Aquell noi d'ulls verds

Un relat de: mistika

Feia molt de temps que s'havien conegut, però per caprici del destí, les seves vides s'havien separat.
Quan ella pensava en ell se'n recordava d'aquells ulls verds que tantes vegades li havien dit que no plorés. D'aquelles espatlles on tantes vegades s'havia recolzat per plorar. Quan tot això passava, ella era una joveneta i ja era tota una dona. Però quan pensava amb ell divagava pensant si ell encara estimava aquella nina. Quants llavis hauria provat d'ençà que s'havien vist aquell últim cop. Bé altres vegades s'havien vist i parlat per telèfon, però res ja era el mateix. Havien passat masses coses, ella, la seva amiga, la qual també era el seu recolzament; ja no estava enamorada del seu ex xicot. I esperava que ell ja no ho estigués d'aquella nina d'ulls blaus.
Quan pensava amb ell, li venia una certa malenconia ja que, sempre pensava que havia deixat quelcom pendent en el passat. Dir-li un t'estimo, gràcies per tot, robar-li un petó. Sí cert sempre havia tingut curiositat per tastar aquells llavis. Li feia vergonya reconeixeu....
Un dia el destí els va tornar a unir, casualitats de la vida. Van començar a parlar i a posar-se al dia. Ella la veritat és que estava ben informada de la vida d'ell ja que coneixia bé al seu germà i sempre que podia feia una mica la tafanera.
Parlant i parlant, van decidir quedar un dia a la platja. I quan ella va veure altre cop aquell tatuatje, que posava amb lletres xineses imaginació; i aquella pell morena que temps enrere ja li havia vist...Li va venir un mar de sensacions. Ell continuava sent el noi d'ulls verds, simpàtic, bru de pell i cabells, divertit, d'aquells que't fan somriure en ocasions de depressió;que va conèixer un dia d'hivern feia molt de temps. Sí, nois d'aquells que en queden ben pocs. Però ella havia canviat, tant de físic com de pensament, havia madurat i sincerament, ja no creia en un amor perfecte, però tot i això seguia buscant al seu príncep blau, per què negar-ho.
Aquell dia, van passar una tarda esplèndida, daurant-se al Sol. I a l'hora de dir-se adéu, els seus llavis es van unir en un dolç petó. Seguit d'aquest en van venir molts d'altres cada vegada més apassionats i profunds. I era com si ja s'haguessin besat altres cops abans, com si les seves boques ja es coneguessin, perquè van encaixar des del primer moment.
Després de tot això, van parlar i digueren que d'això no se'n podia assabentar ningú, ja que resultà que el germà d'ell n'estava enamorat d'ella.
I que ell no volia fer patir a una noia que li rondava. Però no van poder evitar seguir quedant, ja que ara havien despertat tot allò que duien dins des de feia molt de temps. Les paraules carinyoses augmentaven cada dia més. I el sentiment mutu que sentien,es feia més gran. Era un sentiment inexplicable.
El primer cop que van ser un de sol, el món va desaparèixer del seu voltant. Mai s'havien imaginat....
I va tornar a veure com li passaven els ulls de color oliva, a color maragda, però aquest cop no era per sentir el nom de la nina d'ulls blaus, si no per mirar-la a ella, nua entre els seus braços musculats.
Cada vegada se'l estimava més no com un amic sinó com un amant.
I ara després de tot el succeït la Titi, es mirava l'escrit que li va fer fa tant de temps, aquell noi d'ulls verds, un escrit amb innocència, per donar les gràcies de ser el seu company de penes. Ara li fa aquest per donar-li les gràcies de ser com és, de ser el seu company d'amor.
GRÀCIES.

Comentaris

  • amors idíl.lics[Ofensiu]
    llamp! | 30-03-2007 | Valoració: 7

    no sé... mistika, però ens assemblem en alguna cosa. Que ens agraden els relats romàntics en què els protagonistes son guapos, ben plantats i amb ulls verds, blaus o marrons, però, en definitiva, atractius. Els idil.lis no son idil.lis si no hi ha seducció, sensualitat, joc de mirades, etc. i tú saps molt bé com enamorar dos humans de sexe oposat amb el caliu i la picardia d'una relataire enamoradissa i jovenívola. Felicitats i continua així!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: