Ets...

Un relat de: mistika

Ets ulls de color d'oliva,
llavis de tendre meló
és el gust de la teva saliva,
quan ens fonem en un petó.
Bruna pell ben fina,
llum entre foscor
aire que el meu cos respira,
ets la meva temptació.
Ets terra que germina
en un dia de claror,
Sol que il·lumina
cada planta fins l'horitzó.
Som dos cossos en una teranyina,
amagats en un racó,
teranyina d'amor i vida,
embogits per la passió.

Comentaris

  • Ets esplèndida[Ofensiu]
    llamp! | 26-03-2008 | Valoració: 10

    Molt bonic el poema, molt musical i ben rimat. Curt, però dens. Ke tal, mistika? ja no et recordes de mí? segur que no.

    Han passat gairebé 4 anys des que va iniciar aquesta aventura d'escriure a la web de RenC i hi ha tanta quantitat d'autors i relats que fa por pensar que ens ho hem de llegir tot.

    Bé, ja ens anirem veient per akí, fins aviat!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: