professional. No som professionals, som gent humil del carrer, gent explotada, humiliada, vençuda i torturada. La nostre causa és ben coherent, lògica i normal.
(Se l'escolten tots amb atenció)
Pierre: Normalitat? Com puc parlar de normalitat si no som un país normal. M'han explicat els turistes de més enllà de les nostres terres quina és la seva normalitat. La seva normalitat és igualtat, justícia, i fraternitat entre els compatriotes del país. I qui ha parlat que la nostre revolució no tindrà sortida? No ho sabem perquè encara no n'hem acabada mai cap.
Sempre reprimits, oprimits. És el nostre únic camí, la nostre única sortida, la revolució del carrer, de la gent com vosaltres. Per això, us demano que hem dongueu suport, voteu-me i tot junts iniciarem una nova etapa. Visca Transardània lliure!

(Tots s'aixequen dels bancs i aplaudeixen emocionats a en Pierre i criden: Pierre! Pierre Truffó! Nou líder Pierre Truffo!.Apareix Lena.)
Lena: (molt escèptica) Visca la revolució per aquí! Visca la revolució per allà!
Dolores: Calleu! Us he dit que calleu! (tots callen i en Pierre s'asseu)
Lena: Voleu saber una cosa? Estic aquí perquè estava buscant un client. Un dels vostres revolucionaris és el meu client.I voleu saber una cosa? Molta revolució per aqui, molta revolució per allà, però jo, quan hagueu acabat la revolució, si un dia l'arribeu a fer, jo seguiré sent una puta vella i gastada!
Revolucionari 1: Que diu aquesta?
Lena: El que estic dient és que no em crec ni una paraula de tanta ideologia barata de marxisme, comunisme, socialisme o com es digui. No em crec ni una paraula de tots aquestes bobades teòriques de l'alienació, la plusvàlua, la lluita de classes i que sé jo! Si voleu implantar un model diferent de societat, quin implantareu? eh! Està molt bé això de la col.lectivització i això de compartir-ho tot perquè tot és de tots, però algú voldrà compartir alguna cosa amb Madame Lena?
I quan estigueu el poder, què? L'ambició us dominarà, abolireu la monarquia, abolireu l'exèrcit, abolireu l'església, però llavors vosaltres implantareu la vostre dictadura!

Revolucionari 1: Que hi fa aquesta aquí?
Revolucionari 2: Feu-la callar!
Revolucionari 3: Fora! Fora d'aqui!
Lena: Fa molts anys, el profeta va anunciar que hi hauria un dia que un grup de persones justes i lluitadores alliberarien Transardània. I voleu saber una cosa? Potser, tot plegat, només eren profecies.
Pierre: (s'aixeca) O potser no. Potser nosaltres som els escollits!
Revolucionari 1: Va, vinga, foteu-la fora!
Revolucionari 2&3: Fora! Fora!
Dolores: (que no pot més) Prou! Basta! A callar tots! Aquesta dona es mereix un respecte. No comparteix les nostres idees, però estic segura que es una dona lluitadora que vol l'alliberació del seu país.
Lena: Sí, ho vull.(es queda fixa mirant l'infinit)
Dolores:Que no s'han parli més. A votar tots.
(En una urna tots deixen el seu vot. Primer en Pierre.Marxa.Despres tots el grupet de revolucionaris i el grupet de rebels i d'indecisos i finalment en Jan i en Martí .Tots desapereixen.Dolores vota la última i desapereix.S'apaguen lentament els llums. Un sol focus il.lumina Lena.)

Lena: De cop i volta, jo, tu i ell ens hem topat amb aires de revolta.Amb aires de llibertat. Amb aires que ens deixen realitzats. De cop i volta, ens hem topat amb un aire que ens reconforta, que ens allibera, que ens deixa realitzats.
De cop i volta, ens hem topat amb un aire que no exagera la fe ni al raó, la realitat ni la ficció. De cop i volta, respiro un aire que ens deixarà alliberats!
(Fosc)
Escena 2
(S'obren ràpidament els focus. En Jan entra un pèl preocupat i pensatiu en un dels carrers perduts i estrets de Mercadal.S'asseu en un banc. Apareix Salomé, discretament vestida)
Salomé: Hola, valent! Saps qui sóc?
Jan:(rotund) No!
Salomé:No em reconeixes?
Jan: No!
Salomé: No tens vergonya de no reconeixe'm?
Jan: (rotund i cansat) No! No! i NO!
Salomé: T'hauria de caure la cara de vergonya de no reconeixe'm! T'hauria de caure la cara de vergonya de no reconeixer Na Salomé d'Estènia!
Jan: Ah, ja! Tu ets aquella princeseta que ha vingut a passar uns dies amb el Rei Patrocini!
Salomé: Exacte!
Jan: I com se què no m'enganya?

Salomé: (s'arramanga la maniga del vestit) Ho veus? Això és un tatuatge que duem tots els de la nostre dinastia.
Jan:(desconcertat,confús, nerviós, distant) Ahhh, molt bé.
Salomé: Tu, no m'has conegut, però jo si. Ets en Jan Truffo, el noviet de la Clementina Totpes. Et conec. Fa temps, la Clementina em va ensenyar una fotografia teva. T'he vist de lluny. T'he reconegut, tinc el cotxe espatllat, vaig sense guardespatlles ni xofer i t'he vingut a demanar un cop de mà...
Jan:(sorprès) Jo? Però, si jo no en tinc ni idea de cotxes!
Salomé: (fent-se la dòcil i bona nena, s'acosta a ell) Va, vinga, ajuda'm! Sé que ets bon noi!
Jan:(s'aparta) No entenc res. Que fa aqui? Que vol de mi? Vagi el gra d'una maleïda vegada!
Salomé: Molt bé. No se m'ha espatllat el cotxe.Vinc sola i t'he seguit per demanar-te que aturis al teu germà.
Jan: Jo? I per què jo? I per què ho hauria de fer?
No el penso aturar! És prou gran per saber el que és fa.
Salomé: L'imperi s'ensorra i no permetré que el teu germà me l'ensorri més!
Jan: I què vol que faci? eh!
Salomé: Ho has d'impedir! Jo vull un imperi estable i en pau.No vull guerres, no vull revolucions, no vull problemes.
Sé que tu això també ho vols...podries col.laborar amb mi i...
Jan: I què?

Salomé:(s'apropa descaradament a ell) No t'agrado? Vine, apropa't més...
Jan:Es pot saber què fa?
Salomé: Petoneja'm! Toca'm! Sóc una persona normal i corrent com tu! Vine amb mi, col.labora amb mi, seria un tàndem perfecte.Jo lluitaria per crear una nova forma de govern i tu convenceries a la gent de la nova forma pacífica de govern.
Jan: (que no aguanta mes les seves proposicions) No et conec! No sé qui ets! No sé que vols! (bruscament s'allunya de Salomé)Deixa'm mala bruixa! Per la manera com has actuat no et mereixes cap distinció reial ni ser tractada de vostè! Porca! Aprofitada! A mi no em convenceràs tan facilment...sé que no parles honradament. Sé que en el fons dels teus ulls s'hi amaga males intencions! Ves-te'n del meu davant!
Salomé:(decebuda perqué el seu pla no ha funcionat) Ets un imbècil! Un ingenu! No saps amb qui estàs parlant! Amb podries treure molt profit de mi! Jo no sóc com la Clementina, una noia ingenua i rebel; jo soc molt millor. Si estiguessis amb el meu costat ho tindries tot.
Jan:(humiliat) Fot el camp!

Salomé: En el fons tu i el teu germà sou iguals. Iguals de tossuts i d'ingenus. No arribareu enlloc amb les vostres revolucions. Enlloc. Tant ell com tu ho pagareu car. A mi no se'm treuen de sobre amb tanta facilitat! Ni tampoc m'humilien en públic com ho va fer ell l'altre dia. (amenaçadora) Escolta bé el que et diré...Impediré que us sortiu amb la vostre.Si cal vessaré la meva sang per qué no toqueu ni una sola engruna de poder! Lluitaré per enfonsar-vos.La revenja serà dura! (i fuig correns)
(Apareix Clementina)
Clementina: M'ha semblat veure sa altesa reial. A tu, no?
Jan: No en facis cas del que t'ha semblat!
Clementina: Et trobo estrany. Espantat.
Jan: No t'hi amoïnis. És l'angoixa d'aquests dies.
Clementina: (s'apropa a ell) Abraça'm!(S'abracen) Jo també tinc por. Tinc por que les coses no surtin bé.
Jan: No et preocupis. Tard o d'hora alguna cosa ens sortirà bé.
(Fosc)

Escena 3
(S'obren ràpidament els focus. Tots els revolucionaris i també els rebels indecisos seuen en un banc. A l'altre banc hi seuen en Jan i en Martí. Apareix la Dolores amb un paper que és l'escrutini dels vots i els resultats.)
Dolores:(solemnament)Després de realitzar el recompte de vots per l'el.lecció del nou líder, el recompte final queda així: més de tres quartes parts han votat a en Pierre Truffó i només la resta ha votat en Jan Truffó. Per tant,el nou líder de l'O.A.T. és en Pierre Truffó!
Tot els revolucionaris: Visca Pierre Truffó! Visca!
Jan: Però, on és?
Dolores: No ho sé.No l'he vist.
(Apareix en Pierre apuntant amb una pistola el sergent Pep)
Pierre: (enfurismat) Mireu-lo! Aquest és un traïdor a la pàtria! Ell, va decidir vendre la seva ànima a l'enemic militar. El sergent Pep Pocapena ha segrestat un dels nostres, la camarada Maria!
Sergent Pep: Que penses fer?
Pierre: Matar-te!
Sergent Pep: No podràs.
Pierre: Si que podré.No tens escapatòria.
Jan: (espantat) Deixa'l anar! No emboliquis més les coses!
Pierre: No puc, germanet. Ell sap on està el nostre pare, en Lluís i ara, la Maria.

Jan:(al sergent) Sergent,li demano que deixí anar mon pare.Ell no ha fet res.És innocent. I aquesta noia, la Maria també és innocent.
Sergent Pep:(intransigent) No deixaré anar ningú!
Tots els revolucionaris: (a Pierre) Mata'l! Mata'l!
Martí : Per l'amor Deu! On carai hem arribat! Li demano, sergent, que col.labori, sigui bo, deixi anar la gent innocent!
Sergent Pep: Tanqui la boca, mossèn, vostè no és ningú per suggerir-me res
(Apareix en Tutto)
Tutto:(cridant) En Luigi ha dimitit com alcalde! En Luigi ha dimitit com alcalde!
Tots:Queeeè?
Tutto: I els guàrdies d'en 'Forçabruta' i 'en Vexamolt' l'han agafat i li volen fer mal. El culpen del fracàs de la recepció reial.
Martí Vilaseca: En 'Forçabruta' i en 'Vexamolt'?
Sergent Pep: Sí, en 'Forçabruta' ha renegat de l'autoritat del general Totpes i s'ha aliat amb el guardespatlles de Salomé i l'ex-tinent, en 'Vexamolt'.
Martí : Estem perduts. Aquests dos junts són el diable.
Pierre: Tinc molts arguments per matar-te, sergent.Contaré fins a tres...1, 2 i
Jan: No,no, no ho facis!
Pierre: Perquè no ho hauria de fer? Ell és un manat. Ell no cooperarà per què alliberin a la Maria,al pare i els altres.
Jan: (al sergent) Si no el maten, ens promet que alliberarà a les persones que li hem demanat?
Sergent Pep: Si, t'ho prometo.
Pierre:(deixant-lo anar) D'acord. Aquest cop, te n'has sortit.
(El sergent Pep marxa)
Jan: (indignat) Això no pot continuar així! Tanta violència no ens durà enlloc! Ja ho has vist...dialogant he conseguit que el sergent ens prometi que deslliurarà a la nostre gent.
Tutto: I en Luigi? Que li faran?
Pierre:(s'acosta paternalment a Tutto) No ho sé, estimat Tutto,no ho sé, però només tens una sortida si el vols alliberar...ser un dels nostres, ser un dels meus.
Martí :(a Jan) Marxem, Jan, marxem, aquí ningú t'escolta. No tenim res a fer.
Jan: Tens raó. Ja no puc fer res.He perdut.
( I marxen)
Revolucionaris i Dolores: (cridant) Visca en Pierre Truffó! Visca!
(Fosc)

Escena 4
(S'obren ràpidament els focus. El Cardenal-primat de Transardània es troba al mig del carrer demanant ajuda.Apareix en Martí )
Cardenal: Ajudeu-me! Socors! Ajudeu-me!
Marti:(espantat) Però,però...que li han fet?
Cardenal:Això és el final! Aquests revolucionaris han entrat al meu palau i m'ho han robat tot.No em queda res.M'han pegat i m'han amenaçat de mort! És el final! El final de l'imperi!
Martí: No, no pot ser!
Cardenal: Sí, que pot ser! El Rei està molt malalt al seu llit, jo també no serveixo per res, el coronel i un ex-tinent dominen l'exèrcit, que cada cop té mes poder, i aquests revolucionaris amb ganes d'enderrocar l'imperi. Oh,sí,sí,sí...això és el final!
(En Martí l'ajuda a incorporar-se i l'ajuda a caminar)
Cardenal: Per què ho fas, això? Som enemics sota un mateix Crist!
Martí: Il.lustríssima, som germans, en el fons de tot, som germans, i per molt que vostè no m'agradi i m'hagi fet la punyeta, som germans en crist!
Cardenal: Tens raó, fill. Tants anys barallant-nos, per què?
Per a res. Perquè el final ens ho acabin destruint tot.Potser el profeta que jo vaig ordenar matar tenia raó. Marti, té menysvalorat. Ets més fort del que creia. Potser el profeta tenia raó. Potser sí.
Martí: Vingui amb mi, il.lustríssima, l'acompanyaré al palau reial.Allí estarà segur.
Cardenal: Déu t'ho pagui, fill meu, Déu t'ho pagui...
(Fosc)
Escena 5
(Sentim de fons repics funebres de timbals. S'obren lentament els focus.En una taula un soldat amb un munt de paperassa.4 soldats introdueixen a base d'empentes en René Truffó, en Lluís, el mercader, en Luigi i la Maria.Col.locats horitzontalment a la paret escolten confosos i indignats les paraules del Coronel 'Forçabruta' que dirigeix l'operació.)
Coronel 'Forçabruta': (al soldat-funcionari de la taula) De que se'ls acusa?
Soldat-taula: René Truffó, acusat de complicitat amb revolucionaris, en Lluís, conegut popularment com el mercader, amb antecedants penals, se l'acusa de recaure en el delicte de reorganitzar grups perillosos, Luigi Mirandel.lo, amb antecedents penals, rehabilitat com alcalde, se l'acusa de corrupció al consistori i de posar en perill la figura suprema de l'emperador i finalment aquesta tal Maria se l'acusa de petits robatoris i de formar part d'una organització perillosa.
Coronel 'Forçabruta': Molt bé, soldat; i quina és la pena que se'ls ha decidit aplicar?
Soldat-taula: Pena de mort.

(Apareix correns el sergent Pep)
Sergent Pep: Un moment! Heu de deixar en llibertat aquesta tal Maria.
Coronel 'Forçabruta': Per què?
Sergent Pep: Hem arribat un acord amb els revolucionaris.
Coronel 'Forçabruta': Què dius què has fet?
Sergent Pep: El que sents. Haig de deixar en llibertat aquesta noia.És el preu de la meva vida. He estat pres per aquests terroristes i hem negociat que el preu de la meva vida és la llibertat d'aquesta delinqüent.
Coronel 'Forçabruta': (amb menyspreu) Deixeu-la anar!
(Un soldat s'acosta i deslliga les mans de Maria. El sergent Pep i un soldat acompanyen Maria fins a la porta del quarter.Marxen)
Coronel 'Forçabruta': Vinga, anem per feina...Algú vol afegir alguna cosa?
René: Sóc innocent! Això és una injustícia! Sempre he obeït les lleis del règim! Pregunteu-li-ho al General Totpes.
Coronel 'Forçabruta':(amb fredor) El general no s'ocupa d'aquests assumptes.
Luís, el mercader: Avui morim nosaltres, però, d'aquí un temps, la història us jutjarà per aquests crims!
Luigi: No hi ha dret! Ens mereixem un altre tracte!

(Apareix en Totpes)
General Totpes: (molt enfadat) Us ordeno que atureu aquesta execució! Aquesta gent no es mereix aquest tracte. Ningú ha ordenat que els arrestessin.(referint-se a en Lluís) D'aquest ex-convicte no en puc dir gran cosa; de l'alcalde,sense comentaris, però d'en René Truffó us puc dir que és innocent. Ell no ha de pagar per les culpes dels seus fills. Ell és una bona persona.
(Apareix el Tinent Vexamolt)
Tinent Vexamolt: Estimat general, no posi aquesta cara. Si li haig de ser sincer sempre m'ha caigut malament. Vostè sempre tant recte i servicial amb el règim. És un titella de la cort! Un inútil!
General Totpes:(es llença sobre el Tinent i l'agafa pel coll) Tu si que ets un desgraciat. No tens dignitat ni honor ni res.
Ens vares trair a tots amb la teva conxorxa amb el Príncep Tiburci. I ara què pretens? eh!
Tinent Vexamolt: Pretenc reclamar al règim allò que em pertany! I ho aconseguiré amb l'ajuda del coronel que ha comprès que sota la seves ordes no consiguirà mai res.
General Totpes: (al Coronel) Traïdor de merda! ( al Tinent) Ets un assassí! Et penso obrir un expedient disciplinari! Lluitaré per que us expulsin de l'exèrcit!
Tinent Vexamolt: Si us plau, general, no ens molesti, hem d'acabar una feina. (als soldats) Posició! (Tots es col.loquen disposats a disparar) Preparats?
Tots els soldats: Sí, senyor!
Tinent Vexamolt: Llestos?
(El General s'interposa entre els soldats i els condemnats)
Coronel 'Forçabruta': General! Surti d'aqui! Li ordeno que surti d'aqui! És massa tard per salvar a algú! Surti!
Tinent Vexamolt: (ben fort) Foc!
(Tots els soldats disparen.Abans de disparar en René, en Lluís i en Luigi cridant ben fort:Visca Transardània!. El General s'interposa entre en René i un soldat. Els altres dos, en Lluís i en Luigi cauen morts.El General cau ferit al terra i en René cau mort.)
Tinent Vexamolt: Bona feina! En cas del General Totpes...fingirem que ha sigut un suicidi.Ha, ha, ha!
(El Coronel 'Forçabruta', el Tinent Vexamolt, els tres soldats i el soldat de la taula marxen. L'escenari queda un instant buit i rapidament apareix Clementina que ha vist com disparaven el seu pare)
Clementina:(plorant) No, no, no pot ser! Pare, pare, no et moris! Em sap greu si aquests últims dies t'he fet enrabiar, però no hi podia fer res.
General Totpes: (agonitzant) No et preocupis, filla.Pensa que sempre t'he estimat. (es mora)
Clementina: (impotent) Sou uns assassins! Uns criminals! Assassins!
(Fosc)

Escena 6
(S'obren lentament els llums entre mig d'un fum boiros.La boira desapereix. Hi trobem en Pierre, la Maria, en Jan, en Martí , la Dolores, la Lena, en Tutto, les dues venedores i les dues clientes.Apareix Clementina.Es situa el costat d'en Jan. En Pierre es mira en Jan i li diu)
Pierre: Que hi fa ella a aquí?
Jan: Ella està de la nostre banda. Ella és l'únic testimoni d'aquests crims. No oblidis que també han assassinat el seu pare.
Pierre: Tens raó. (mirant a Clementina) Ho sento, Clementina.
Encara no entenc com s'ha arribat a aquesta situació.
Jan:És facil d'entendre, la meva conducta, la teva conducta, tot plegat ha provocat la mort del pare.
Pierre: Mentida! No vull creure que per culpa nostre, ell, ara, no hi sigui.
Clementina:Prou! Deixeu-ho estar! En aquesta història no només ha mort el vostre pare...Ha mort molta mes gent innocent. I aquest acte ha de servir com homenatge a ells.
Martí : Té raó, la Clementina. (Es fa un silenci)
Preguem per l'ànima d'en René, d'en Lluís, d'en Luigi i de tots aquells que han mort per l'alliberament de Transardània.
(En Jan tira les cendres.)
Tots: Amen.
Martí : (al grup, però en especial a en Jan) Abans d'anar-me'n volia acomiadar-me de vosaltres.
Jan: (sorprès) Queeè? Què marxes? Ens deixes?
Martí Vilaseca: No tinc alternativa.
Jan: No ho entenc! Tu representes la força opositora al Cardenal. Et necessitem.
Martí : No, Jan, no. La meva lluita amb el cardenal ha acabat. Està molt preocupat. El saqueig, que els teus, Pierre, varen fer l'altre dia al seu palau, l'ha ben tocat. En el fons te raó.L'imperi s'enfonsa. El Rei té els dies comptats. En Vexamolt, el Coronel i els seus seran, amb el vist-i-blau de na Salomé, tard o d'hora, els nous amos. El Cardenal sap perfectament que he sigut còmplice d'aquesta lluita i, coaccionat pels militars,es veurà obligat a denunciar-me.
Jan:(al.luscinat) No, no pot ser...
Martí : Sí que pot ser. Estic a la llista i vindran per mi, per matar-me. Jo no he fet cap mal a ningú. Només he volgut el bé per Mercadal i Transardània i he volgut ajudar a que els meus feligresos fossin lliures. Aquest és el meu únic pecat. El meu únic crim. No en tinc cap més. Si vull salvar la pell haig de marxar. I marxaré un temps a les Terres Exòtiques. Ho sento, Jan, ja se que et deixo molt sol.
(En Jan i en Martí s'abracen)
Pierre: Això, no pot acabar així. Hem de lluitar o tard o d'hora també ens trepitjaran a nosaltres.
Maria: Jo he sobreviscut a les seves urpes i us dic que no ens podem deixar trepitjar més.
Pierre: Només tenim una sortida. Manifestar-nos demà a la tarda davant del Palau Reial i si cal donarem la nostre sang per la Revolució.Visca Transardània lliure!
Tots: Visca!
(fosc)
Escena 7
(S'obren ràpidament els llums.Ens trobem davant del Palau Reial de Mercadal. En Pierre, la Dolores i un grup de revolucionaris apareixen armats.)
Pierre: Camarades meus. Avui ha arribat la nostre hora. L'hora de fer realitat tantes idees i utopies.Ha arribat el dia de passar de les paraules als fets. Lluiteu amb tota la ràbia, amb tota la força perquè d'aquesta manera els nostres fills podran estar orgullosos de nosaltres.Hem d'estar disposats a donar-ho tot per la Revolució!
Tots: Morirem per la revolució!
Dolores: En nom de tants països reprimits, hem de cridar ben fort: llibertat! Llibertat!
Tots: Llibertat! Llibertat!
Pierre: En nom de tots aquells que ho han donat tot pel nostre poble: Justícia! Justícia!
Tots: Justícia! Justícia!
Pierre: Vinga, comencen d'una vegada! Caldrà construir una barricada.

(Tots els revolucionaris deixen les armes en un racó i surten i entren de l'escenari posant sacs i capses de cartro que simulen una petita barricada, no gaire alta, però si una mica segura per ajupir-se.Mentre la construeixen, la dama i el noble apareixen i es queden parats)
Noble: Que fan aquests?
Dama: No ho sé, però no m'agrada gaire.
Noble: Caldrà anar avisar a seguretat.
Dama: No hi ha ningu. Les guàrdies reials protegeixen la cambra del Rei. No podem deixar l'Emperador insegur.
Noble: Caldrà anar avisar al sergent Pep i companyia...
(Noble i dama desapereixen)
Pierre: (observa la barricada) Perfecte!
(Apareix el Sergent Pep acompanyat de dos soldats)
Sergent Pep: Què carai esteu fent? Què collons és això? Voleu brega? Més val que ho deixeu estar si no voleu acabar fets a miques...
Pierre: (enfoten-se'n) Quina por, sergent! Oi que volem brega?
Tots: Brega! Brega!
Pierre: Enderroquem el règim!
Tots: Enderroquem-lo!
(El grup de revolucionaris(sis/variable) cada cop s'exalta més. El sergent Pep es posa nerviós. Els soldats no saben si disparar o no i només reculen cap enrere. Apareixen la dama i el noble que terroritzats escolten el clam del grup)

