Vincent

Preciós com els teus llavis de flor adormida.

Un petó bonic al teu melic, i un cafè al Paradís

Com habitual 'embrutador' d'espais verges -digues-li fulls en blanc, trossos de cartró, llenços de tela, fragments de fusta vella- m'admire i t'admire per la lluentor dels versos, la fortor de les paraules, el viu color de les imatges... als teus poemes. I en aquest, pintes i rubriques amb segell inconfusible de poeta. El mateix Vincent llegiria estorat aquest significat primigeni de la seua obra.
Salut i rebolica, gitaneta!

Per la teva salutació. Espero que aquest Nadal et sugui feliç i l'any que ve, prosper. Salutacions des de l'Empordà!

Doncs mira, el meu darrer relat ("No t'estimo més") l'he tingut un any al disc dur de l'ordinador i no m'atrevia a publicar-lo per vergonya. Només l'havia compartir fins ara amb dues persones. I, de fet, per a mi no és un poema. Son sentiment expresats en forma minimalista, despullats, per intentar arribar al moll de l'os sense perdre's en el guarniment.

I és que, quan veig gent com tu que escriu versos amb una facilitat tantr espatarrant, no m'atreveixo a ficar-me a la vostra altura.

Una forta abraçada!. Bones festes, records al Manel i petonets a les nenes!

Carles

Com he comentat en algun altre lloc, recentment (el passat novembre) he estat en el museu Van Gogh, d'Amsterdam, i ara aquestes imatges -les plàstiques i les poètiques-, m'encenen els records amb nova llum. El teu poema reforça amb gran força l'escena del genial pintor, i destil·la gotes de bona literatura. Maridatge perfecte.

tacats de vida

pensava que no ho escriuries mai

homenatge a un molt especial pintor, un que m'agrada molt. Especialment:

Et flairem opac,
hermètic, malcarat,
esfondrat en la bellesa
que traspuen els teus
dits, tacats de vida.

Un bell poema.

Sense paraules.

Boníssim!

Com ja et vaig dir als comentaris:

"El "Vincent" de la gypsy, és un gran homenatge al pintor holandès, que d'haver-lo presentat al concurs, de ben segur, hagués estat entre les més votades: "Blau sobre blau.../i aquest aire de pintor/escorxat en el temps.../Et flairem opac/hermètic, malcarat..."
Em sembla una magnífica semblança poètica de Van Gogh...

L'enhorabona per la teua magnífica demostració de lirisme.

Una forta abraçada!

FRANCESC

Ja ho diu tot el poema...

salut, onatge