Escenes veïnals (V): Virgínia

Un relat de: Gabriel Boloix Torres

VIRGÍNIA
Ballava, ballava i ballava.Em deixava endur pel ritme de la música. La sentia.
La tocava.Veia els músics com no paraven de tocar una mescla de country i jazz.
I jo tampoc parava i començava a donar voltes...i ja no m'enrecordo de què va passar després.Però si que m'enrecordo que va passar abans...
Creia amb fermesa que era un dia especial per mi.M'ho repetia constantment i em repetia que aquest cop tenia la oportunitat de fer-me meu al Sebas, un noi alt i moreno de l'oficina.
Em vaig arreglar com mai ho havia fet: és a dir que vaig estar més de dues hores per dutxar-me, depilar-me, pentinar-me, maquillar-me i posar-me un bon modelet amb el qual el meu cos prim i la meva cabellera morena fessin realment goig.
Vaig quedar amb la Noèlia, una noia de l'oficina que es volia lligar al Santi, un amic del Sebas. La gran cita era a un nou restaurant del port olímpic, on l'ambient norteamericà i les hamburgueses predominaven per damunt de tot.
L'objectiu de la cita era no només lligar-me al Sebastià, sinó també acabar l'any 95 amb un xicot al meu costat.
Potser tot plegat tenia els seus inicis de fa temps, del fet que mai hagués aconseguit mantenir una relació estable amb un noi que durés més de quinze dies.
Totes les amigues es reien de mi pel fet que tenia trenta anys i em consideraven una solterona calentabraguetes i destrossahomes.
Jo sé que tot això no és cert del tot, que en el fons he tingut mala sort com el dia d'aquesta cita al restaurant del port olímpic barceloní.
Passaven minuts i minuts i no es va presentar ningú.Primer ho vàrem atribuir a la possibilitat que haguessin trobat algun embús de trànsit.
Havien passat dues hores i ens trobavem soles, Jo i la Noèlia menjant una hamburguesa freda i una coca-cola calenta.
Em trobava decebuda.La meva oportunitat d'or a norris.
Vaig pensar que no m'havia de preocupar i que el millor que podia fer era celebrar amb una bona ampolla de licor de préssec la meva nova amistat, que amb poc temps havia conreat amb la Noèlia.
I glopet a glopet em vaig començar a sentir una mica mes animada i després vaig demanar una altre ampolla i el meu rostre segons el comentari de la Noèlia era vermell com un tomaquet.
I em vaig aixecar i vaig comencar a guinyar-li l'ull al saxofonista que ens mirava i reia.
I vaig començar a ballar i ballar com mai abans ho havia fet.
Tot i que la música no era molt mogudeta, jo necessitava moure'm i bellugar-me.I vaig començar a donar voltes i voltes...i la resta ja no ho sé.Pregunteu-li a la Noèlia.




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Gabriel Boloix Torres

Gabriel Boloix Torres

84 Relats

8 Comentaris

50378 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Agraïr a Relats en català que en seu dia publiqués tots aquests textos que vaig escriure ja fa molt de temps.

Agrair-te a tu lector-a que els estiguis llegint.
****
Vaig entrar per casualitat en aquest portal i vaig decidir la primera vegada, com si fos un joc penjar-hi algún text, ho vaig fer sota l'àlies de SRBOTO08.
****
En Gabriel ha publicat una dotzena de relats i poemes en llibres col·lectius, ha format part d'entitats literàries, ha guanyat algún que altre premi i també ha publicat alguna obra a nivell individual. També ha publicat sèries de poemes al portal literari www.Joescric.com

Vet aquí algunes de les meves pàgines:
http://naufragiobrer.blogspot.com
http://escritsdelfum.blogspot.com
http://illadelfum.blogspot.com
www.facebook.com/lilladgboloix

Salut i lletres!!!