Escenes veïnals (II)

Un relat de: Gabriel Boloix Torres

A L'ASCENSOR

_ Quin dia tan dur!- es diu a ella mateixa la senyora Natàlia davant la porta de l'ascensor.
La pobra ha hagut de sortir correns cap a la farmàcia a buscar unes pastilles, ja que la seva mareta es trobava força decaiguda.
No sap quina cara posar quan es trobi la parelleta nova d'inquilins.
- Déu meu! Què els hi diré? Què tot plegat va ser un impuls meu i no el vaig saber aturar?.Només em faltaven aquests maldecaps!
La senyora Natàlia veu entrar la parelleta de nouvinguts i es posa de cop molt nerviosa.
Els veu com entren abraçats de la cintura i tem que si pugen per l'ascensor haurà de passar una mala estona suportant les seves mirades.
L'Aina i l'Eduard amb cara de cansats paren ràpidament de somriure quan veuen davant de l'ascensor la seva veïna.
L'Aina li diu a l'Eduard:
-Mira la malabruixa! Segur que ara quan ens vegi farà com si ella no hagués fet res.
-Deixa-la estar!- li retreu l'Eduard- Ara que ja hem parlat amb el president de l'escala, si volem instal.lar definitivament la televisió, ella no s'hi pot oposar.Intentaré ser breu amb ella dient-li que ja tenim el permís per fer-ho.
-No la suporto! Per què ens mira malament?
La senyora Natàlia torna a pitjar el botó de l'ascensor.
Desitja estar a casa seva d'una maleïda vegada.
L'Aina i l'Eduard es situen al costat de la porta de l'ascensor, prop de la veïna. Regna un silenci angoixant.
Arriba l'ascensor vell i descolorit de l'edifici. La senyora Natàlia i l'Aina i l'Eduard s'introdueixen dins. La senyora Natàlia prem el boto del pis quart i pensa:
- Per què ha d'anar tan lent aquest maleït ascensor? Només vull arribar a casa i no estar-me més amb aquest parell d'impresentables.
L'Aina pensa:
- No m'ho puc creure! Després del que ens ha fet i encara té el valor de mostrar-se com si no hagués passat res.I a sobre avui ens quedarem sense pel.lícula per culpa seva.
La veïna es mira el rellotge, sense voler se li cau la bossa on porta els medicaments.L'Eduard s'ajup i la recull.
-Però que fas? Després del que ens ha fet i encara li reculls la bossa- exclama l'Aina sorpresa.
-Si ella no s'ha portat com una persona civilitzada, jo si que ho penso fer.- respon l'Eduard convençut mentre li dona la bossa.
-Gràcies noi.- respon tímidament la veïna.
L'Aina mira fixament la veïna i li diu:
- No fiqui aquesta cara!.Hem parlat amb tots els veïns i tots asseguren no haver tallat el cable, per tant l'única persona que no ens ho ha assegurat és vostè.
-Si, el vaig tallar jo- respon amb la veu tremolosa, molt nerviosa i amb la cara vermella- Ho vaig fer perquè em pensava que vosaltres ereu com tots els anteriors veïns que havia tingut:uns irresponsables i maleducats; però ara veig que m'he equivocat i m'haureu de perdonar.
L'ascensor arriba a la quarta planta.La veïna surt primera.Després la parella.L'Aina no s'acaba de creure que el malentès s'hagi acabat i encara mira amb recel a la senyora Natàlia, la qual expressa molt avergonyida:
- M'imagino que el senyor Rovira, el president, us ha donat el permís per fer la instal.lació.Doncs no us ho penseu més i veniu-me a buscar l'escala.
I l'Eduard pensa:
-Menys mal!.Avui almenys podrem veure tranquil.lament la pel.lícula de la nit.
SOBRETAULA A
Damunt la taula només queden les tasses del cafè.Totes estan buides, excepte la de l'Eduard que es troba amb la mirada perduda a no sé on.
L'Aina intenta animar-lo amb la seva veu dolça:
- Vinga, Edi, ja veuràs com ens en sortirem.No ens ha de sortir tot malament,oi?.
L'Eduard no contesta, segueix amoïnat i pensatiu.





El seu pare intenta recordar com ha succeit tot plegat:
- Segons m'heu explicat, us vareu instal.lar en aquest pis ahir.Quan ho tinguereu tot arreglat, decidíreu instal.lar la televisió que us vàrem regalar, però per fer-ho necessitàveu fer la connexio amb l'antena col.lectiva.I la manera de fer-ho era passant el cable pel pis de la veïna. Aquesta, molt educada, no va posar traves perquè muntessiu la connexió.
Oi,que ho he entès bé?.
L'Aina contesta:
- Sí, sí, ho ha entès tot bé.
I el pare de l'Eduard continua:
- El que no acabo d'entendre és el que ha succeit avui.Qui ha pogut tallar el cable de la tele?.Em costa creure, pel que m'heu dit, que una persona tan educada com la veïna d'aquí el costat sigui la culpable.Per tant si no es la veïna, hi ha d'haver algú que no us vol, que no vol que tingueu els mateix dret de mirar la televisió que la resta d'inquilins.
Després de les especulacions del pare tots resten en silenci uns moments.La mare de l'Eduard recull les tasses de la taula, excepte la del seu fill.L'Aina, per culpa dels comentaris del pare del seu estimat, s'ha posat nerviosa, i no gosa aixecar-li la veu.Mira constantment el seu Edi, insinuant-li que faci callar al seu pare.L'Eduard comença a sortir del seu estat de perplexitat, i lentament es beu el cafè tebi que resta damunt la taula.El seu pare, mentrestant comenta:
- No vull fer-me pesat, ni tampoc vull veure-us amoïnats, però tampoc cal descartar la posibilitat que tot plegat aixi sigut una brometa d'algun veí que us hagi vist entrar i que us hagi volgut donar la benvinguda d'aquesta manera.
La mare de l'Eduard reacciona davant els comentaris del seu marit:
- Pere, no exageris!.Qui pot voler fer mal al nostre fill i la seva noia si només fa dos dies que són aquí i en prou feines els coneixen?.I quan els coneguin veuran que són bons nois.
Finalment es l'Eduard qui s'aixeca de la cadira nerviós i esclata:
- Prou!.Ja no vull sentir-vos parlar més del que ha passat.L'única persona que sap amb certesa que ens acabem d'instal.lar es la veïna d'aqui al costat, la Sra.Natàlia.


I em temo que potser ha sigut ella qui ha tallat el cable.
- Aquesta dona és una bruixa!.Qui es ella per actuar d'aquesta manera?- respon enèrgica l'Aina.
- Aina, no t'hi capfiquis!.El millor que podem fer és anar a parlar amb el veí de l'àtic-quarta, el Sr.Rovira, que tinc entès que és el president de l'escala.
Així doncs, l'Eduard i l'Aina no s'ho pensen dos cops i decideixen anar a buscar el president de la comunitat.
Els seus pares es queden al pis, recordant la mala sort que sempre han tingut amb els pisos de lloguer:
- En el primer tingueren problemes amb la llum, en el segon amb l'aigua, en el tercer amb el gas natural, en el quart amb el telèfon, i en aquest la connexió de la televisió.Quin currículum! -comenta la mare de l'Eduard.
SOBRETAULA B.
Ai,Senyor!.Qui ho hauria dit que jo als meus 58 anys m'hauria de trobar amb tantes tribulacions.No només haig d'estar dia i nit cuidant la pobre mareta, sinó que a més a més, m'haig d'enfrontar als problemes que provoquen alguns veïns, i sobretot els inquilins del pis d'aquí al costat.
Estava contenta perquè els últims inquilins del pis del costat van marxar i mantenia l'esperança d'estar unes setmanes tranquil.les sense cap veí nou.
La veritat és que ja n'he quedat ben farta de tots els que han passat: uns, venien a altes hores de la nit borratxos, altres sempre tenien el volum de la música molt alta, els que eren estudiants acostumaven a ser força tranquil.ls, excepte quan feien alguna festa, que aconseguien destrossar-me els nervis...en fi, prefereixo no recordar-ho tot.
Així doncs, l'esperança d'estar unes setmanes tranquil.la s'ha vist estroncada per l'arribada d'uns veïns nous: una jove parella, de vestimenta estrafolària, i segurament no casats.
Vingueren ahir i em demanaren educadament si podien passar el cable de televisió per casa meva per tal de connectar-lo a l'antena col.lectiva de la comunitat de pisos.
La meva reacció davant d'ells fou dir-los que no hi havia cap problema, que ho podien fer.
Però aquesta nit, he recordat tots els anteriors inquilins del pis del costat que també el primer dia es mostraren educats i després demostraren que no ho eren tan.
I ha sigut també durant aquesta nit que he tingut un malson terrible: veia la nova parella tan educada i tan bones persones, en el seu nou pis de lloguer, fent totes les bestieses que han fet els seus antecesors:fer festes indecents amb els amics, posar la música al màxim, no col.laborar en la neteja de l'escala, no assistir en les assemblees de veïns,etc.
M'he despertat molt angoixada i he pensat que el que hauria d'haver fet es demanar consell i permís al Sr.Rovira, el president de l'escala.
Llavors he tingut la necessitat de fer alguna cosa, d'actuar i de tallar en sec l'excesiva confiança que els inquilins del costat sempre s'han pres.M'he aixecat del llit i m'he posat la bata.He agafat una cadira i unes bones tisores i he sortit al replà on he tallat el cable dels nous veïns sense pensar-m'ho dos cops.
Ara, asseguda al sofa, sento la oloreta que m'arriba de la infusió de menta.
Intento recordar el nom del noi i de la noia de la parella i recordo que amb prou feines es varen presentar.En altres temps, una parella formal, seria la primera cosa que haurien fet.
La total desconfiança que sempre m'han provocat els veïns del costat, em va dur ahir a la nit a actuar com ho he fet.
No tinc tants remordiments com em pensava que tindria, potser això es degut al fet que fa molt de temps que ho volia fer, i a la nova parella els ha tocat el rebre.Que Déu em perdoni!



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Gabriel Boloix Torres

Gabriel Boloix Torres

84 Relats

8 Comentaris

77543 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Agraïr a Relats en català que en seu dia publiqués tots aquests textos que vaig escriure ja fa molt de temps.

Agrair-te a tu lector-a que els estiguis llegint.
****
Vaig entrar per casualitat en aquest portal i vaig decidir la primera vegada, com si fos un joc penjar-hi algún text, ho vaig fer sota l'àlies de SRBOTO08.
****
En Gabriel ha publicat una dotzena de relats i poemes en llibres col·lectius, ha format part d'entitats literàries, ha guanyat algún que altre premi i també ha publicat alguna obra a nivell individual. També ha publicat sèries de poemes al portal literari www.Joescric.com

Vet aquí algunes de les meves pàgines:
http://naufragiobrer.blogspot.com
http://escritsdelfum.blogspot.com
http://illadelfum.blogspot.com
www.facebook.com/lilladgboloix

Salut i lletres!!!