Una història d'amor

Un relat de: mistika

Tot va començar un xafogós estiu, quan els seus pares van decidir canviar-se de casa. Ella la veritat és que no es volia canviar de casa, ja que on vivien ja tenia el grup d'amics fet. Però era un bé per tots, ja que passarien d'un pis a una casa..El que no sabia és que aquell canvi ja estava escrit en el destí per a conèixer a ell.

El primer cop que es van veure, en aquell restaurant, es creà un silenci, dins d'aquell bullici de gent, que només el van poder sentir ells dos. Van creuà les mirades i en tot el dinar ja no van parar de mirar-se. Es miraven en secret.
La família d'ell anava cada dia a dinar aquella masia i per tant cada cop que la família d'ella decidia anar-hi a dinar s'hi trobaven. Ella i la germana d'ell, la Sílvia, es van fer amigues i es van dona els mòbils.
Un dia es va fer una festa a casa d'ella i la Sílvia hi era convidada. Ella li va preguntar, per cortesia ( o això representava) pel seu germà i els seus amors. La veritat és que la Sílvia no li va estranyar aquestes preguntes, ja que tots estaven emparellats.
Va passar el temps, i de tant en tant es veien en el restaurant.
Feia temps que no es veien i un dia es van trobar en una discoteca molt coneguda. Es van veure ballant i quan van creuar les mirades es va crear el mateix silenci entre els dos igual que el primer cop que es varen veure.
El dia següent, diumenge, va ser un dia sense sobresalts tot i que els dos no van parar de pensar l'un en l'altre.
El dilluns ella li va demanar el mòbil d'ell a la Sílvia. El van enviar un parell de missatges fins que van quedar d'acord per veure's. Era un 29 d'agost a les 8 de la tarda per tant encara hi havia força llum. Quan ell va arribar al lloc on havien quedat la va veure allà sentada, il·luminada per els últims raigs de Sol que els hi oferia el dia, i la veié més maca que mai anteriorment. Es van saludar amb dos petons. Es miraren als ulls, ven a prop, i els hi sembla que per uns instants el temps es parà. Anaren a donar una volta i veieren una preciosa posta de Sol. Ella es sincerà i li digué tot el que sentia: li encantaven els seus ulls blaus, i el que sentia cada vegada quan a mirava. Però el que més desitjava era enamorar-se de nou. Ja que anteriorment ho havia passat molt malament. Ell també feia poc que havia acabat una relació. I volia sentir-se enamorat, estimat i ser feliç, però el que no s'imaginava és que seria amb la seva veïna; aquella amiga de la seva germana i més gran que ell!!!.( Quan es van conèixer ell es pensava que ella tenia 18 i ella també s'ho pensava d'ell; en realitat ell en tenia 16 i ella 17) La lluna es feia present i el temps d'estar junts també. Ell la va acompanyar a la porta de casa i es van despedir. Van saltar les xispes. Després de sopar van parlar pel messenger. Ell i va preguntar que per a què li havia dit tot allò de tornar-se a enamorar, el mirava d'aquella manera si quan estaven al restaurant no li feia ni el més mínim cas. (Això és el que li semblava a ell). Sense més preàmbuls li va dir: T'agrado oi? Ella la veritat és que no s'esperava que fos tant directe, i va tergiversar les coses perquè semblés que s'ho havia imaginat el sol. De sobte ell, tot avergonyit perquè ella es pensaria que era un cregut, va dir que s‘oblidés de tot i que ho deixes córrer. Ella es va espantar veient que podria perdre la oportunitat d'estar junts. Al final van decidir de quedar el dia següent per aclarar-ho tot.
El dia següent, era dimarts i van quedar a la mateixa hora. Quan es van veure també es van saludar amb dos petons però els dos estaven molt més callats que el dia anterior. Van anar a un lloc molt especial per ella perquè des de que vivia allí, quan es sentia melancòlica, es posava allà a observar el paisatge.
Va ser un dels moments més especials i bonics de les seves vides. Callats mirant a l'horitzó, però escoltant el silenci. Un silenci que era diferent als altres ja que sense parlar van saber que eren l'un per l'altre. De sobte, ella va notar una veu a cau d'orella que li va dir: "Et puc tocar els cabells"? Va assentir amb el cap. Estaven allà a uns centímetres l'un del altre, però cap dels dos va donar pas de besar-se tot i que els dos se'n morien de ganes. Ella va mirar el rellotge. Era tard i volien que el temps es detingués, però això ho volen tots els enamorats i ja sabem que no és pas possible.
- Ho sento, però m'acompanyes a casa? És que es tard.
La va acompanyar a casa. El seu gos la va saludar amb efusió. Li va llepar la una galta.
- Apa dóna'm un petó aquí a la galta que entro a dins.
- Aquí a la galta? I per què?- Ell es moria de ganes per donar-li un bes als llavis.
- Home si millor en aquesta galta perquè en l'altre m'acaba de llepar els dos.
Entre somriures i ganes de fondre's en un petó es van dir adéu.
Més tard parlaren pel messenger altre cop. Ell li va dir que allà mentre li tocava el cabell la veié com una princesa i que es donà compte que n'estava bojament enamorat. Ella li contestà que volia ser la seva princesa i crear un món de fantasia junts. Ell i va dir que no podria adormir-se sense besar-li els llavis. I s'escapà de casa per veure-la. Eren quarts d'una de la matinada.
Quan es veieren ella li digué que estava boig i es van fondre en el més dolç, tendre i apassionat petó de les seves vides. Desprès de besar-se ell es va posar de genolls, i li digué:
-T'ESTIMO PRINCESA.
Doncs bé aquest és el principi d'una bonica història d'amor que va començar una nit d'estiu.

Comentaris

  • amor, sempre amor[Ofensiu]
    llamp! | 27-04-2006 | Valoració: 8

    Em sembla una història molt dolça i simpàtica. Tot i que bastant ideal i tòpica. Però aquestes cosetes del petó i de les mirades i que si ara no es troben i ara es retroben son cosetes molt entranyables que poden passar a qualsevol. Felicitats mistika!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: