Bel·ligerància

Em llevo amb el nou dia,
tenaç bel·ligerància
amb el cos que m'abriga
que m'és forma i cuirassa

És sovint que cerco
més endins dels mots
gairebé la vida
que em fuig del cos.

Em retrobo més enllà
de l'escorcollada existència
que es perd en el mirall
de la precisa consistència.

I deslligo el misteri,
mentre resti l'amor
i el do de la paraula,
no és el cos qui em mata
només d'oblit es mor,
i crido fort des del silenci:
no és meva aquesta por
mentre el cos rendit,
de nit, s'adorm.