Petjades en la sorra

Vull abandonar tot allò que estimo tan sols per poder estar el teu costat. Escapar-me perquè el meu amor envers a tu és tan gran que no puc suportar la idea d'estar ni un minut més separats.
Encara recordo aquell estiu passat, passejàvem junts per la sorra dia i nit, allà ens sentíem segurs de nosaltres mateixos i lliures d'expressar els nostres sentiments sense (por a la soledat) preocupant-se de res. Encara recordo quan vàrem seure a dalt d'aquell turó que hi havia el costat del nostre poble. L'aigua picava en força contra el penya-segat i les gavines volaven lliures sobre el mar. Aquell va ser el meu primer petó, per uns moments vaig creure estar el paradís, però no, tot era ben real. Només estàvem tu i jo aquella nit.
Però tota aquella història no es podia acabar tan feliçment, l'Estiu ens abandonà i cadascú va haver de tornar a casa seva com si res hagués passat. Tu acceptares aquell adéu i veieres la nostra amistat com un amor passatger, però jo t'estimava. No podia deixar-te escapar, tu m'havies omplert el cor de vida i ara volies marxa i deixar-ho tot com abans.
Després d'uns anys, quan jo ja t'havia oblidat, vaig rebre una trucada teva en la qual deies sentir-te molt sola i que necessitaves un amic. En seguida vaig estar el teu costat. Els teus pares havien mort en un accident de tràfic recentment, i tu necessitaves amor. Començaves a tenir els primers símptomes d'una llarga depressió, no sabia que més fer per ajudar-te. Jo ja no sentia res per tu. Els dies passaven i tu seguies empitjorant, tancada a la teva habitació no volies saber res del món exterior. T'amagaves de la gent que t'estimava, potser així et senties més segura. El dos de maig de 1957, vares marxar vençuda pels temors que tant t'angoixaven, ni tan sols gosares mirar-me a la cara per dir-me l'últim adéu. No va ser fins llavors que vaig descobrir el meu vertader amor per tu. Era el segon cop que m'abandonaves, i aquest últim era per sempre. En aquells moments vaig sentir com un buit a la meva vida. Cada cop que et recordava notava com una punxada a l'estómac i bells moments em passaven pel cap, fent petjades en la sorra esvaïdes per les onades del mar. Ara ser segur que t'estimo i per això he decidit tornar el teu costat, marxar d'aquesta vida i anà amb tu fins el més enllà.