Escenes veïnals (i XI)

Un relat de: Gabriel Boloix Torres

MAI NINGÚ VA SABER QUI ERA LADY TUPPER


Mai ningú va saber qui era Lady Tupper. Li deien així perquè es rumorejava que en comptes d'anar a la Universitat, ocupava les tardes en altres negocis més profitosos.
Un dia la van veure per últim cop. Sortia del metro i diuen que va pujar per últim cop al replà número 10, un sobreàtic fantàstic amb vistes a la ciutat. Llogar aquell pis no deuria ser pas barat i per això Lady Tupper compartia habitació amb Maiko, una japonesa, Claudio un argentí i Sandrine, una noia belga.
Tots pensareu que per ser un pis d'estudiants deuria ser un pis sorollós per les típiques gresques i festes. Doncs no! Ningú coneixia realment què estudiaven aquells quatre joves. Hi ha qui deia que no necessitaven fer festes perquè eren budistes i vivien amb un formosa pau esperitual. Això ho diuen perquè el veí del davant l'únic que havia vist, cada cop que obrien la porta, era un Buda assegut.
Un mesos enrera abans que Lady Tupper desaperegués, el veí del davant la va ajudar a carregar uns paquets. De sobte un dels paquets es va trencar i en varen sortir uns meravellosos objectes sexuals. El veí del davant no es va ruboritzar, tot el contrari.
Va recullir les andròmines i les va col·locar en un altre paquet.
Un dia, en una reunió de la comunitat, el veí del davant se li va escapar l'anècdota i tot el veïnatge va començar a rumorejar que la noia en qüestió no era estudiant i que entre altres negocis es dedicava al tuppersex. Això va aixecar les sospites de les més grans i la curiositat de les més joves de poder assistir a alguna reunió per conèixer tals objectes.
Ningú sap perquè va marxar Lady Tupper. Devia diners? A qui? I per què? No l'ajudaven els companys de pis? Quina relació hi tenia?
Pretendre saber qui era Lady Tupper és com intentar reconstruir un trencaclosques amb peces que s'han perdut. Hi ha vides amb misteris que més val no saber-ne res.

Comentaris

  • M'agradat el teu conte[Ofensiu]
    Carme Raichs | 25-06-2009 | Valoració: 8

    És àgil, ben tramat i ple de misteri per estimular la part creadora del lector. Felicitats!

    Gràcies pel que em dius del meu poema.
    Per cert, veí de Santa Coloma, em va fer goig saber que tu també escrius. És molt problaple que per la tardor, o primavera, hem pensat...
    M'agradaria comentar-ho apart. El meu correu és: blauraichs@hotmail.com
    També m'agradaria llegir poesia teva. Gràcies.
    Una abraçada.
    carme

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Gabriel Boloix Torres

Gabriel Boloix Torres

84 Relats

8 Comentaris

50378 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Agraïr a Relats en català que en seu dia publiqués tots aquests textos que vaig escriure ja fa molt de temps.

Agrair-te a tu lector-a que els estiguis llegint.
****
Vaig entrar per casualitat en aquest portal i vaig decidir la primera vegada, com si fos un joc penjar-hi algún text, ho vaig fer sota l'àlies de SRBOTO08.
****
En Gabriel ha publicat una dotzena de relats i poemes en llibres col·lectius, ha format part d'entitats literàries, ha guanyat algún que altre premi i també ha publicat alguna obra a nivell individual. També ha publicat sèries de poemes al portal literari www.Joescric.com

Vet aquí algunes de les meves pàgines:
http://naufragiobrer.blogspot.com
http://escritsdelfum.blogspot.com
http://illadelfum.blogspot.com
www.facebook.com/lilladgboloix

Salut i lletres!!!