Vida, com ets!

ben trenades les paraules, sols dir que passava per aquí per doanr-te un deu.
Un poema molt musical.

una braçada

Ferran

Ai, certament: la vida, com el temps, se'ns escapa... com ell, tan aviat es fa feixuga com passa massa ràpida... com les hores, juga amb nosaltres, les atrapem i la perdem, inevitablement.

Crec que la clau resideix en les teves darreres paraules: t'accepto i em plaus.
Ara bé, això, que sembla tan senzill en trobar-ho, tan evident en llegir-ho, tan elemental com per escriure-ho, no resulta gens fàcil viure-ho.
De fet, part dels nostres grans mals ( com a persones individuals, com a humanitat, com a dones, com a mares, com a ... la tirallonga resultaria inesgotable! ) tenen la causa en un intent absurd d'oblidar alguna ( o més d'una! ) de les característiques intrínseques de la vida, que no són acceptades de bon grat.

M'ha emocionat trobar el títol d'aquest poema a la teva pàgina; jo tinc a la meva biografia un fragment del Gràcias a la vida: veig que totes dues coincidim amb l'agraïment, conscients de què no tot són, però, flors i violes. I que l'oblit és una estació de destí...

T'envio una abraçada ben i ben viva,
Unaquimera

...a la vida, coneixem, aprenem, gaudim, ensopeguem, caiem, ens aixequem, caminem, i seguim coneixent, aprenent. Ahhh!!. Bon poema d´aquells que engrandeixen el meu bagul de poemes preferits. Un cant a la vida en sí, amb totes les seves vessants, amb tots els seus ingredients.
A la vida no hi ha muralla amb una porta de ferro que tanques i obres segons et convingui per reservar-te el dret d´admissio a que entri el que no t´agrada.

La vida la vius tal com be, intentant apartar les pedres per que el camí sigui més planer. Com la canço d´en Llach: Pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

...I que la vida ens doni un camí ben llarg.

I es que la vida, si vol, pot ser molt Juganera .

Gràcies per aquest meravellòs poema.

I a la vida. sigui com sigui!!

Joan.

esdevé també poema dins del poema, i vida, i respir, i tot allò capaç de fer-nos néixer l'espurna de l'excitació per seguir existint...

Gràcies pels teus versos, d.

...ben portades; 'flextes' clavades al nostre cor; vivències.
No sé, però, la rima, de vegades forçada, li resta naturalitat al poema. Només apreciació personal i en aquest precís moment; possiblement no vàlida.
Deixem-nos, però, de romanços... i salut i rebolica sempre!

imatges contrastades, com molt bé has descrit:

" a voltes lleugera
a voltes vendaval"

I no sembla que hi hagi raons comprensibles pel què ens passa, a voltes...

"I et perdo a bocins
mentre busco la raó"

Poema ple de reflexions perfectament trobades, ha estat un plaer llegir-lo.

Una forta abraçada,
Xantalam

dir gaire més per descriurela , ho has fet molt bé .
Endavant!

Aquesta expressió que col·loquialment diem tant sovint ve a ser el resum del que tu descrius en els teus magnífics versos.
El teu poema l'has treballat amb molta cura. Desprèn moltes coses: amor, sinceritat, rigor. Però, per damunt de tot, estil. I, per a mi, aquesta és una qualitat que defineix clarament el bon escriptor.
Gràcies per mostrar els teus sentiments i gràcies també per comentar-me.
Bocidecel, ets tot un cel!
Mercè

I com tu molt bé dius, la vida no es pot controlar ni planificar si no volem ser infeliços. Però és tan difícil d'aceptar. M'ha agradat molt el teu poema. Gràcies pel últim comentari.