Pierre: És l'hora d'atacar, d'estar alerta! D'aixecar el cap ben alt! De cridar llibertat! L'hora del canvi! L'hora d'alliberar Transardània! Morirem tots per la revolució!
Tots: Morirem tots!
Sergent Pep: Son masses.(a un dels dos soldats) Vés a buscar reforços! (el soldat marxa)
Dama: (a noble) Vinga, marxem...
Noble: Hem de fugir d'aquí!
Dolores:(amb una pistola) Aquí no marxa ningú! (i dispara un tret al noble que cau estès a terra. I un revolucionari dispara a la dama que cau estesa a terra)
Sergent Pep: ( Es resguarda aprop de l'entrada del palau.El soldat i ell comencen a disparar) Això no pot acabar així! Ho pagareu car!
(Apareixen el Coronel 'Forcabruta' i el Tinent Vexamolt acompanyats de quatre soldats)
Coronel 'Forçabruta': Què carai passa,sergent? On és la guàrdia reial?
Sergent Pep: Es troben tots vigilant la cambra del Rei.
Tinent Vexamolt: Quina casualitat! Ens disposavem a visitar el Rei i un dels teus soldats ens ha cridat. Tot una casualitat que aquests mamarratxos hagin decidit començar les seves accions violentes en el moment que hem vingut.

Coronel 'Forçabruta':Vinga, soldats,dispareu ben fort...Han de morir tots! NO n'ha de quedar cap! (Els soldats disparen amb les metralladores.Fereixen a dos revolucionaris.)
No només us esclafarem , sino que la nostre victòria serà un escarni perquè ningú no torni mai més ha intentar-ho!
Pierre: No defalliu! Moriran tots!
Coronel 'Forçabruta': Vinga,fem-los callar!
Tinent Vexamolt: Un moment! Pierre Truffó, jugueu amb ventatge. Aquesta barricada demostra que sou una colla de cagats i de gallines!
Pierre: Què vols, Vexamolt? Que lluitem cos a cos?
Tinent Vexamolt: Sí, sí...això!
(S'atura el foc. Els quatre revolucionaris, la Dolores i en Pierre surten de la barricada. Els quatre soldats, el sergent, el Tinent i el coronel deixen enrera la façana i les columnes del palau.El Coronel crida ben fort:)
Coronel 'Forçabruta': Som-hi!

(Comença una batalla campal. Els quatre soldats lluiten amb els quatre revolucionaris. En Pierre lluita amb el Coronel i la Dolores amb el Sergent.El Tinent s'ho mira tot d'un tros lluny.Els revolucionaris i els soldats es maten entre ells.
La Dolores després d'una lluita encarnissada aconsegueix fer la traveta al sergent Pep i el mata, en Pierre dóna una forta empenta al coronel i el dispara. El Tinent Vexamolt mata a la Dolores i aquesta abans de caure morta crida ben fort)
Dolores: Tot per la revolució!
Tinent Vexamolt: Ara, només quedem tu i jo.Serà un plaer matar-te.( i el dispara. La bala li toca a l'estomac i en Pierre cau a terra malferit)
(Apareix Salomé)
Salomé: (exaltada) Que has fet desgraciat! Et vaig demanar que aquest el volia matar jo personalment.
Tinent Vexamolt: Ho sento, altesa.
Pierre: Mateu-me, malparits!
Salomé: (al tinent) Marxa. Ves a buscar el cotxe i espera'm allà que vindré. (el Tinent marxa.Apareix la Maria)
Maria:(s'acosta rapidament a en Pierre) Ho sento, amor meu, no t'he pogut ajudar. Perdona'm, però m'he trobat molt malament...vull que sapigues que t'estimo!
Pierre: Jo també.

