Navego entre paraules

Sé que nedo contra corrent, perdut enmig d'un mar de records, però no menteixo quan et dic que encara m'és difícil oblidar-te. Et somio i et desitjo cada cop més en els meus pensaments i em perdo nàufrag d'un món incert dibuixat només per tu i per mi. Un món aigualit per una frontera de paraules que em distancien, poc a poc, del teu abast i barren tota esperança per a tu, jo, poder tornar estimar. Intento passar pàgina, posar punt i final a la nostra història. Però no puc, em sento com un peix entre la multitud buscant el seu lloc en un immens paradís, però tan sols trobo, entre vers i vers, les maleïdes pàgines en blanc i negre descrites pel mal del meu cor. Records ocults per les petjades emmenades pel vent de tramuntana, sentiments enduts per fortes corrents, i jo allà al mig, nedant entre la mateixa multitud. M'emergeixo entre les penes com de les paraules fujo del dolor, i caic en l'oblit d'un pou de tinta blava com aquell que s'oculta sota les pedres per no ser atrapat pel més gran. I m'endinso en la profunditat d'un mar, el meu món escrit, entre desafiants mirades que em persegueixen i ridiculitzen dia a dia. Però m'escapo, m'esvaeixo com aigua dolça enmig de l'oceà esperant poder topar-me amb tu altre cop, allà al final, a l'horitzó del meu conte.

Hores esgarriades davant d'un paper entre penes i dolors intentant ser retrobat en aquest món marí. Belles llegendes de vells mariners, desconeguts vaixells enfonsats per la millor de les tropes de tots els temps, tresors ocults entre la magnitud de les nostres paraules i moltes altres coses més perdudes entre aquestes pàgines és, tan sols, tot el que ens envolta en aquest gran oceà. Però mai n'he sabut explicar què és de tot això. I mira que he llençat missatges dins d'ampolles al fons del mar buscant el seu destí, però mai els he trobat de nou surant bora els meus pensaments. Pirates que maten i moren per plaer, contes de belles sirenes buscant lluny de l'aigua un amor impossible i cartes perdudes marea enllà, sabent que mai trobaran aquest camí de febles desitjos i falses promeses brunzides entre plana i plana d'aquest llibre. Papers humits del plor del meu cor que pateix cada cop emmudit pel teu record i flotant s'és endut per fortes onades que s'alcen altre cop lluny de la deriva, entre la sorra i el fang barrejats en la monotonia de les meves lletres.

Navego en el record de les paraules mentre veig un valer com vent enllà, sense rumb, però amb força i coratge, busca el seu destí. El segueixo en un atzar de lletres esperant poder trobar de nou el nostre camí, avançant onada a onada, lletra a lletra, reraguard amb la murada. Però ara s'endinsa mal temps, mala mar i el far del meu cor, poc a poc, ja s'és apagat, el timó se n'escull. El valer ha marxat. Jo m'ofego ennoblit pel teu record, perdut en l'arrogància de la meva pròpia novel·la, fins caure atrapat per una gran xarxa de paraules, sense rumb al que seguir, fràgils sentiments de bells tresors perduts entre la immensa mar blava d'aquests fulls del meu cor. Però aconsegueixo escapolir-me tot sol, entre cròniques passades i dolors emmarcats, nedant entre la multitud altra vegada i somrient aquest vell paradís de pau i felicitat. Però enrera jo no puc deixar de mirar i amb temor descriure l'horror d'aquest infern sabent que tu i jo mai tornarem a partir del mateix vaixell. Sense poder evitar, així, l'ànima ser ferida m'endinso enfonsat de nou entre les tèrboles aigües del nostre record i afeblit em desplomo mar avall fins perdrem en la sorra de les meves pròpies pàgines, pàgines en blanc i negre, tan sols tacades de sang blava pel dol d'un mera record.

Ara sobre meu, el cel blau i triomfant, gavines volant a ritme de sa llibertat i formoses cançons sonant lluny del meu cor. Al voltant fortes paraules abeurades en esperança i grans onades alçant-se amb força mentre del passat es despedeix un trist atzar somrient aquest vell mar, el meu món escrit. Jo, sota l'aigua, submergit en el més profund dels silencis, tancat en la més amarga soledat del món celat d'un poeta mort, indignat a tota vida i obstinat a no viure vençut pel dolor del meu mar de records, escric les meves últimes paraules en aquests darrers fulls, entre mots encreuats de bells mariners, esperant que amb el pas del temps no caiguin en l'oblit.


Amskr