Cercador
Una més de les meves mediocritats
Un relat de: betixeliDins la nit de ciutat tot pot semblar mediocre: el colacao, la fresca de maig, la llum de lluna, la manta i el terrat. Però dit a la vegada cobra el sentit d'un tot més gran, i esdevé entranyable, enyorable, i dibuixa un moment degustat a càmera lenta - tràveling circular- i es fa el fosc i tothom aplaudeix el meu final de setmana. Un final feliç, envejat per tots els dilluns que vindran a partir d'ara.
Comentaris
-
M'agraden[Ofensiu]Nonna_Carme | 23-05-2008 | Valoració: 10
les mediocritats i les petites coses de cada dia que, de vegades, arriben a fer-se imprescindibles.
Molt bon relat, et seguiré llegint. -
és el primer[Ofensiu]ANEROL | 23-05-2008 | Valoració: 10
relat que et llegeixo.
M'agrada, concís, sense pretensions, molt expressiu i molt ben escrit.
Valoració mitja: 10
l´Autor
112 Relats
294 Comentaris
91264 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.
Últims relats de l'autor
- Quan l'enyor t'empeny enfora
- Parlar com els adults
- Matarem la cigonya
- El tu de demà
- L'escriptor: preguntes amb resposta
- Valido només el viscut
- Records robats
- El caos d'una vida
- Érem allà per casualitat
- Aquell cel taronja ja no era bonic
- Estimar-se com s'estima la gent normal
- La piscina buida
- Zero metres
- Somriures que desperten somriures
- Totes les paraules compten