Salomé: Prou d'escenes romantiques! Marxa, si no vols que et mati!
Maria: No vull! (Lluita amb Salomé, però aquesta li fot una empenta i la tira inconscient a terra)
Salomé: Ara, res, m'impedirà tenir el poder. Quina meravella tota aquesta muntanya de cossos! Quin goig veure tants revolucionaris i militars a fer punyetes! Benvolgut, Pierre, escolta el que et diré: Aviat, seré coronada com la nova Emperadriu. Ni tu, ni la teva lluita estúpida, ni aquesta colla de militars inútils, ni el Rei moribund ni ningú podrà impedir-ho!
Pierre: Algú t'ho impedirà! En Jan t'ho impedirà!
Salomé: Ell no m'impedirà res.Només tu saps que rera tanta carn morta hi ha la dolça i tendre Salomé.El teu germanet anirà a la presó.I faré creure als guàrdies que ell és el màxim artífex d'aquesta matança.Faré creure els guàrdies que en Jan és el líder de l'O.A.T. que ha organitzat tot això.
Pierre: Ningú s'ho creurà. Ves-te'n mala bruixa! Deixa'm morir tranquil! Ningú es creurà que ell és el culpable i l'assassí de tots aquests soldats i militars perquè la gent del poble se l'estima i jo en el fons també me l'estimo.
Salomé:Els teus dies de glòria s'han acabat, Pierre Truffó!
(I li dispara dos trets)

(Apareix Lena.)
Lena:Ho he vist tot mala pècora! No t'en sortiràs tant fàcilment perquè he conseguit fotografiar-ho tot!
Salomé: Dona'm les fotos, meuca! O vols morir com els altres?
(Salomé es disposa a disparar. Maria es desperta, s'incorpora d'un cop.Salomé dispara i mata a Lena. Aquesta cau al terra amb la maquina de fotos. Salomé es disposa a agafar les fotos i Maria li dona una forta empenta. Salomé cau estesa a terra i Maria dona un petó a Pierre. Se'l queda un instant mirant i marxa correns.Apareix en Jan)
Jan: Què és tot això? Què ha passat? Que són tots aquests cossos? Oh, no, no,no...ho sabia. Sabia que tot acabaria malament. Amb la violència acabaria malament. Estem perduts.Ells han guanyat. (veu en Pierre) Oh, germà! Oh, no, no...Salomé?
(Apareix el Tinent Vexamolt acompanyat d'uns soldats.)
Tinent Vexamolt: Arresteu-lo!
Jan: Jo? Per qué? No he fet res! Acabo d'arribar!
(Salomé es desperta. Es toca el clatell.S'incorpora i comença a acusar a en Jan)
Salomé: Ell és el culpable! Jo ho he vist! Ell ha dirigit tota aquesta operació. Per culpa seva han mort tots aquests ciutadans enganyats sota les seves idees d'alliberament i aquests valents militars han mort defensant el palau del meu oncle! Jo, he sentit sorolls. He sortit i he vist tota aquesta matança. Ell es volia escapar, jo l'he aturat i ell m'ha clavat una forta empenta.

Jan: És mentida! Tot això és mentida podrida! S'ho inventa tot!
Soldats: Nosaltres només obeïm les ordres dels nostres superiors i de sa altesa reial. Si ella diu que és veritat, t'hem d'arrestar.(enmanillen a en Jan i se l'emporten)
Jan: Sóc innocent! Jo no he organitzat res. Jo no he matat a ningu! Deixeu-me anar!
(Fosc)

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Gabriel Boloix Torres

Gabriel Boloix Torres

84 Relats

8 Comentaris

51405 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Agraïr a Relats en català que en seu dia publiqués tots aquests textos que vaig escriure ja fa molt de temps.

Agrair-te a tu lector-a que els estiguis llegint.
****
Vaig entrar per casualitat en aquest portal i vaig decidir la primera vegada, com si fos un joc penjar-hi algún text, ho vaig fer sota l'àlies de SRBOTO08.
****
En Gabriel ha publicat una dotzena de relats i poemes en llibres col·lectius, ha format part d'entitats literàries, ha guanyat algún que altre premi i també ha publicat alguna obra a nivell individual. També ha publicat sèries de poemes al portal literari www.Joescric.com

Vet aquí algunes de les meves pàgines:
http://naufragiobrer.blogspot.com
http://escritsdelfum.blogspot.com
http://illadelfum.blogspot.com
www.facebook.com/lilladgboloix

Salut i lletres!!!